Urbanisme
L’Hospitalet reactiva el PDU Granvia-Llobregat i el seu clúster biomèdic
La nova proposta, en fase de participació ciutadana, redueix a 70.000 metres el sostre edificable, que seria exclusivament per a activitats econòmiques, docents i serveis, i ho situa tot per sota de la Granvia
Després de les dues sentències judicials contràries, el projecte reforça el seu impacte supramunicipal per una activitat econòmica que podria arribar a suposar l’1,82% del PIB català, segons un estudi de la UB
El 7 d’octubre de 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el Pla Director Urbanístic (PDU) Granvia-Llobregat, un projecte que l’Ajuntament de l’Hospitalet considerava capital per al futur de la segona ciutat de Catalunya, en concret per a la seva porta sud. Onze mesos després el Suprem tampoc va admetre el recurs que van presentar el mateix consistori, la Generalitat i el consorci implicat. Van ser dos revessos judicials seguits, però no per això ha desistit en el seu afany el govern municipal de Núria Marín de donar un nou impuls a un ambiciós pla. A més de rellevants qüestions urbanístiques en una zona que abastava 105 hectàrees, inclou la creació d’un clúster d’investigació biomèdica. La presència de l’Hospital de Bellvitge, el campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i l’Hospital Duran i Reynals, seu de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), són arguments de pes per a un projecte que els tribunals van tirar enrere, principalment, més per qüestions de forma que de fons. Es tractava d’una qüestió competencial. L’Hospitalet havia buscat de company de viatge la Conselleria de Territori i els tribunals van entendre que havia de ser l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
«¿Què havíem de fer després d’aquestes sentències? ¿Esperar el doble recurs de cassació? Era la primera opció, tot i que portaria el seu temps. La segona suposava no fer res i intentar parlar amb l’AMB, però ells no fan plans directors amb un ajuntament, fan el seu propi. I la tercera, la més pràctica, era reiniciar el procés aprofitant el que teníem. Fonamentalment havíem de justificar encara més l’impacte supramunicipal del PDU, molt més enllà del local», recorda Fran Belver, el primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. La decisió va ser ràpida. El desembre del 2020, un mes després de la sentència del Suprem, van portar el nou pla amb una ordenació diferent de la Conselleria, i amb un reforç de la declaració d’interès territorial. Un estudi encarregat a la UB ha posat xifres a l’impacte econòmic del PDU Gran Via-Llobregat. A ple rendiment, diu aquest informe, suposaria una facturació de 6.800 milions d’euros anuals, l’1,82% del PIB de Catalunya. «El desenvolupament del sostre previst justificava la teoria que l’impacte anava més enllà de la mateixa ciutat de l’Hospitalet», sentencia Belver. És un d’aquells anomenats projectes de país, com sempre han repetit des del consistori i que el mateix Govern de Pere Aragonès subscriu.
Recollir les al·legacions
El patró del nou pla director difereix de l’anterior. L’ajuntament no oculta que ha volgut recollir les al·legacions presentades prèvies a la resolució judicial. Aquí entrava en joc Can Trabal, la masia ubicada en un dels sectors del pla, i la preservació del qual va ser la bandera de l’impacte ambiental que esgrimien els opositors al pla, fossin de grups polítics o d’entitats socials. S’ha eliminat un sector pròxim a la masia, amb la rebaixa de 70.000 metres de sòl edificable, i es manté la qualificació de zona verda, admetent a precari l’ús agrícola de la masia, vinculada al Parc Agrari del Baix Llobregat. «Té la qualificació de zona verda des de 1976 i s’hi ha permès l’ús agrícola», recorda Belver. Es mantindrà el 85% d’ús agrícola (s’hi cultiven bàsicament carxofes) i el 15% restant de les seves 28 hectàrees es destinaran a un parc públic, al costat de les instal·lacions esportives que actualment són al Tennis Gran Via. «Tota l’edificabilitat [ara amb 70.000 metres menys] quedaria per sota de la Gran Via, com es demanava en les demandes que es van presentar via contenciós. L’allunyem de l’Hospital de Bellvitge i de les vivendes del barri», puntualitza el primer tinent d’alcaldia. Aquesta edificabilitat es concreta en 400.000 metres destinats a activitats econòmiques i docents (universitàries i postuniversitàries) com el gran paquet, juntament amb altres parts destinades a comercial i restauració, residencial no permanent (hotels) i residències d’estudiants. En cap cas, remarca l’ajuntament, es tracta de construcció de vivenda.
Millorar l’accés al parc fluvial del Llobregat
Notícies relacionadesLa reactivació de la porta sud de la ciutat contempla també la creació de dues zones verdes als dos costats de la Granvia per millorar amb passarel·les, i un pas inferior, l’accés al parc fluvial del Llobregat. També el soterrament de part d’aquesta gran artèria d’entrada a Barcelona, per on passen cada dia 115.000 vehicles, dels quals 20.000 es quedarien a la superfície. «Anem cap a una mobilitat millorada i sostenible», recalca Belver. La remodelació de tota la zona arribarà també a partir d’un concurs d’idees internacional per fixar la volumetria i una imatge global de cara a les obres.
Avui, el nou projecte del PDU Granvia-Llobregat està en la fase de participació ciutadana que planteja la llei d’urbanisme, que no era vigent amb l’anterior. Comissió politècnica amb grups polítics i entitats, procés participatiu al Consell de Ciutat i al districte 6 (Bellvitge) i taules de debat (dos aquest mes d’abril) són els fòrums que han de polir un any de gestions i d’aprovació. Les obres es licitarien el 2023, en paral·lel a les de l’altre gran projecte que afronta l’Hospitalet: el soterrament de les vies del tren. I a principis del 2024, segons Fran Belver, haurien de començar els treballs per fer del que avui és una zona d’ús divers (descampats, cotxeres de TMB, pàrquing del Duran i Reynals) semiabocador, un pol de desenvolupament econòmic de la segona ciutat de Catalunya.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
