El 57% dels barcelonins conviu amb nivells de soroll inacceptables

En les rodes de premsa de balanç de la sinistralitat, és inevitable una certa sensació de descompensació. Entre les xifres, tràgiques, i les mesures que es prendran per mirar de pal·liar la situació. El diagnòstic és penós, amb més de 20 accidents amb ferits cada dia a Barcelona, amb desenes de morts i ferits greus al llarg de 12 mesos. Però el tractament, a més de la traça de l’equip investigació i prevenció de sinistres de la Guàrdia Urbana, sempre sembla poc. En una ocasió, en el mandat anterior, es va reduir a la posada en circulació d’un cotxe policial no logotipat que aniria retratant infractors. Aquest peculiar sabor de boca ha tornat aquest dijous després de conèixer-se el pla de mesures contra la contaminació acústica 2020-2030. És un problema de salut molt greu, afirma l’Ajuntament, però les solucions potser no destil·len la contundència que es podria esperar d’una dada tan contundent com aquesta: el 57% de la població s’enfronta diàriament a nivells de soroll causats pel trànsit superiors al límit màxim recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Gemma Tarafa, regidora de Salut, ha exposat primer el balanç de danys. Ha parlat de quatre grans impactes: el trastorn del son, les malalties cardiovasculars i metabòliques, la mortalitat derivada d’aquestes malalties del cor i el desenvolupament cognitiu dels nens. És a dir, dormir malament pot generar ansietat i estrès, i aquest aclaparament pot derivar en el pitjor final possible. Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, 210.000 barcelonins (el 16% de la població) tenen una molèstia intensa (afectació emocional, psicològica i social severa) i més de 60.000 pateixen un trastorn greu del son a causa de l’exposició continuada al soroll del trànsit. També el terrabastall dels cotxes és responsable de 300 nous casos a l’any de cardiopatia isquèmica del cor i del 3% de les morts per aquesta malaltia. Això implica 30 morts a l’any, més del doble que les persones mortes en sinistres de trànsit a la ciutat durant el 2021.

Zones tensades

Davant aquesta inquietant postal, el consistori planteja una sèrie de mesures i estudis. Tant per al trànsit com per a l’oci nocturn, l’altra gran font de soroll tot i que només el 3% de la població està exposada a nivells de soroll intolerables fruit d’aquesta activitat. És un percentatge enganyós, ja que és la mitjana dels set dies de la setmana, el que silencia i deixa fora del gràfic moltes zones els problemes d’embolic de les quals a partir de determinades hores es concentren només en cap de setmana. Que no hi hagi més fonts de galimaties, per cert, és l’enèsima evidència que Barcelona va deixar de ser una ciutat industrial fa molts anys.

L’ajuntament ha creat una llista de zones tensades acústicament en horari nocturn. Després de la previsible aprovació del ple municipal, en la sessió de finals de maig, s’espera iniciar una fase d’estudi de totes aquestes places i carrers (vegeu mapa) per impulsar les mesures corresponents. No s’espera, per si algú s’ho pregunta, modificar els horaris d’obertura de bars i restaurants. Es va fer a la plaça d’Osca, per exemple, i allò va generar, a més de la ira del Gremi de Restauració, una resolució judicial desfavorable. A un any de les eleccions, no està el govern d’Ada Colau per a més demandes.

Aquest enclavament de Sants és un dels citats en la llista negra del soroll passat. I no és una cosa d’ara: ja el 2014, la llavors síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vila, va instar al consistori que llavors governava Xavier Trias a intervenir per «solucionar els problemes de convivència i soroll». Els veïns de la plaça d’Osca, i els de la resta que d’epicentres del sarau nocturn, podran sol·licitar subvencions per aïllar les seves finestres, una ajuda, ha precisat el regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, que s’espera que sigui «l’«últim recurs», ja que abans va tota la pedagogia i la col·laboració amb els agents implicats per evitar que s’hagi d’admetre que el problema és inevitable.

La llista

En aquesta llista, per cert, crida l’atenció que s’hi incloguin «algunes places de la Vila de Gràcia». A preguntes d’aquest diari, l’ajuntament assenyala que es concretaran més endavant «juntament amb el districte i les associacions de veïns». La resta de punts negres són els següents: Enric Granados, George Orwell, Joaquim Costa, Almirall Churruca, rambla del Poblenou, Rogent, Allada Vermell, Nou de la Rambla i Triangle Lúdic.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

Alguns dels plans en marxa pel consistori, com el pla d’eixos verds el projecte de ciutat 30 (amb referència al límit de velocitat) formen part de les medicines previstes per tractar el pacient. Passava el mateix en el pla anterior, que abordava els anys 2010-2020, quan es parlava de «potenciar el servei del Bicing i els carrils bici», del foment del ‘car sharing’, dels camins escolars o del paviment sonoreductor. També fa 12 anys es parlava del paper de les zones 30 i, a través del Consorci de la Vivenda, es prometien ajudes per a la insonorització de vivendes.

En el pla que ara comença hi haurà també campanyes de sensibilització a motos i ciclomotors i s’instal·laran dos radars acústics que per ara no sancionaran però que serviran, ha detallat Badia, per veure com està la situació. No han concretat on es col·locaran perquè, en principi, aniran canviant d’ubicació. De la mateixa manera, s’incrementarà la protecció d’entorns escolars (la idea és que siguin 200 abans d’acabar el 2022) i entre el juny i finals de setembre es desplegaran pels 10 districtes (en zones d’especial concurrència ciutadana) 48 informadors que s’encarregaran de conscienciar sobre la necessitat de reduir el soroll ambiental. El temps dirà si totes aquestes mesures aconseguiran apaivagar la ciutat. O si la cosa quedarà igual, amb molt soroll per a res.