Artadi abandona la política: «No puc més. No em sento amb força per continuar»

Elsa Artadi ha comparegut aquest divendres visiblement emocionada per anunciar que no es presentarà a les eleccions municipals del 2023 i que deixa la política. La presidenta del grup municipal de Junts per Catalunya abandona els càrrecs directius al partit, el Parlament i l’Ajuntament de Barcelona «No puc més. No tinc energia per servir la ciutadania, no em sento amb força per continuar. És una decisió personal, no política. No estic en condicions de servir la ciutat que tant estimo», ha afirmat, sense precisar més que la porta a tirar la tovallola. Senzillament, esgotament, incapacitat per seguir endavant.

«Tots tenim un moment en què diem prou i a mi m’ha arribat. És l’única decisió que puc prendre honestament», ha afegit. Tot just contenint les llàgrimes, Artadi ha llegit una declaració en la qual ha repassat moments de la seva trajectòria. «He servit tres presidents del meu país, gràcies per la seva confiança», ha dit.

En principi, la seva plaça a l’ajuntament podria ocupar-la qui va ser número set a la llista del 2019, Pilar Calvo, però no està confirmat. L’encara regidora, acompanyada pels seus companys de grup al consistori però també per altres integrants de Junts, com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha confirmat així la notícia que es va conèixer tot just 12 hores enrere. Artadi va comunicar aquest dijous al seu cercle més pròxim que havia decidit retirar-se, encara que tot indica que no tenia intenció de fer-ho públic ahir mateix. Segons algunes versions, volia informar de la seva decisió aquest mateix divendres, però no va poder evitar que se sabés abans.

Canvi d’escenari

Algun dels integrants d’aquest cercle va decidir que era millor donar-ho a conèixer, i això ha provocat una tempesta totalment inesperada, a la vista que la regidora va participar dimecres en un acte sobre la inseguretat a Barcelona en què res presagiava el seu anunci. Artadi renuncia a presentar-se a les eleccions municipals que se celebraran el 28 de maig del 2023, una cita que no se li presentava fàcil.

Vicepresidenta del partit i diputada al Parlament, la seva renúncia arriba poc després que redoblés la seva aposta per seguir a l’ajuntament. Artadi va guanyar al febrer les primàries per ser alcaldable de Junts sense que s’hi presentés cap oponent.

Fa menys d’un mes, Artadi va anunciar que deixava de ser portaveu de Junts per Catalunya per centrar-se en la vida municipal. La presidenta del grup postconvergent va manifestar des del principi del mandat que no deixaria el consistori.

Trias 2023

Una afirmació que Artadi va haver de defensar amb certa vehemència perquè es donava per fet que no l’acabaria després quan la llista que va encapçalar el 2019 –formalment va ser la número dos per darrere de Joaquim Forn, alcaldable simbòlic– només va aconseguir cinc regidors, la meitat dels obtinguts per Xavier Trias el 2015, quan va perdre l’alcaldia en mans d’Ada Colau.

Ara, en ple desconcert per la sorpresa que ha suscitat l’anunci, el nom de Trias torna a circular com a possible alcaldable el 2023, tot i que és una especulació una mica prematura en vista de la situació. En contra d’aquesta opció apareix la lògica que un excalcalde no s’hauria de sentir còmode tapant així una via d’aigua. A favor, que no hi ha altres opcions clares a la vista.

Una altra dada que l’acompanya: que tingui 76 anys no és un obstacle determinant a la vista que un dels candidats que aparentment té opcions d’aconseguir l’alcaldia el 2023 és el regidor i alcaldable d’ERC, Ernest Maragall, que en té 79.

L’oposició municipal

Notícies relacionades

Artadi, una alcaldable qüestionada per sectors de Junts

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

Al marge de les escasses expectatives d’un triomf electoral l’any que ve, Artadi atresora tres anys d’una pugna difícil a l’ajuntament, perquè la vida de l’oposició municipal és molt dura si els seus vots no són imprescindibles, o almenys potencialment útils, per a la presa de decisions que afectin el dia a dia. I els de Junts no ho són. Si en el primer mandat de Colau el grup de Trias va tenir algun paper rellevant, com pactar amb l’alcaldessa el pla de vivenda, en l’actual els seus cinc vots no tenen cap transcendència.

Amb Barcelona en Comú i el PSC com a socis del govern, i ERC donant suport des de fora a les decisions més rellevants, a Artadi li va quedar el paper amarg d’intentar treure el cap amb una oposició de to dur i efecte escàs. Una oposició tan rellevant, o tan poc, com la de Luz Guilarte, Eva Parera i Josep Bou, presidents dels grups de Ciutadans, Valents i el PP, respectivament.