El desnonament més incòmode de Barcelona

Fa 11 anys que Càritas atén la família Vephkhpvia. El 2013 estava formada pel matrimoni, la seva filla menor, el gendre i una neta de 2 anys. Vivien en un parell d’habitacions d’un pis al carrer d’Urgell. «En aquesta casa hi vivien més persones, no tenia ascensor i estava plena d’escarbats», recorda León, de 61 anys. Ell, un georgià sense papers, treballava en la construcció de manera intermitent. Ella, de 57, cuida persones grans, però després de la pandèmia ha vist reduït el seu horari i el seu sou. Càritas els ajudava amb el menjar i els medicaments. El 2015, quan ja no podien fer front als pagaments, l’oenagé els va oferir una casa amb dos pisos i pati interior al barri de Sant Andreu per un lloguer social de 280 euros al mes.

Es tractava del projecte Oikos, en el qual Càritas col·labora amb la Fundació Habitatge Social. Una entitat que disposa de 400 pisos a Barcelona i voltants on viuen famílies en situació d’exclusió social. «Fem contractes d’un any que es van prorrogant i els preus s’estipulen en funció de la situació de la família: des de 30 euros al mes fins a 280», expliquen. Les entitats ajuden a pagar els subministraments. «L’únic requisit és participar i col·laborar en el procés de reinserció social. Els oferim la vivenda social, però l’objectiu és que surtin d’aquesta situació: que trobin feina, que es formin, que aconsegueixin prestacions socials...», comenten des de l’entitat.

Situació insostenible

El problema amb la família Vephkhpvia, des de la visió de Càritas i de Fundació Habitatge Social, és que aquest pacte es va trencar. «No permetien cap tipus de seguiment, no van col·laborar amb els serveis socials, no permetien ni tan sols que hi entrés l’educador social... Van optar per desentendre’s de nosaltres», assenyalen. La família admet part d’aquesta situació. «El que va passar va ser que el nostre altre fill es va quedar al carrer. I els educadors ens van dir que se n’havia d’anar. ¿Com pot una mare deixar el seu fill al carrer?», assegura la Maia. Va ser llavors quan, reconeixen, va començar el tracte hostil amb l’oenagé. El 2018 la família va deixar de pagar el lloguer social. «Vaig dir que si em feien un contracte de sis mesos no el pagaríem», afirma la Maia. «Per a nosaltres aquesta situació és insostenible, ens devem a una funció social de la vivenda i fer una gestió responsable», insisteixen les oenagés.

El 2019, els dos fills i els ja tres nets van abandonar la casa de Sant Andreu. «Estem parlant que la vivenda és desproporcionada per al matrimoni. Aquesta casa està pensada per a famílies amb fills», afegeixen des de l’entitat. I asseguren que els van fer diverses propostes. «Donar-los 3.000 euros perquè poguessin pagar una altra vivenda o oferir-los un pis dels nostres més petit. Però ens van dir que no a tot», assegura l’entitat. «Això és mentida, perquè si ens haguessin ofert un altre pis haguéssim dit que sí, nosaltres l’únic que volem és un sostre digne que puguem pagar», assegura la dona. A finals del 2019 la fundació va presentar la denúncia als jutjats per iniciar el desnonament. «Per a nosaltres no és fàcil però tenim una trentena de famílies que també necessiten una vivenda», expliquen fonts de l’ens.

Recerca infructuosa

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

El 2020, el matrimoni va acudir al Sindicat de l’Habitatge de Sant Andreu, que va aconseguir paralitzar els dos primers intents de desnonament al març i juliol del 2021. «Ens sembla inaudit que una entitat social com Càritas deixi aquesta família al carrer. ¿Quin tipus d’obra social és aquesta?», es queixa un dels membres del sindicat, Roger Ramírez. Aquell mateix any les dues entitats, l’ajuntament, la família i el sindicat van pactar que la família abandonaria la casa a finals del 2021. Avui segueixen allà. «Ho vam intentar però va ser impossible, sobrevivim amb 550 euros al mes», lamenta la Maia. «Els nostres fills no ens poden acollir, els propietaris ens demanen nòmines i no les tenim», prossegueix la Maia.

El pròxim dia 18 el matrimoni haurà d’abandonar la casa. Està previst que els antiavalots dels Mossos ho facin per la força, si és necessari. Una família marroquina, sense papers, sense ingressos i amb tres nens menors de 10 anys a càrrec, està esperant començar allà una nova vida. «Jo sé que aquesta casa és massa gran per a nosaltres, i només puc agrair a Càritas el que ha fet per nosaltres, que encara avui ens paga els rebuts de llum, aigua i gas... i el que continua fent per la nostra filla, a qui sí que ajuden. Però nosaltres no tenim on anar. Només demanem un sostre», suplica la Maia tapant-se el cap amb les mans. Aquest dilluns, la família ha aconseguit entrar a la taula d’emergència de la vivenda de Barcelona. És un instrument de l’administració que sol trigar mesos, fins i tot anys, per aconseguir una vivenda social a les famílies vulnerables de la ciutat.