Surfejar per la ciència

«Mulla’t pels microplàstics». És el crit de guerra de Surfing for Science. Compleix el nom al peu de la lletra: ells surfegen per la ciència. Qualsevol pot convertir-se en investigador en menys del que Greta Thunberg triga a dir «canvi climàtic». Això és «ciència ciutadana». Et poses el neoprè, et deixen una taula de pàdel surf i et llances a la mar a mostrejar microplàstics colze a colze amb científics. És «ciència real», insisteix l’Oriol. «Aquestes dades serveixen per a molt». 

Oriol Uviedo, 23 anys, maneja la xarxa amb facilitat de mariner. Pesca microplàstics des del 2019. És coordinador de Surfing for Science. Cinc minuts remant amb ell i et venen ganes de reciclar fins i tot Belén Esteban. 

Primer estudi en zones de bany

«Arribem allà on els grans vaixells oceanogràfics que fan estudis no arriben», detalla l’Oriol arrossegant la xarxa després de la seva taula. Aquest és el primer estudi que avalua la contaminació per microplàstics a les zones de bany. Microplàstics: partícules inferiors a 5 mil·límetres. «Tenim molta més contaminació de la que realment pensem que tenim», assegura. Allà fora hi ha més porqueria invisible que mems del nou llibre de Toni Cantó. 

El projecte va néixer com un Treball de Final de Grau. Una estudiant va dissenyar una xarxa per mostrejar les zones dins de les boies amb taules i embarcacions sense motor. Paddle-trawl, en diuen. Ja en tenen 12 de repartides per tot Catalunya i l’han copiat a Noruega. Han mostrejat des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar.

És un projecte del Grup d’Investigació Consolidat de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona (UB) i de la delegació espanyola de Surfrider Foundation Europe. Hi col·laboren molts, molts estudiants i a Barcelona tenen un grup de WhatsApp amb 68 voluntaris. «Però han participat tranquil·lament més de 150 en els mostrejos», apunta l’Oriol. Per unir-s’hi cal posar-se en contacte via web (www.asensiocom.com/surfingforscience) o Instagram (@surfingforsciencelab). 

Solen sortir a mostrejar en grups de tres o quatre padelsurfistes. «Per no abusar d’Anywhere Watersports Barcelona». L’escola de surf del passeig de Joan de Borbó també col·labora en el projecte. Des d’aquí surten a mostrejar cada 15 dies. És l’únic punt que està sempre actiu. Així han acumulat una base de dades plastificada de la platja de Sant Sebastià de 3 anys. 

Avui el mar és cristal·lí. Ningú diria que sortirem del passeig pel mar amb 453 microplàstics a sobre. «Són tan petits que no penses que l’aigua estigui contaminada –diu l’Oriol–. I després: ‘Ah, m’he empassat una mica d’aigua’. Doncs si t’imaginessis el que t’arribes a empassar...». «Després hi ha microplàstics en sang i la gent se sorprèn», assenteix sobre una altra taula la Naia.

Naia Alberdi, 22 anys. Ella es va unir al projecte fa dos mesos. Estudia Ciències del Mar a la UB, i aquí està fent pràctiques d’empresa. És qui analitzarà les mostres al laboratori. «No tot és tan bonic com avui», somriu sota el sol. L’última vegada que va entrar al mar amb xarxa «va ser un espectacle», assegura. Onades de metre i mig. «Que no tens necessitat d’entrar-hi, però dius: ‘Ja que soc aquí...’». És basca. «Al sortir se’ns va bolcar la taula, se’ns va trencar la xarxa, el mòbil volant...». A l’hivern no hi ha tants voluntaris.  

T’animen a arrossegar la xarxa una estona. Descobriràs –ja tard– que costa més que posar cera i polir cera. Solen mostrejar una milla nàutica per sessió. Una hora de remada. Avui parem a l’arribar a un quilòmetre. No perquè et vegin amb la llengua fora, et prometen. Aquest ha sigut el recorregut. ¿Que què s’han arribat a trobar al mar? «Preservatius, compreses, bosses de patates, caixes de verdura, paraigües..», va enumerant l’Oriol. «Quan va haver-hi el ‘Gloria’, hi havia un senglar per allà nedant». 

Powered by Wikiloc

La mostra es porta al laboratori de la UB. Allà la Naia compta els microplàstics amb paciència mil·limètrica –453–, els escaneja, en fa foto per determinar forma, color, mida, si són antics o no, i calcula els que hi ha per metre quadrat: avui amb prou feines en surt 1. N’han arribat a trobar en aquesta mateixa platja 45. La mitjana al Mediterrani és de 0,25.

«¿Un plàstic de 5 mm per metre quadrat és molt o poc?», pregunta Anna Sànchez-Vidal, investigadora del projecte i professora de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB. «Una balena –es respon– filtra 100.000 metres cúbics per dia. Serien 100.000 microplàstics per dia». 

L’últim estudi del projecte –publicat aquest març a la revista ‘Environmental Research Letters’– registrava concentracions màximes de 6 microplàstics per metre quadrat a Barcelona. En total, se’n van recollir 25.000 entre l’octubre del 2020 i el juny del 2021. Tres mesos després, en registraven 17.000 en una sola sessió.  

Notícies relacionades

Obre a Barcelona el Zara de les sirenes

Wabol: el futbol de Barcelona en què està prohibit córrer

«Les conclusions són molt, molt variables –confirma l’Anna–. Són molts els factors que juguen un valor important». A partir del juliol ampliaran la zona de mostreig a la costa basca: estendran les seves xarxes en 5 punts de Catalunya i 5 del País Basc. «Ens permetrà comparar dues zones que són diferents –avança la investigadora–. I no tenim ni idea de què hi trobarem».  

Sopes de plàstic

¿El que més els ha sorprès? «La gran quantitat que hi ha», respon l’Anna. «Les concentracions de plàstic que trobem a Barcelona són similars o superiors a les grans acumulacions dels girs subtropicals», assegura. Es refereix a les «mal anomenades illes de porqueria». En realitat, «són sopes de plàstic –apunta–. És a dir, aigua amb moltes partícules flotant. Però tu des d’un avió no les veuràs. I és el mateix que estem trobant a Barcelona». El seu consell personal: «Jo no em banyaria mai a prop dels espigons».