Barcelona obre la porta que les escoles bressol privades s’integrin en la xarxa municipal

L’ajuntament ultima un reglament per dotar-se d’una nova via amb la qual oferir més places públiques de 0 a 3 anys
Aquest curs, més de 2.000 famílies es van quedar sense poder matricular els seus fills a les escoles bressol municipals

Joan Cortadellas

En la preinscripció de 2021 per accedir a una escola bressol municipal de Barcelona de cara al curs 2021-22, més de 2.000 famílies es van quedar sense plaça; un 35% del total. Xifres que es repeteixen i que evidencien el dèficit de l’oferta pública i la necessitat «imperiosa» d’augmentar les places de l’etapa 0-3 anys a la ciutat. Partint d’aquesta realitat, l’Ajuntament de Barcelona prepara un reglament per integrar les escoles bressol privades a la xarxa pública sempre que compleixin uns requisits d’espais i qualitat i «sempre que existeixi un interès públic» evident. «No seran rescats», adverteix, d’entrada, Maria Truñó, comissionada d’Educació de l’ajuntament. Serà «una via més» que el consistori tindrà per augmentar l’oferta, juntament amb les vies clàssiques de construcció de nous centres o de rehabilitacions.

Truñó també remarca que, a més de l’interès públic, l’àrea d’Educació vetllarà per «garantir que la nova oferta té la mateixa qualitat educativa i d’espais» que les actuals 103 escoles bressol municipals que ofereixen un total de 8.588 places, «la nostra joia». «Volem créixer però no baixarem la qualitat», rebla. En aquesta iniciativa, l’àrea d’Educació ha tingut també molt present l’objectiu d’universalitzar l’educació en la franja de 0 a 3 anys, en línia amb les directrius europees.

L’esborrany ja deixa clars els motius que justifiquen el reglament: «Vista la falta de terreny, el cost elevat de construir nous edificis i la impossibilitat de créixer en places a les escoles bressol municipals existents, l’única solució és aprofitar les places que ofereixen centres de titularitat privada que voluntàriament sol·licitin integrar-se en el servei de titularitat pública». La gestió d’aquests centres es vehicularà a través de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.

Les condicions

Respecte als requisits, n’hi ha dos de bàsics que s’han de presentar: que ho sol·liciti l’escola bressol privada i que hi hagi un interès públic atès el dèficit de places a la zona en qüestió. A més, la decisió dependrà de la disponibilitat pressupostària.

Les escoles bressol privades també hauran de tenir unes característiques mínimes «que permetin la seva integració en el model i estàndards de qualitat de les escoles bressol de l’ajuntament». Impliquen tenir, lògicament, l’autorització d’activitat, disponibilitat de l’immoble, que tingui accessos independents i perímetre de l’escola d’ús exclusiu. Quant a l’espai, hauran de tenir un mínim de cinc aules, un pati d’almenys 75 metres quadrats, una sala polivalent d’almenys 30 metres quadrats, una cuina d’almenys 20 metres quadrats amb rebost i una sala de professors i de direcció de 15 metres quadrats com a mínim.

El document garanteix la continuïtat de l’alumnat inscrit al centre en el moment d’inici del procés d’integració.

Pel que fa als treballadors de les escoles bressol, el reglament contempla integrar personal docent amb contracte indefinit i que tingui les titulacions que fixa la normativa vigent. El personal de cuina, neteja, monitors i altres càrrecs de personal no docent podran ser subrogats si es considera oportú. La direcció quedarà en mans de personal funcionari del servei educatiu.

Marc general i cas a cas

L’ajuntament s’ha inspirat en el decret de la Generalitat que no contempli l’etapa 0-3 anys i funciona només per a les etapes d’infantil de segon cicle, primària i secundària i que permet al Departament d’Educació estudiar la integració d’escoles concertades a la xarxa pública si aquestes ho sol·liciten i si hi ha necessitat de places a la zona. En el cas de les escoles bressol públiques, la titularitat és del consistori, que no tenia un marc legal propi que permetés transitar per aquesta via. El nou reglament vol cobrir aquest forat.

«El reglament estableix un marc general. A partir d’aquí, hi ha moltes casuístiques i anirem veient cas a cas», explica Truñó, que apunta que el procés d’integració es podrà obrir a petició de l’escola bressol interessada, d’ofici per part del consistori o via una convocatòria específica per a una zona determinada. Aclareix la comissionada que no hi ha, per ara, cap projecte concret sobre la taula. Els barris de l’Eixample i de Gràcia són els que cada any registren més demanda i on queden més famílies desateses.

A Barcelona hi ha unes 150 escoles bressol privades integrades en alguna de les tres associacions existents: l’Associació Catalana de Llars d’Infants, l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya i la Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya. Aquestes tres entitats, que ja tenen l’esborrany del reglament, es reuniran amb el consistori els dies 19, 23 i 26 de maig per analitzar la situació conjuntament i introduir les aportacions que s’hi facin.

Notícies relacionades

El calendari amb el qual treballa el consistori és tenir aprovat el reglament en un termini de sis mesos per després passar-lo per la comissió de govern i pel ple municipal. Podria entrar en vigor de cara al curs 2023-24.

Admet Truñó que el descens de la natalitat és un factor que afegeix «un nivell d’incertesa important», però el consistori es guia per les xifres que reflecteixen que hi ha més demanda que oferta: «Assumim la incertesa d’aquí a 10 anys vista. Però com que ara tenim dèficit, actuarem en això per atendre la demanda i universalitzar-la», defensa.