El nou mirador de la torre Glòries: Barcelona, a 125 metres d’altura i amb una panoràmica de 360º

Barcelona suma una nova talaia des de la qual es pot divisar la ciutat. Tres-cents seixanta graus de panoràmica, del Besòs al Llobregat i més enllà. Cent vint-i-cinc metres d’altura des dels quals es desplega l’última finestra aèria que s’obre al públic poden satisfer qualsevol ‘instagramer’, ja que les vistes són de categoria, com el preu, entre 15 i 18 euros. Però l’edifici, a més del paisatge que s’atalaia des de les altures (increïble), ho val. No en va, el nou mirador s’eleva a la planta més alta d’una de les construccions més icòniques de Barcelona: la torre Glòries, abans coneguda com a torre Agbar, i amb firma d’autor: Jean Nouvel, pritzker d’arquitectura el 2008. 

La peça es va aixecar el 2005 i des d’aleshores passa per ser l’edifici més fotografiat de Barcelona per fora, i des d’ara ho podrà ser també per dins. A partir de divendres, la torre obre les portes a tot el públic –fins ara només era accessible per qüestions laborals– al que els seus responsables (Merlín Properties, propietària de l’edifici, i Mediapro, gestor de l’espai) defineixen com «molt més que un mirador. Un espai de descobriment de Barcelona. Un projecte únic, sense precedents», que transcendeix el model convencional de mirador». I encara més: «Una talaia per mirar i entendre el present de la ciutat i definir el model que volem».

El recorregut comença a la planta menys un de la torre Glòries, amb cinc instal·lacions immersives que mostren la ciutat en temps real a partir de les dades recollides sobre tot allò que s’esdevé al cel: climatologia, avions i satèl·lits que creuen l’espai, contaminació lluminosa, etc., i a la terra: trànsit, comunicacions, etc. La radiografia urbana és tan minuciosa que és possible saber que a les onze del matí d’aquest dimarts el barri que més tuitejava era el de les Corts; al migdia, Galvany anava per davant.  

Banda sonora de Maria Arnal i John Talabot

Notícies relacionades

Obre al públic el mirador de la Torre Glòries de Barcelona: ¿Quan i on es poden comprar les entrades?

El mirador de la torre Urquinaona s’obre al públic (12 euros l’entrada)

També hi ha un homenatge a totes les espècies no humanes barcelonines per allò de presentar una narració no antropocèntrica de Barcelona: 134 escultures de paper que representen tant espècies invasores, com per exemple les tortugues de Florida o les cotorres, com arbres centenaris, com ara el ginjoler del carrer d’Arimon. Tot acompanyat d’una banda sonora firmada per Maria Arnal i John Talabot, que mai no és igual perquè canvia en funció de més dades reals de la ciutat relacionades, entre altres aspectes, amb les fases de la lluna i el nivell del mar.

A la planta 30, la vista és una altra: Barcelona, en tota la seva extensió, sense barreres. I amb instal·lació artística inclosa de Tomás Saraceno. Senzillament impressionant. No hi ha detall urbà que s’escapi: les tres artèries principals de la ciutat: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana, la central tèrmica de Sant Adrià i l’Hotel Vela, el 22@ als peus i la Sagrada Família, motiu d’inspiració reconegut per Nouvel, amb tota la seva esplendor. Amb tot, no és el mirador més alt de la ciutat (el Tibidabo passa per davant), però, sí, el més elevat construït a Barcelona per l’home fins que la Sagrada Família culmini la Torre de Jesús, que serà transitable. Les torres Mapfre i l’Hotel Arts sumen més metres, però tenen els seus miradors per sota. És la torre Glòries.