INICIATIVA COMUNITÀRIA
9 Barris Acull: dues dècades treballant la convivència a cop de solidaritat
El combatiu districte teixeix diàriament una imaginativa xarxa de recolzament per acollir els veïns que van començar a arribar als seus barris des de tot el món en els primers anys 2000
Entre els seus grans èxits hi ha la gravació d’un disc conjunt entre els Latin de Roquetes i els Ñetas de la Prospe i la reconciliació veïnal amb la mesquita del carrer del Japó
A1-147785704.jpg /
Entre els molts impossibles fets possibles per aquest batallador grup de veïnes durant els últims 20 anys, Lourdes Ponce, presidenta de la tribu, destaca l’‘Unidos por el flow’, disc que van gravar junts Ñetas i Latin Kings el 2008, després d’un laboriós treball comunitari. «Havia arribat un moment en què el missatge criminalitzador de les televisions era tal que les dones del barri estaven assegudes en un banc, veien arribar un xaval amb la gorra i els pantalons caiguts i se n’anaven terroritzades; sentien veritable pànic sense que els nois els haguessin fet mai res, només de veure’ls», relata. Era a mitjans de la primera dècada dels 2000 i 9 Barris Acull tenia pocs anys de vida, però molt clar quin era el motiu de la seva existència: precisament evitar aquest tipus de situacions. En paral·lel a aquest caldo de cultiu, es donava el cas que els joves vinculats als Latin Kings s’havien acostat el Kasal de Joves de Roquetes i els Ñetas al de Prosperitat, així que,com és tradició al districte, van pensar com treballar en xarxa des dels dos espais germans.
«En realitat, parlaves amb les veïnes i el fet que els joves de Roquetes es barallessin amb els de la Prosperitat havia passat sempre, no era res nou, ¿per què, llavors, estigmatitzàvem aquells xavals?», reflexiona la Lourdes, l’objectiu de la qual és sempre demostrar (amb raó) que «som més iguals que diferents». Recorda també l’impressionant concert que van organitzar en les pistes de Via Favència. «Ho teníem tot organitzat perquè no es creuessin. Primer actuaven uns i després els altres per evitar qualsevol conflicte, però al final van acabar junts a l’escenari cantant una cançó. Va ser espectacular», prossegueix emocionada recordant també el pacte que tenien amb els Mossos d’Esquadra: els van demanar, sisplau, que no s’acostessin per allà.
Bastant més recent, el 2018, 9 Barris Acull va jugar una altra vegada un paper clau en la gestió del conflicte desencadenat després de l’anunci de l’obertura d’una mesquita al carrer del Japó. Durant un any, la comunitat vinculada a la mesquita va patir insults, pintades islamòfobes i cassolades diàries atiades per grups d’extrema dreta, i el teixit veïnal del districte, organitzat al voltant de 9 Barris Acull, va fer miques el tòpic que la classe obrera és reaccionària, va acompanyar la mesquita i no només va facilitar que pogués obrir-se, sinó que va convèncer els indecisos que lluny de causar problemes, beneficiava el veïnat.
La guerra per les beques
Aquests són només dos dels centenars d’episodis viscuts en aquestes dues dècades de treball en xarxa «per fomentar la convivència i facilitar la incorporació als barris dels veïns i veïnes que procedeixen de la immigració», com es presenten. Un altre moment que la Lourdes recorda molt bé va ser la lluita per les beques. «Durant l’època més dura de la crisi la Generalitat va retallar les beques i va arribar un moment en el qual a famílies que fins aleshores tenien beca els la van treure, i es va generar un relat que era culpa dels nous veïns, que els treien les beques. Vam fer molta pedagogia per fer-los entendre que el problema era que el Govern havia retallat les beques i que era a ells a qui havíem d’assenyalar, no a les nostres veïnes empobrides», explica enèrgica la Lourdes.
L’associació, que ofereix de manera regular i gratuïta tallers de llengua i coneixement de l’entorn, un servei d’acompanyament jurídic i un punt d’acollida i informació, funciona gràcies a la força del voluntariat, que aporta un 40% de les hores. «De treballadores en tenim només tres, i el mes que ve ja no podem pagar-los les nòmines», assenyala la combativa presidenta de l’entitat preocupada.
Aniversari complicat
L’Ajuntament de Barcelona els ha tirat enrere el conveni, que estan prorrogant des de fa lustres. «Ara s’ho miren tot amb lupa abans de firmar res. Per a les subvenció ens demanen que tinguem un 50% de recursos propis i això per a nosaltres és inviable. Aquí tots els serveis que oferim són gratuïts, ¡aquesta és la nostra essència!», resumeix Ro Cuevas, coordinadora de l’entitat. Mentre els arriba la subvenció –que tard o d’hora els ha d’arribar ja que la seva tasca per la comunitat és a més d’innegable, irreprotxable-, es plantegen pagar els 2.400 euros per a les nòmines per separat, amb una recolecta, seguint la seva màxima de no deixar mai ningú enrere.
Notícies relacionades
La seva única (i gairebé simbòlica) font pròpia d’ingressos és el marxandatge de la seva activitat estrella, el Festival de Sopes del Món, la idea de la qual va portar de França l’enyorat Rafa Juncadella. «Al principi cada participant portava la seva sopa, però a partir de 2008, quan amb la crisi diverses persones ens van dir que no podien participar perquè no els arribava per omplir l’olla, decidim que a partir dels 20 litres, l’entitat pagaria els ingredients fins als 50 euros», apunta Carmina Álvarez, tècnica de recolzament a la coordinació. Lloguen els fogons i els participants cuinen allà, a la Via Júlia.
«Veure’ns cuinar és una altra manera de veure que som més iguals que diferents», insisteix la Lourdes. A tot el món una sopa necessita aigua i foc. Ara mateix van per les 60 sopes cada edició. «Hem tingut des d’una sopa belga cuinada per una dona d’aquí que va migrar molts anys a Bèlgica, o una de Romania presentada per l’associació de veïns de la Prospe, proposada per una sòcia arribada d’allà, però elaborada entre tots», conclouen amb orgull.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.