Jaume Collboni «Treballaré perquè en cinc anys s’ampliï l’aeroport»

-¿Barcelona està tan malament com diu alguna gent? No, en absolut. El que està malament ara és l’autoestima dels barcelonins, tot i que hi ha problemes i hem d’abordar-los.

-El Govern admet que hi ha brutícia. ¿A què es deu? Que sortim d’una crisi de 18 mesos en què l’espai públic ha canviat la seva concepció i ús. Que calia reforçar la neteja i el manteniment no només ho reconeixem, sinó que vam actuar. Dit això, és respectable que entitats de la ciutat, amb manifestos o com sigui, exposin les seves reivindicacions; com a Govern democràtic que som hem d’escoltar-les i atendre-les. Altres partits tenen molta pressa per començar la campanya electoral. Nosaltres no la tenim. Estem governant la ciutat.

-Sí que hi ha una sensació de proximitat electoral. Però falta molt, més d’un any i mig. El procés de transformació de Barcelona no es veia des de fa 10 anys, en urbanisme, en vivenda pública.

-Barcelona en Comú diu que s’està impulsant el canvi més significatiu des de 1992. No estic d’acord amb aquesta afirmació. La transformació que es va iniciar abans de 1992 es va aturar quan la dreta va entrar a governar la ciutat. Nosaltres reprenem aquesta transformació amb paràmetres actualitzats.

-Aquest estiu hi ha hagut un conflicte amb els ‘botellons’, fins arribar al cap de setmana de la plaça d’Espanya. ¿Creu que el fenomen remetrà amb el fred? Crec que té múltiples causes. N’hi ha una de bàsica: feia 18 mesos que la gent jove estava tancada a casa i no hi havia alternativa d’oci nocturn. No podem normalitzar el ‘botellon’ com alternativa d’oci. Cal anar a l’arrel del problema. Un és la venda d’alcohol en locals de conveniència, que el venen a menors o fora d’horari. Les inspeccions que hem intensificat han donat resultats que presentarem. No és l’única causa.

-¿Va fallar el dispositiu municipal previ al ‘botellon’ de la plaça d’Espanya? No. Era l’adequat amb la informació que tenia la Guàrdia Urbana en aquell moment. Però les convocatòries dels ‘botellons’ es fan per les xarxes, i de vegades canvien de lloc a última hora.

-Quan la seguretat va passar a dependre del PSC i Albert Batlle es van mostrar satisfets, però continua sent el primer problema que denuncien els ciutadans. El balanç en seguretat es correspon amb els nostres compromisos electorals: la setmana que ve entren 250 agents més dels 1.000 que ens vam comprometre a sumar aquest mandat, i les últimes dades que tenim han millorat. La Guàrdia Urbana i les polítiques de seguretat de l’Ajuntament han recuperat l’espai que els corresponia. Som un partit que defensa l’ordre públic.

-La pandèmia es considera ja sota control. ¿Com va la recuperació econòmica de la ciutat? Barcelona lidera la recuperació a Espanya, amb les dades a la mà. L’atur està per sota de les 70.000 persones, cosa que millora la dada del setembre del 2019. Estem com en prepandèmia en l’àmbit de l’ocupació i creació d’empreses. En inversions immobiliàries en oficines, el 80% del total d’Espanya ha vingut a Barcelona. Hem desenvolupat gairebé un milió de metres de sostre econòmic al 22@. Si el 22@ va a aquest ritme, els 60.000 llocs de treball al sector tecnològic que preveiem en 10 anys es poden aconseguir abans. Són llocs de treball de qualitat, ben pagats, estables. Per intentar que la gent que surt de les facultats no es plantegi com a primera opció anar-se’n de Barcelona.

-El turisme torna. El turisme va tornant lentament. Hem après que hem de diversificar l’activitat i sobretot al centre de Barcelona. Això ens ajudarà també al fet que hi hagi més veïns al centre.

-¿Aquest Govern ja no és el que no volia tants turistes? Vol bons turistes. Els que respecten la destinació. Per això era important l’ampliació de l’aeroport. Perquè el turisme de vols transcontinentals és menys però de molta més qualitat, el d’Àsia i els EUA.

-¿Com porta que no hi hagi ampliació? Jo treballaré perquè hi hagi una ampliació de l’aeroport d’aquí cinc anys. Estic convençut que hem d’incrementar la connectivitat transcontinental del Prat. Això no significa, com s’ha dit falsament, 20 milions de turistes més. Ser un node de connexió no significa ser destinació. Ni el sector hoteler diu que vulgui més quantitat de turistes. L’ampliació suposaria estar connectat amb els centres del món on hi ha més inversió, coneixement, tecnologia, talent i turisme de qualitat. Ciutats d’Àsia, dels EUA, de l’Amèria Llatina. Quan algú pren la decisió de viatjar o localitzar una empresa, el que valora és si una ciutat està connectada amb els llocs clau del planeta. La llàstima d’aquest debat és que s’hagi fet d’una manera tan precipitada i abrupta, i amb idees preconcebudes, sense temps per estudiar pros i contres. Hem de consensuar el model de prosperitat que Barcelona i Catalunya vol per als pròxims 15 o 20 anys. Ningú planteja un model desenvolupista o contaminant.

-¿Quan Colau va dir que l’ampliació de l’aeroport amagava una operació immobiliària d’Aena, què volia dir? No ho sé. L’hi haureu de preguntar a ella. No em consta que es planegés una operació urbanística.

-¿Com veu el pla de les superilles, la retallada de l’espai al vehicle privat? Tots compartim que cal reduir les emissions. Les inversions en transport públic cal mantenir-les, per moltes superilles que facis. No plantejo erradicar el cotxe privat de la ciutat. No té sentit i aniria contra la indústria de l’automòbil, que fa un esforç de reconversió. S’ha d’intentar que no sigui el mitjà més habitual. S’ha de potenciar el transport públic, el vehicle compartit, i això anirà passant.

-¿Barcelona ha aprofitat que al Govern central hi ha els mateixos espais polítics que dirigeixen l’ajuntament? Sí. Tenim el pressupost més expansiu de l’Ajuntament gràcies a les aportacions de l’Estat, a més de la flexibilització de la despesa. A la ciutat l’ha beneficiat el Govern central. Era impensable amb el Govern anterior: per aquí no passava ni un ministre.

-¿Com pot ser que no s’hagi reformat la Rambla i que no hi hagi data per la reforma? ¿No són ja molts anys esperant? Sí. Té a veure amb el fet que aquí s’ha de fer una operació a cor obert. Ara treurem els ocellaires, que ens ha costat molt. Si he de disculpar que els successius governs no ho hagin fet, és perquè és un punt crític de la ciutat. Però hem construït un consens sobre el que volem a la Rambla: que sigui un eix cultural, a què els barcelonins vegin atractiu per tornar. Recuperar edificis tancats, com el Teatre Principal. Però hem d’admetre que no s’ha fet bé, que no ho hem fet bé.

-Que bé que paeixen els socis d’aquest govern municipal les discrepàncies després de les turbulències del primer mandat. És maduresa democràtica. Una de les virtuts de la nostra coalició és no fer de les nostres diferències un relat, com fan els nostres veïns de la plaça de Sant Jaume. Quan cal prendre una decisió, poso l’interès ciutadà per sobre de la tranquil·litat de la coalició, però això no suposa posar en crisi un govern constantment. En el què, en la immensa majoria dels casos, estem d’acord. En el com, en la intensitat, sí que hem tingut diferències.

-El procés va portar a la ruptura de BComú amb el PSC per l’aplicació del 155 i el procés va tornar a reunir els socis, perquè Valls va preferir evitar un alcalde independentista. No estic d’acord amb aquesta anàlisi. Hi ha dues opcions: o poses per sobre l’interès i la lògica de la ciutat o el del procés. Nosaltres triem la lògica de Barcelona, i els comuns han acabat fent el mateix.

-¿Però en l’anterior mandat no ho van fer? No van tenir la determinació del que havien de fer. El nacionalisme en general sempre ha supeditat Barcelona als interessos de la Generalitat o a la governabilitat de Catalunya. Si estàs en la lògica del procés tens el que passa en el Govern català: partits en alguns casos amb programes antitètics segueixen en aquesta lògica. A l’ajuntament no passa. A Barcelona, hi ha una majoria de gent, al marge de la seva ideologia, que comença a reclamar que se superin diferències, que se sigui constructiu, que es faci pinya per tirar la ciutat endavant. Mai abans s’havien aprovat pressupostos amb majories tan àmplies, amb el recolzament d’independentistes i de la dreta. Perquè l’excepcionalitat ho recomanava.

-¿La col·laboració amb ERC aquests dos anys, tan fluida, l’ha sorprès? ERC ha fet un exercici de responsabilitat que demanava també a la Generalitat. Quan estàs al capdavant de les institucions i ets un partit de govern, i ERC ho és, fas un exercici de corresponsabilització. No m’ha sorprès.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

-Un altre cop no està gens clar quins candidats tindran els partits a les municipals del 2023. Colau no ho ha precisat de manera definitiva. Tampoc se sap amb seguretat si Maragall repetirà. En el cas del PSC, s’esmenta sovint la possibilitat que Salvador Illa el reemplaci en l’últim moment. ¿Serà vostè el candidat? Jo seré candidat. I seré un dels candidats amb més preparació, coneixement i solidesa per presentar una alternativa de govern. Surto a guanyar, són les terceres eleccions a què em presento. No només seré el candidat del PSC, seré el pròxim alcalde. Ser alcalde no és fàcil, no s’improvisa. La ciutadania percep i penalitza que s’improvisin candidatures.

-¿Té la impressió que hi ha interessos econòmics a Barcelona que s’han dedicat a buscar candidat? Crec que és veritat que el centredreta de la ciutat té un problema d’articulació política. Només cal veure els debats que es produeixen en l’entorn de Junts per Catalunya, de Ciutadans i del PP.