El Bicing metropolità global no serà una realitat, com a mínim, fins al 2030

Quan més es parla de mobilitat a les grans ciutats i de la necessitat de planificar el transport des d’un punt de vista supramunicipal, sorprèn que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) estigui a punt de posar en marxa un sistema de bicicleta compartida –hauria de succeir a finals d’any o a principis del 2023– que no operarà dins de la capital catalana. L’organisme va posar en marxa un concurs públic al qual es van presentar tres aspirants. Un d’aquests és la mateixa empresa que opera el Bicing, però el premi se l’ha emportat la unió temporal d’empreses formada per Movus, Movement i Nextbike, que va posar sobre la taula l’oferta més econòmica per a l’Administració. Ja que les bases no incloïen l’obligació de compatibilitzar els dos sistemes, caldrà esperar que vencin els contractes, a finals de la dècada, per plantejar un nou ‘sharing’ ciclista públic realment metropolità.

El guanyador, el nom del qual ha publicat La Vanguardia, s’ha imposat a Ferrovial i PBSC (els actuals gestors del Bicing) i City Global SA. Tot i que l’adjudicació no ha sigut degudament publicada en el perfil del contractant, les empreses ja han sigut informades de la decisió. El projecte de bicicleta pública compartida el va anunciar per sorpresa el juliol del 2021 el vicepresident de Mobilitat de l’AMB, Antonio Poveda, durant la presentació d’una estació de Bicibox, els aparcaments segurs de bicicletes que són un altre exemple de compartiment estanc en matèria de mobilitat metropolitana, ja que estan en bona part dels municipis que envolten la capital catalana, però no a la mateixa Barcelona.

Confluir

La llavors regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, va dir que es treballaria «perquè el nou Bicing metropolità pugui confluir» amb el sistema de la gran ciutat. Però no serà possible. Tret que ‘confluir’ signifiqui que d’una bici hauràs de saltar a l’altra. Bicicletes diferents, estacions diferents i tarifes diferents. La mateixa AMB, a través d’un comunicat, anava en la mateixa direcció que la regidora socialista del consistori barceloní. «S’està treballant satisfactòriament i de manera coordinada per fer efectiva la compatibilitat dels dos sistemes de bicicleta pública», deia la nota.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Un portaveu de l’AMB explica que el concurs públic no podia incloure una clàusula que obligués a crear un sistema metropolità compatible amb el Bicing. Assegura que es tracta de «contractes diferents i independents» i assenyala que les «prescripcions tècniques de les licitacions han de respectar els principis de la llei de contractes del sector públic, en especial el d’igualtat de tracte als licitadors i el de concurrència». O el que és el mateix, incloure l’obligatorietat de maridar els dos sistemes podia beneficiar l’explotador de la bici barcelonina, que era un dels postulants. Si no canvien els plans, el servei disposarà de 2.000 bicicletes repartides per 200 estacions que s’instal·laran en 15 municipis de l’entorn metropolità: L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Molins de Rei, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

L’AMB ja va convocar un concurs públic de Bicing metropolità el 2009. No s’hi va presentar ningú. El 2018 hi va haver un segon intent i es van desplegar 250 bicis en 10 municipis. Una anècdota de la qual prendre nota del bo i del dolent. L’any que ve arriba la tercera temptativa. I el 2030, potser, la quarta i definitiva.