Ada Colau: «Perpetuar-se no és estar tres mandats, és no conèixer cap altra feina que la política»

Si aconsegueix ser alcaldessa una altra vegada podria sumar 12 anys en el càrrec. ¿No seria perpetuar-se molt, en vista que propugna que el pas per la política sigui limitat, temporal? Tres mandats no suposen perpetuar-se, perpetuar-se és el que fan els que fa dècades que estan en actiu i no coneixen cap altra feina que la política. Jo he tingut moltes feines en la meva vida. Crec que és bo conèixer altres activitats i passar un temps per la política. Com a alcaldessa, et dona llibertat saber que estàs temporalment en el càrrec. Això és l’essencial, no tant si són vuit o quinze anys. A més, han passat moltes coses excepcionals que han retardat algunes polítiques de la ciutat, i era necessari un tercer mandat per consolidar un canvi de model.

¿Barcelona en Comú li demana que repeteixi perquè el projecte no té prou consistència per seguir sense vostè? El projecte té tota la consistència, més enllà de la meva persona. Cap projecte per una ciutat com Barcelona és individual, sempre és col·lectiu. El projecte de la ciutat no depèn de mi, tot i que en política les cares visibles ajuden a comunicar les polítiques.

Va aconseguir 211 vots a favor que es tornés a presentar i una abstenció. ¿No li agradaria tenir una mica d’oposició a Barcelona en Comú? Crec que és bo que hi hagi sintonia entre la gent més implicada en l’organització. Però que hi hagi acord sobre això no significa que no hi hagi varietat d’opinions sobre altres aspectes.

Parla de projecte col·lectiu, però també va esmentar els costos personals que suposa la política. ¿Quins ha pagat en aquests set anys? No s’han d’amagar aquests costos personals, una cosa que s’ha fet molt en política. Crec que s’ha de mostrar la part més humana. Els costos són de tipus diferent. Un és el temps. Tinc dos fills petits i amb el primer em vaig implicar en totes les activitats de l’escola, ara no ho puc fer, aquesta és una feina de set dies per setmana. Un altre cost és que m’ha tocat un període amb moltes tensions, hi ha hagut molta polarització, l’aparició de l’extrema dreta. També és veritat que soc la primera alcaldessa dona, de família treballadora, que no coneixia ningú de l’elit i amb una trajectòria activista: passats set anys hi ha gent que encara em tracta com una intrusa. Es permeten comentaris masclistes amb mi, insults que no s’havien permès amb alcaldes anteriors, homes. I això no agrada ningú. No m’he victimitzat per això, però té costos personals.

Ha rebut querelles, denúncies personals. ¿Ha sigut un estímul per tornar a presentar-se? Hem experimentat una ofensiva judicial i és simptomàtic qui l’ha emprès. No ens han denunciat mai per corrupció. I sempre han sigut fons voltors, multinacionals que gestionen l’aigua, i sempre per qüestions del nostre programa, per defensar el dret a la vivenda, per rebutjar l’especulació. Són sectors que no assumeixen que s’han de respectar les tasques que fa un govern democràtic, no estaven acostumats que algú els posés límits. Hi ha elits que intenten frenar-ho en els tribunals i no ho aconsegueixen: les causes s'arxiven una rere l’altra. Estic molt tranquil·la i sí, és un estímul per continuar. Els intents d’intimidació no em faran retrocedir.

Notícies relacionades

Ada Colau: «Yolanda Díaz és el que es necessita en temps de crisi i patiment»

Ada Colau sobre les superilles: «Mil morts prematures per la contaminació a Barcelona no és tenir pressa»

Anuncia que es presentarà quan s’aprecia certa debilitat entre els seus rivals. ¿No l’inquieta la polarització Colau sí-Colau no? No hi ha un plantejament maquiavèl·lic rere el moment triat per fer l’anunci. Fa molt que vaig anunciar que un any abans de les eleccions contestaria la pregunta de si em tornava a presentar. Quant als meus adversaris, crec que la principal oposició que tinc ara la integren algunes elits, com Foment, que no accepta que estiguem limitant el pas dels cotxes en algunes zones de Barcelona, o els fons voltors que ens posen querelles. Els ‘lobbies’ econòmics que no accepten límits.

¿I l’oposició política? Sobre l’oposició política, l’aspecte positiu és que en aquest mandat hem aconseguit un pacte d’estabilitat de les forces d’esquerra. I molt ampli, sumem 18 regidors amb el PSC dins el Govern i governem també amb ERC com a soci estable, amb qui hem aprovat tots els pressupostos i les grans mesures de ciutat. Entre els tres sumem 28 dels 41 regidors. Tot això és molt bo per Barcelona, una ciutat progressista. Potser aquesta estabilitat hagi deixat menys espai a la resta de l’oposició. Hi ha hagut un canvi de marc, al 2019 tenia més pes el context nacional, ara per fi parlem més de Barcelona. Junts per Catalunya és la força que no ha passat la pantalla del procés, que segueix en l’eix nacional. També és la força anti Colau, però crec que això ara la ciutadania ho penalitza, vol que es parli de la ciutat, que es facin propostes.