Daniel Sánchez, el pastor postmodern de Barcelona

Va néixer a Horta-Guinardó, precisament el districte on es desenvolupa aquesta prova pilot de tres mesos de transhumància a la ciutat. Però ell se sent d’un altre lloc. Viu des de fa 12 anys a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), en una casa sense aigua corrent –utilitza la de la pluja– i amb una placa solar que li permet tenir una bombeta de baix consum en cada habitació. ¿La dutxa? «Com els japonesos, amb una tovallola i llançant-me recipients d’aigua calenta». Abans havia treballat com a mosso de magatzem i tècnic d’il·luminació.

Va tenir un accident de moto i la seva vida va fer una tombarella. «Hauria acabat al camp igualment, però la caiguda va accelerar el procés. Vaig deixar de treballar per poder viure d’aquesta manera». Durant aquesta experiència a Barcelona s’allotja en una petita caseta prefabricada. Sense queixes; diu que és més que suficient. Durant tot el matí no es queixa ni una vegada, ni per les condicions laborals, ni per la cruesa de l’ofici, ni pel fet de no haver conegut mai les vacances. «Espera, sí, l’any passat vaig anar un dia a la platja. A la tarda».

El segell personal

Va fer el curs de pastor (dos mesos de teoria i quatre de pràctiques) a l’Escola de Pastors de Catalunya, que aquest 2022 acull la seva 14a promoció. Va aprendre temes vinculats amb l’alimentació, la salut dels animals i la resolució de conflictes. Explica que molts pastors solen anar al davant, marcant el camí. Però ell és una mica el Johan Cruyff del sector: li agrada innovar. És més de deixar fer, de controlar des de la rereguarda o des dels flancs amb ajuda de quatre preciosos gossos, tres border collies i un imponent mastí de vuit mesos que és millor no acariciar perquè podria perdre el seu pedigrí de vigilant del ramat. Esquerra, dreta, a dalt i a baix. Responen a les ordres del Daniel amb una precisió sorprenent. I del constant moviment sorgeix l’ordre que evita que el ramat s’escampi. Un dels gossos, per cert, l’hi va donar Jordi Muxach, el llegendari pastor de la gossa Coloma mort l’octubre del 2019.

Potser els ha cridat l’atenció això d’aprendre a resoldre conflictes. En temps d’Instagram, d’entrar en un camp de naps en flor perquè està preciós tot de groc, no hi ha res millor que una foto amb unes ovelles o un gos de muntanya. No són una atracció ni una mascota. Això no implica que algú no pugui acostar-s’hi i parlar. Però, abans de fer qualsevol pas, s’ha de preguntar al pastor. Al Daniel, en aquest cas. Ell és qui posa els límits i les distàncies. I, qui sap, potser l’agafen en un bon moment i els explica alguna anècdota o alguna cosa que no sabien.

El que cal saber

Com que les seves 300 ovelles i cabres han sigut contractades per l’Ajuntament de Barcelona per donar un cop de mà, o una boca, més ben dit, en la prevenció d’incendis. O que són animals molt gregaris que solen anar en grup i que alguns han nascut per liderar. O que les cabres, més que les ovelles, solen posar-se el davant «perquè es creuen superiors». No han sigut poques les ocasions en què el Daniel ha hagut de cridar l’atenció a algú que passejava amb el seu gos. «L’únic que demano és que els lliguin quan passin a prop». Per completar el cercle de la convivència, recordin no cridar, no donar-los menjar i reduir la marxa si passen amb bicicleta. Sentit comú, al cap i a la fi.

És curiós que això estigui passant a la ciutat que té una normativa que prohibeix la ramaderia. Es tracta, concretament, de l’ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona. En l’article 8 deixa ben clar que hi ha tres coses que no es poden fer a la capital catalana: les activitats nuclears, les ramaderes i les extractives o mineres. És a dir, segons el consistori de principis de segle, quan es va aprovar el document, està al mateix nivell criar animals a la faldilla del Tibidabo que obrir un petit Vandellòs al Poblenou o buscar diamants al Morrot de Montjuïc. L’actual govern ha flirtejat amb la idea de modificar el text, però un any abans de les eleccions no esperin cap miracle municipal. La prova pilot eludeix el veto amb l’excusa de la transhumància, amb el Daniel de transhumant. I, de fet, la idea és que els altres districtes de muntanya de Barcelona se sumin amb ramats propis en anys venidors.

Ferran Pauné, ecòleg especialitzat en ramaderia extensiva i coordinador de la prova pilot a través de la consultoria Pascuum, afirma que a Barcelona es podrien desplegar fins a set ramats diferents i que tot el parc natural de Collserola podria allotjar-ne entre 30 i 40. Al consorci del pulmó barceloní, de fet, li agradaria tirar endavant aquest projecte al més aviat possible, assegura, però primer serà necessària la implicació dels nou municipis que envolten aquestes més de 8.000 hectàrees de miracle de la naturalesa. Ferran argumenta que va escollir el Daniel a causa de «la combinació ideal de cabres i ovelles». Però alguna cosa hi devia tenir a veure el fet que ens trobem davant d’un personatge ideal per posar en primera pàgina una activitat que lluita per la seva supervivència.

Se sol dir que els pastors que practiquen la transhumància van perseguint la primavera, buscant la millor zona per pasturar; plana a l’hivern, muntanya a l’estiu. Però això per al Daniel és molt més, «una forma de vida», afirma. Si es tractés d’això, d’omplir la butxaca, ho hauria deixat fa molt temps. No detalla els seus ingressos, però sí que deixa clar que és una feina que no permet anar veient com va el Dow Jones. En el cas d’aquest pastor de 36 anys no és del tot un inconvenient, perquè ha arribat a la conclusió que es pot viure amb poc, perquè tenir més diners «només genera més ganes de gastar-los». N’hi ha prou amb evitar la temptació, recepta. Per això no baixa a la ciutat. I quan ho fa, sembla que, com els cavalls urbanites, es col·loca uns aclucalls que no li permeten veure més enllà de l’imprescindible. Va i ve, gairebé com contenint la respiració.

¿Qui mana aquí?

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

El Daniel explica que ha après a tenir paciència i a no mirar enrere de les cabres i ovelles. «Els animals no pensen en el passat, ¿per què nosaltres sí?». S’ha adonat que el comportament del ramat, i sobretot el dels gossos, és diferent quan ell té un mal dia. Tots formen, pel que sembla, un organisme viu. «¿Són una extensió de mi o ho soc jo dels animals...?», reflexiona. Res de tot això, per cert, hauria sigut possible sense quatre persones que demana nomenar encaridament. Som-hi. Són Albert Fernández, que el va ajudar en els seus inicis; David Rodríguez, amb qui preveu associar-se aviat; Yaiza Carballo, la seva parella i ‘community manager’ del compte d’Instagram Happyxais.savall i Helena Villamor, una amiga que sempre ha estat per tot.

El Daniel es queda assegut en un tronc, envoltat dels seus gossos, a l’ombra, en una zona que queda just per sobre de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Té aigua, una llauna de conserves, el telèfon per fer fotos i vídeos, el bastó, un ganivet. El seu ramat i tota la tarda per davant. Lleuger d’equipatge.