Ada Colau sobre les superilles: «Mil morts prematures per la contaminació a Barcelona no és tenir pressa»

La construcció de vivenda pública ha pujat, però l’accés a un pis no és més fàcil. S’inverteix més en política social, però continua dormint molta gent al carrer. ¿Una vegada en política tot és més difícil que no semblava abans d’entrar-hi? Governar és complex, i més quan ho fas en una administració amb menys recursos i competències que les altres. L’ajuntament gestiona el 13% dels recursos públics, menys que l’Estat i la Generalitat, i molta gent no és conscient d’això. La gent tendeix a demanar-l’hi tot a l’ajuntament. Però no ens resignem. L’orgull no és només que fem més vivenda que la Generalitat, que fa abandó de funcions, perquè fa 30 pisos a Barcelona mentre que nosaltres en fem milers. Estem molt orgullosos de demostrar que fem més del que es feia abans. Barcelona sola no pot resoldre el problema de la vivenda, però pot pressionar perquè els altres facin la seva feina. A l’Estat està en discussió la llei de vivenda i necessitem una regulació dels preus del lloguer.

¿Per què tanta pressa a treure espai al cotxe amb les superilles quan el transport públic per arribar a Barcelona no està completat? Mil morts prematures per la contaminació a Barcelona no és tenir pressa, és anar tard. Protegim la salut dels nostres ciutadans. Més enllà de percepcions, els baròmetres ens diuen que la majoria de la població ens demana que reduïm la presència del cotxe. Parlem de coses tan importants com el desenvolupament cognitiu dels nens. I sí, altres administracions no fan els deures. La majoria de desplaçaments amb cotxe, entre el 55% i el 60% d’1,6 milions cada dia, són de gent que no viu a Barcelona. No és només Rodalies, són els ‘parks and ride’ que la Generalitat ha de fer perquè la gent pugui venir amb cotxe fins a un cert punt i agafar el transport públic.

¿I un peatge urbà? És una de les mesures que cal estudiar. Soc favorable a reduir la contaminació, i això no s’aconsegueix amb una sola mesura. Estem ampliant el pressupost del transport públic, cal reforçar el transport públic metropolità. I també cal estudiar un peatge, però en una taula tècnica, amb la Generalitat, Barcelona no podria fer-ho sola.

Barcelona en Comú es va proposar frenar el turisme massiu, però per Setmana Santa es va veure que el turisme torna a col·lapsar parts de la ciutat. ¿Com es pot evitar? Ens agrada que tornin els visitants, mai hem criminalitzat el turisme, però tenim una capacitat limitada per acollir-los. I això cal regular-ho. La regulació per tancar pisos il·legals ens l’han reconegut després, primer ens van dir que enfonsaríem l’economia. En el debat de l’aeroport vam ser clars: no es podia fer, passàvem de 50 milions de passatgers a 70, alguns congressistes, però la majoria turistes.

Hi ha qui diu que aquesta xifra no es donaria. Ningú m’ha ensenyat estudis que avalessin aquestes tesis, i els he demanat reiteradament. Celebro que s’aturés l’ampliació. Hem de buscar un turisme de qualitat, vinculat a la cultura, congressos, activitats que es facin al llarg de l’any, i no només a l’estiu i a la platja. Aquest estiu hi pot haver molèsties pel turisme. Estem treballant per intentar que els grups que visiten el centre siguin limitats. I després hi ha el tema del port: creiem que cal posar-hi un límit, el turisme de creuers no és un turisme sostenible amb un gran retorn per a la ciutat. Les Balears ha plantejat limitar els creuers i crec que ens hem d’asseure amb la Generalitat per fer el mateix a Barcelona. Només al maig han arribat 125 creuers.

Ara s’impulsen projectes i esdeveniments que van en la mateixa línia: la Copa Amèrica, els Jocs d’hivern, el seu soci vol portar Eurovisió.... La Copa Amèrica és una proposta molt de consens que vaig recolzar des del primer moment. És un esdeveniment esportiu que treballa prèviament durant molt temps a la ciutat, de manera sostinguda. Això és bo perquè dona un retorn. És un tipus d’esdeveniment que té a veure amb la ciutat. Té a veure amb la tradició nàutica, som ciutat de mar i, per tant, té sentit. Venen molts equips, s’instal·len i treballen temes d’innovació, de tecnologia, de sostenibilitat i generen una sinergia i unes complicitats amb sectors estratègics que genera un retorn interessant per a la ciutat. Els esdeveniments esportius tenen a veure amb la identitat de la ciutat, l’esport ens agrada i ens defineix. En aquest sentit, sempre dic que hi ha molts esdeveniments que trien Barcelona, però Barcelona també ha de triar els esdeveniments que vol, perquè som una ciutat que té un model. Una ciutat que té unes prioritats.

Notícies relacionades

Ada Colau: «Perpetuar-se no és estar tres mandats, és no conèixer cap altra feina que la política»

Ada Colau: «Yolanda Díaz és el que es necessita en temps de crisi i patiment»

I els Jocs d’hivern, ¿per què ara sí? En l’època de Trias, per als Jocs d’hivern es va projectar a la Zona Franca una pista de neu artificial. Això era una barbaritat insostenible que després no tenia cap recorregut. Per tant, això s’havia de parar. Per contra, per exemple, hi ha congressos com el de l’Audiovisual que hem aconseguit atraure a Barcelona en plena pandèmia, que ha sigut un èxit i encara ho serà més en els pròxims anys. És un congrés estratègic. És un congrés que té a veure amb un sector fort al nostre país, com és el de l’audiovisual, que pot generar moltes sinergies fins i tot més que les que ha creat el Mobile World Congress, igual que la capital mundial de l’arquitectura, que arribarà el 2026. Barcelona té model, té prioritats i ha de saber escollir també quins esdeveniments són bons. Eurovisió també ho veuria bé. El que passa és que espero que acabi la guerra al més aviat possible a Ucraïna i que sigui Ucraïna qui pugui acollir Eurovisió.

Els acusen de promoure el decreixement de la ciutat. No hem deixat d’atraure esdeveniments. Hi ha hagut qui ha volgut dir que nosaltres érem els del no, els del decreixement. Això sobretot ho diuen algunes grans multinacionals. Ho diu molt habitualment el senyor Sánchez Llibre. I la meva resposta, recentment al Cercle d’Economia, és que el del sí i el no és una falsa dicotomia, perquè nosaltres diem que sí a moltíssimes coses. I la prova és que Barcelona està molt ben valorada en molts rànquings internacionals. I tampoc és escollir entre creixement o decreixement, sinó el model de desenvolupament. I, per mi, el gran dilema que tenim ara, el que es decidirà en les pròximes eleccions municipals és quina Barcelona volem: prolongar la Barcelona del passat, la del turisme massificat i descontrolat en mans de l’especulació amb gentrificació expulsant veïns amb contaminació o la Barcelona del futur, una Barcelona amable, saludable, verd cohesionada, justa. Jo vull liderar la Barcelona del futur, i això significa tenir criteri, dir que no a algunes coses que no són bones per al futur de Barcelona.