Ada Colau: «Yolanda Díaz és el que es necessita en temps de crisi i patiment»

¿Podem ha deixat de ser un instrument útil? Els projectes polítics s’han d’anar actualitzant. No existeix un projecte polític estàtic. Si és estàtic, fracassa. Clarament, el projecte s’ha d’actualitzar i, a més, actualitzar-lo per sumar-hi molta més gent, no només unir Podem, sinó també altres forces i altres persones que ara pensin que aquesta pot ser una proposta necessària.

¿Com han sigut les seves relacions amb el Govern de Pedro Sánchez? S’han arrencat alguns compromisos, no sense dificultat. Per exemple, la famosa llei que nosaltres vam posar com a condició del pacte de Govern per regular els lloguers i garantir el dret a la vivenda, està costant més del que ens agradaria. Però finalment, està arribant el tràmit final i hem de ser molt vigilants perquè efectivament reguli el preu del lloguer, sabem que el partit socialista és molt sensible a les pressions del sector immobiliari. Amb els fons europeus, hi estem treballant bé. És un context d’oportunitat en totes les administracions. Hi ha un tema pendent que és el Besòs, que és la zona de Catalunya amb indicadors de vulnerabilitat més elevats i la zona més densa que fa massa anys que espera, i ara és el moment.

¿I amb el Govern d’Aragonès, que es va formar fa just un any? Respecte a mandats anteriors, la cordialitat ha crescut notablement, cosa que agraïm, i permet una relació més estable i respectuosa amb el president de la Generalitat i amb el conjunt del Govern. Ha descendit la tensió. Hi ha molts deures pendents que no s’estan afrontant, i això em preocupa. Com a alcaldessa, el que em toca és portar els temes pendents de la Generalitat a Barcelona, que en són molts. Aragonès en va acceptar alguns, però no s’han complert. En el tema de la vivenda no s’ha fet res, ni tan sols els mínims que se’ns va dir. És evident que el tema del sensellarisme, dels desnonaments, de la creació del parc públic, no és un problema de Barcelona. A mi em decep també en emergència climàtica. Veig que no s’acaba d’assumir el tema de les renovables. A Barcelona hem creat una comercialitzadora pública d’electricitat. La Generalitat té molta més força per crear una empresa pública d’energia, i s’està veient com de necessari que és amb la geopolítica actual. En el tema educatiu també, 9 de cada 10 euros per millorar les escoles de Barcelona els està posant l’Ajuntament de Barcelona, quan la competència principal en educació és de la Generalitat de Catalunya i acumulem anys i anys de retallades. Veig que hi ha massa temes pendents que són fonamentals.

Vist el desenllaç de les eleccions del 2019, ¿no el va sorprendre que Ernest Maragall no s’enroqués en l’enuig i col·laborés des del primer moment pactant els grans temes? Ho agraeixo. L’hi he dit a Ernest Maragall en públic i en privat. Jo li vaig oferir directament que entrés al govern, volia un govern ampli d’esquerra, ell va donar prioritat a governar amb Junts per Catalunya. Crec que és un veterà de la política, fa dècades que està dedicat a la política professional, i és possible que sigui molt conscient que per tenir rellevància has de participar del govern d’alguna manera, que des de l’oposició és més difícil.

¿Si hi hagués entrat qui hauria estat a l’alcaldia? Li vaig dir que, tenint 10 regidors tots dos, parléssim de les fórmules possibles. No entraré a dir quines. Però ell no va voler considerar cap opció, perquè volia pactar amb Junts, i només sumava 15 regidors. Jo amb el PSC, 18.

En aquells dies, ¿va tenir la sensació que algú sabia alguna cosa que no hauria de saber? Mai. Aquestes informacions del cas Pegasus: mai vaig tenir la sensació que algú sabés alguna cosa que tingués influència en el que estàvem parlant. Ja hem anunciat que l’ajuntament s’hi personarà (en la causa sobre espionatge), som els primers interessats a aclarir-ho.

¿En algun moment va pensar a renunciar als vots de Valls? Van ser dies complicats, tensos. Mai havia imaginat aquesta situació, han passat tres anys i alguns segueixen en això i no han girat full, jo tinc molta feina com a alcaldessa, he de pensar en la ciutat i en el futur. Mai vaig dubtar que tingués tot el dret i la legitimitat per optar a l’alcaldia amb 10 regidors, els mateixos que Maragall.

Si aquesta vegada no aconsegueix ser alcaldessa, ¿abandonarà la política? Em presentaré a les eleccions amb la voluntat de ser alcaldessa i de guanyar, però no només amb la voluntat i el desig, sinó que crec fermament que tenim molts elements per guanyar, i guanyar amb molt més suport. Sincerament, a part que els últims baròmetres així ho diuen, l’únic model del que s’està parlant a la ciutat és el que hem proposat nosaltres. Em presento per guanyar, no m’estic plantejant en absolut anar-hi a perdre. Em plantejo guanyar les eleccions i ser alcaldessa de la ciutat.

Notícies relacionades

Yolanda Díaz confia a «sumar» amb Colau i li ofereix recolzament en campanya

Ada Colau: «Perpetuar-se no és estar tres mandats, és no conèixer cap altra feina que la política»

I després, ¿abandonar la política o anar a altres administracions? La política, en termes generals, no l’abandonaré mai. Participaré sempre de la política, però no estic pensant què serà de la meva vida d’aquí cinc anys. El meu compromís és ser alcaldessa de Barcelona dos mandats, i ara he decidit allargar-lo un més per consolidar un projecte de ciutat en què crec, i no repetiré. Tres mandats són suficients per consolidar aquest projecte, i això és el que ara tinc pensat. No estic pensant després a fer carrera política en altres institucions. Jo, de moment, no em plantejo res més.

El codi ètic de Barcelona en Comú deia que si algú era imputat havia de deixar el càrrec. ¿Tenia sentit que fos tan exigent? Vam fer un codi ètic del qual estic orgullosa i crec que era necessari, perquè veníem d’anys i anys de casos de corrupció gravíssims, especialment a Convergència i Unió i al Partit Popular. Aquest codi ètic ha sigut útil, i vull reivindicar-ho perquè, per exemple, com a alcaldessa he renunciat a més de 350.000 euros que em tocaven a part del sou per dietes que tots els alcaldes anteriors han cobrat. I jo no els he cobrat. I crec que això està bé en la mesura que, efectivament, la tasca pública ha d’estar ben pagada i ha de permetre tenir les condicions de vida cobertes. Però també era important en un moment, en què hi havia hagut tanta corrupció, demostrar que no ets aquí per enriquir-te, sinó que ets aquí per compromís públic. Aquell codi ètic estava pensat per als casos de corrupció per enriquiment personal o per finançament il·legal de partits, que són els escàndols que hem tingut tant a Catalunya com a Espanya. En cap de les querelles se’ns acusa ni d’enriquiment personal ni de finançament il·legal de partits. En aquell moment no es parlava tant d’aquesta tendència d’utilitzar la justícia per protegir interessos econòmics i s’han de generar noves eines per tipificar què és el ‘lawfare’, aquest mal ús de la justícia.