Colau insta per carta el Govern central, el català i el port a limitar els creuers

Ada Colau ha tornat a evidenciar que els creuers s’han convertit en un dels seus objectius principals en el combat contra les aglomeracions de turistes, especialment al centre de Barcelona. L’alcaldessa ha escrit aquest dimarts cartes al president de la Generalitat, Pere Aragonès; a la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i al president del Port de Barcelona, Damià Calvet, en què els insta a crear una taula en què participin les administracions «per parlar i acordar quin és el límit de creuers que Barcelona pot acollir i establir en conseqüència una regulació clara i precisa». Aquest últim ja li ha respost amb una altra carta, en què desmenteix diplomàticament algunes de les acusacions de l’alcaldessa, però s’avé a buscar solucions «partint de dades objectives».

La Setmana Santa va servir d’avís al govern de Colau. Essencialment al soci majoritari, Barcelona en Comú, que és el que més tem els excessos del retorn dels turistes. Davant la ciutat plena de nou, els comuns es van endur les mans al capd davant el col·lapse de diverses parts del centre històric de la ciutat, saturades de visitants.

Benefici molest

Dilluns de Pascual, el 18 d’abril, el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, va explicitar la seva preocupació en diversos missatges a la xarxa social Twitter, en els quals va deixar clar que segons la seva opinió el benefici econòmic que genera el turisme no compensa les molèsties. Divendres, Rabassa es va afegir al debat dels creuers amb un missatge explícit: «Stop creuers. Ens juguem la salut. Ens juguem la vida dels barris. Ens juguem Ciutat Vella».

❌ STOP CREUERS ❌

Ens hi va la salut.
Ens hi va la vida dels barris.
Ens hi va #CiutatVella.
https://t.co/eOmXDz6v3W

— jordi rabassa (@jrabassa) 20 de mayo de 2022

Perquè Barcelona, inclòs el govern municipal, feia temps que esperava que tornessin els turistes, que per etapes ja havien omplert bastant els carrers. Però en vista de la Setmana Santa, Rabassa va escriure a la xarxa social: «Els veïns que ens hem quedat a Ciutat Vella aquesta Setmana Santa hem patit unes aglomeracions de visitants insuportables. L’empresariat del turisme està satisfet, però aquesta situació no aporta res de positiu ni per a les veïnes ni per a l’activitat econòmica de proximitat».

Com les Balears

Colau va cridar divendres a limitar l’arribada de creuers a Barcelona, en la línia en què ho han fet les Balears: des de maig, s’ha fixat un límit d’entrada que implica que fins al 2026 no podran coincidir al port de Palma més de tres creuers. L’alcaldessa de Barcelona aplaudeix l’exemple balear, però no ha entrat en concrecions sobre quina hauria de ser la limitació en el cas de la capital catalana.

A la seva carta a Aragonès, Sánchez i Calvet qualifica la situació d’«insostenible per l’arribada diària de grans embarcacions», alerta que la tendència es mantindrà a l’estiu i assenyala com a conseqüències negatives «la massificació turística i el fort impacte en el medi ambient». «Estic convençuda que coincidiràs amb mi en el fet que el model sense límits que hem tingut fins ara no és sostenible». També recorda que el consistori va pactar el trasllat de l’activitat a les terminals del moll Adossat, «el més allunyat del centre de la ciutat».

Resposta de Calvet 

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

Precisament, Calvet li ha respost amb una altra carta acceptant crear una taula de treball, a la recerca de solucions «adequades al model de ciutat» de Barcelona i que parteixin de «dades reals i objectives». De fet, el port està portant a terme la implantació de noves terminals a l’Adossat (fins a arribar a set), eliminant altres emplaçaments. Descarta «un creixement alarmant» d’aquests, ja que des de fa anys hi ha una mitjana de 800 creuers anuals.

El director de la infraestructura qüestionada també li recorda en la missiva el treball que s’està fent amb Barcelona Regional i l’ajuntament en matèria de sostenibilitat i mobilitat, a més de l’impacte econòmic que té per a la ciutat el turisme de creuers.