L’espectacular biblioteca García Márquez desencadena la gana de llibres a Barcelona

Peça icònica

Expectació. És el que es viu al barri. Per la construcció per si mateix i pel servei que prestarà a partir de dissabte. «És sorprenent. Totes les construccions del voltant tenen una imatge mediocre i antiquada, tenir una peça icònica que pot, per què no, optar a un Premi FAD és una gran aportació al territori. És un abans i un després». Paraula d’Antoni Santos, president de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals. Si aconseguís el guardó, no seria la primera biblioteca a ser premiada, el 2006 la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia, dissenyada per Josep Llinàs, ja va obtenir l’esmentat reconeixement. I és, per poc, més gran que la de Sant Martí que amb els seus gairebé 4.000 metres quadrats i 50.000 documents de fons ocupa la tercera plaça del ‘rànquing’ després de la de Gràcia i la Biblioteca Ignasi Iglesias de Sant Andreu. 

«No recordo tanta expectació des que vam inaugurar la Biblioteca Paco Candel, a la Zona Franca», afirma Neus Castellano, la directora de la García Márquez. Els veïns més voluntariosos pregunten si poden donar un cop de mà o quant caldrà esperar per a l’obertura. Els més atrevits s’hi colen directament. No han sigut ni un ni dos els que han franquejat l’entrada encara tancada. Castellano recorda a la veïna que es va trobar una tarda al mig de les escales i el va deixar anar: «Soc curiosa per naturalesa i estic cansada de veure l’edifici per fora i volia veure com era per dins». No en va fa anys que el barri espera «un projecte que es va gestar a finals del mandat de Trias, una història enquistada que al final ha acabat bé», assegura Santos; i porten mesos sense espai al qual acudir a la recerca de lectura, ja que la posada en marxa de la nova biblioteca ha obligat a tancar la que durant 50 anys ha servit al veïnat des del Centre Cívic: «Ha sigut un estímul per a la lectura i la participació malgrat que era petita, rudimentària i amb pocs mitjans. S’ha d’inaugurar la nova des del reconeixement a l’anterior», defensa Santos. 

Inauguració amb festa

Dissabte serà el gran dia, obrirà portes amb festa: gegants, diables, trabucaires i espectacles infantils. Tal com hem dit, l’expectació és màxima: «És una bogeria, hi ha moltes ganes», apunta el president de l’associació de veïns que assegura que amb la nova biblioteca –que inclou l’arxiu del barri i una ràdio– juntament amb les futures escola infantil i de música, i l’Auditori, inaugurat el 2014, el barri es convertirà en una «centralitat cultural de primer ordre», un barri que no fa tant, una dècada, tenia com a únic i gran equipament el Centre Cívic i que ara aspira a donar servei a tot el territori, és a dir a Via Trajana, la Palmera, la Pau, la Verneda, i el Besos i el Maresme. 

Racó per a Francisco Ibáñez

Notícies relacionades

Badalona: 100.000 llibres ‘segrestats’ durant gairebé tres anys

8 biblioteques públiques on fer un bon repàs

La inauguració arriba amb retard i amb alguns (pocs) retocs pendents per culpa de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna però l’obertura no pot esperar més: «Qualsevol dia entren en bloc i la inauguren via fets consumats», apunta divertida la directora que es mostra encantada que «encara hi hagi gent tan il·lusionada amb una nova biblioteca». Però que ningú es confongui, a la García Márquez manan la idea de la biblioteca com a tercer espai, que és com els teòrics defineixen aquest lloc que no és ni la llar ni l’oficina sinó un lloc on ser. Per això l’absència de portes a tot el recinte i la polivalència de tots els seus elements que permeten crear diferents ambients, fins i tot un racó dedicat a un dels fills predilectes del barri: Francisco Ibáñez, el pare de Mortadel·lo i Filemó. I per això, també, el mobiliari: butaques orelleres, alfombres, plantes i fins i tot hamaques, tot i que el seu seria dir ‘chinchorros’ que és com García Márquez (Aracataca, Colòmbia, 1927 - Ciutat de Mèxic, 2014) les anomenava a les seves primeres novel·les. 

El ‘sant patró’

«És una de les moltes maneres d’homenatjar-lo», afirma Castellano alhora que mostra orgullosa una primera edició de ‘Cent anys de solitud’ amb la portada de Vicente Rojo. Allà hi ha, també, les papallones grogues que segueixen sempre Mauricio Babilònia quan se cita clandestinament amb Meme Buendía i els peixets d’or del coronel Aureliano Buendía, tots personatges de la prestigiosa novel·la de García Márquez. Tot i que la peça més fotografiada i visitada és el bust del ‘sant patró’ –així anomena de manera carinyosa Castellano el ‘nobel’ colombià– que diverses entitats del Carib han regalat a la biblioteca i que aquesta llueix en una de les plantes. El bateig del recinte amb el nom de l’autor de ‘Crònica d’una mort anunciada’ el va decidir l’ajuntament el 2014, després de la mort de l’escriptor, i amb el temps ha arribat l’especialització del centre: literatura llatinoamericana, això inclou les principals obres dels novel·listes, poetes i dramaturgs d’abans i després del ‘boom’ llatinoamericà a Barcelona, que és com s’anomena, a la dècada dels 60 i 70 i a la instal·lació a la capital catalana dels principals escriptors del moviment sota la protecció de l’agent literària Carme Balcells.