Menjador i extraescolars gratuïtes, les claus contra la desigualtat

La preocupació per les desigualtats educatives va centrar aquest dijous bona part de la taula rodona organitzada per Barcelona Futur per debatre sobre el futur de l’educació. Els experts que hi van participar –Enric Canet, Iolanda Segura, Ismael Palacín, Meritxell Ruiz i Jordi Fibla– van coincidir a assenyalar que la gratuïtat del menjador escolar i de les extraescolars, així com l’escolarització de l’etapa 0-3 anys, són claus per afavorir l’equitat. I van reclamar a les administracions, començant per l’Ajuntament de Barcelona, més recursos per combatre les desigualtats i afavorir la inclusió.

Els ponents van opinar que el servei de menjador escolar no hauria de ser considerat un «servei assistencial», que és gratuït per a qui té beca menjador, sinó que s’hauria de veure com una «política educativa». En altres països és gratis i universal, van remarcar. Iolanda Segura, portaveu d’USTEC, opinava que aquest servei «no es pot externalitzar a empreses privades que no estiguin implicades en el projecte educatiu del centre».

Respecte a l’etapa 0-3, que es considera clau per compensar futures desigualtats, Jordi Fibla, gerent de l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya, ha instat el consistori que compti amb les escoles bressol privades que hi ha a Barcelona. «Estem disposats a col·laborar. Volem que comptin amb nosaltres per gestionar l’oferta i les places», va demanar.

El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, va remarcar que Barcelona, malgrat tenir una xarxa educativa potent, no ha tingut una política municipal amb una estratègia clara de ciutat educadora. Va valorar, no obstant, l’Acord per a l’Educació 2030 de l’Ajuntament de Barcelona que fa èmfasi en aspectes com la petita infància, la igualtat d’oportunitats i l’accés a activitats educatives i culturals fora de l’escola. «Comencem a creure’ns que és necessari implicar en l’educació els agents comunitaris», va assenyalar Palacín. «On no arribi la família, ha d’arribar la comunitat. S’ha d’entendre que la ciutat és una comunitat d’oportunitats d’aprenentatge», va argumentar. «L’aprenentatge no és només el que aprens a l’escola», va reblar.

Notícies relacionades

Barcelona obre la porta que les escoles bressol privades s’integrin en la xarxa municipal

El Govern ultima un pla de xoc perquè les escoles utilitzin més el català

Davant la controvèrsia sobre la jornada continuada o partida a les escoles, els ponents van ressaltar els interessos diversos que van més enllà de les aules: societat, famílies, empreses. «S’ha de començar per reformar els horaris laborals», van apuntar. I després potenciar un model d’escola compatible amb l’horari de les famílies.

Els ponents també es van referir a la interlocutòria del TSJC que obliga a impartir el 25% de classes en castellà. Van qüestionar que l’acord del Parlament per blindar per llei el català serveixi per frenar l’ofensiva judicial i van assenyalar que la immersió s’ha de treballar des d’una òptica educativa, des dels centres. «Els que estem als barris veiem que els nens, quan deixin l’escola, perden el català. I això vol dir que, com a societat, no ens ho hem pres seriosament», apuntava Enric Canet, director de Relacions Institucionals del Casal dels Infants. «No hi ha un problema de coneixement, sinó d’ús social. Carregar la responsabilitat a l’escola és equivocar-se», opinava Meritxell Ruiz, secretària general d’Escola Cristiana de Catalunya.