Mobilitat
Barcelona canviarà l’ordenança per mirar de blindar la zona de baixes emissions
Ajuntament, Govern i AMB han presentat recursos per mirar de revertir la sentència que tomba la ZBE. Si no prospera, modificar la normativa municipal podria evitar la resolució i mantenir actiu el veto als cotxes més contaminants
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Aquí l’important era exhibir unitat, deixar clar al Tribunal Suprem que la zona de baixes emissions (ZBE) no és el caprici d’un ens públic que es mou sense gairebé múscul. Ajuntament de Barcelona, Govern i Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’han reunit aquest dilluns al consistori per detallar el contingut dels recursos de cassació (un per administració) que han presentat per mirar de revertir la sentència del TSJC que tomba el veto als cotxes sense etiqueta ambiental dins del perímetre que marquen les rondes. La resolució pot trigar un any a arribar. Abans, el govern d’Ada Colau intentarà teixir un as a la màniga: una modificació de l’ordenança municipal que regula la ZBE de manera que el paraigua antipol·lució es pugui mantenir si els recursos no prosperen.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a sis associacions que van presentar una demanda contra aquesta mesura ambiental que deixava fora de la gran ciutat milers de vehicles massa antics, i per tant, massa contaminants. El jutge els va donar la raó amb una sentència feta pública el 21 de març que va posar l’ai al cor municipal, tenint en compte que la ZBE és un dels plans estrella del mandat, conjuntament amb l’AMB. No havien passat 24 hores i les administracions públiques, incloent-hi la Generalitat, anunciaven una «cadena de recursos» que ja han sigut presentats. Ara el Suprem, sempre que els accepti a tràmit, podria trigar un any a deliberar. I 12 mesos és el temps que falta per a les pròximes eleccions municipals, capricis del destí.
Ho demana Europa
El front comú d’aquest dilluns l’han perpetrat Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Econòmica; Marc Sanglas, director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, i Antonio Poveda, vicepresident de Mobilitat de l’AMB. Tots tres han coincidit que la ZBE respon a les exigències de la Unió Europea en matèria de medi ambient. Barcelona, de fet, té obert un expedient sancionador per superar de manera reiterada el límit màxim de pol·lució. Els recursos de cassació presentats, de fet, posen èmfasi en la pressió europea i en les bondats del projecte per a la salut pública, però no intenten rebatre alguns dels arguments principals de la sentència (i dels denunciants) sobre la proporcionalitat de la mesura o l’absència d’estudis econòmics que avalessin la ZBE.
Sanglas ha lamentat «la mala interpretació» del TSJC respecte de la directiva europea i ha negat que la zona de baixes emissions tingui un àmbit territorial desproporcionat. «El tribunal de la UE ha manifestat que la restricció en matèria de mobilitat està permesa quan es tracta d’abordar la qualitat de l’aire». «El camí és el correcte», ha sentenciat, convençut que anteposar elements com la «llibertat de circulació i els drets econòmics» és un error.
Badia ha recordat les bondats del projecte a nivell de salut pública, però de la seva al·locució en destaca el pla b en el cas que el Suprem mantingui intacta la sentència. Com que la resolució judicial assenyala l’ordenança que regula la ZBE, aprovada poc abans de la posada en marxa del projecte el gener del 2020, l’ajuntament modificarà el text d’aquesta normativa municipal perquè el paraigua mediambiental es pugui mantenir sota l’empara d’un document vigent. Podria ser un peix que es mossega la cua, ja que ben segur que aquesta mitja dotzena d’associacions i patronals tornarien a presentar denúncia, però s’hauria guanyat un temps molt valuós. I políticament es podrien esquivar les eleccions de maig del 2023, ja que la intenció, ha assenyalat el regidor, és que aquest canvi es produeixi en aquest mandat.
Nova negociació
Per a això, tanmateix, serà necessari el suport de 21 dels 41 regidors que formen el ple municipal. El conclave celebrat el desembre del 2019 va tirar endavant la primera ordenança amb els vots favorables del govern (Barcelona en Comú i el PSC), ERC i Junts. En total, 33 seients, amb l’abstenció dels altres vuit. En aquest segon ‘round’, una vegada el document s’hagi actualitzat, i tot i que l’any electoral qualsevol cosa és possible, el front comú amb Govern i AMB convida a pensar en una nova majoria. Amb el text aprovat, la ZBE s’empararia amb un marc regulador nou que podria esquivar la sentència del mes de març passat.
