Barcelona converteix la seva «revolució gastronòmica» en gran reclam turístic

Barcelona torna a aixecar el teló de la seva millor gastronomia després de dos anys de pandèmia que van fer estralls especialment en aquest segment de l’hostaleria. En tot just sis mesos s’han reobert o estrenat 25 restaurants «d’excel·lència» que han dibuixat un nou escenari perfecte per convertir la cuina en el millor ambaixador internacional de la ciutat. Turisme de Barcelona, conscient del poder d’aquesta carta per atraure viatgers de qualitat durant tot l’any, ha presentat aquest dimarts la campanya ‘La revolució gastronòmica continua a Barcelona’, amb presència d’una vintena de xefs de primera línia.

La nova iniciativa pretén «rellançar Barcelona com a destí gastronòmic de referència», així com dinamitzar l’economia del visitant i del sector de la restauració destacant valors relacionats com «la innovació, el talent, la creativitat, la genialitat i el producte», ha destacat la directora del consorci, Marian Muro. Després de la primera revolució que van encapçalar ja fa un quart de segle figures com ara Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Santi Santamaria i els germans Roca, que van situar la capital catalana a l’avantguarda gastronòmica i van aconseguir despertar noves generacions de xefs, el sector viu una reactivació postpandèmia de la qual ara es vol donar compte, recolzant de ple els cuiners emergents, ha remarcat.

Es pot recordar que per les seves característiques, equips, costos i logística, l’alta gastronomia ha viscut molts mesos de tancaments i endeutaments, en tant que la seva viabilitat econòmica era gairebé impossible només amb públic local.

«Barcelona vol ser líder del turisme de qualitat», ha insistit el primer tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Jaume Collboni, que ha enaltit el motor econòmic que suposen els 9.000 negocis de la ciutat (5.597 restaurants i 3.290 bars). Amb 29 estrelles Michelin a 19 establiments, i un repertori de bistronòmics que posen la seva potència a l’abast de paladars exigents però potser amb pressupostos menys folgats, la ciutat defensa jugar la gastronomia com una de les seves principals cartes de cara a la millora qualitativa del turisme que prediquen tant l’ajuntament com altres entitats.

L’interès del viatger

I les dades avalen l’intent: més del 90% de viatgers (un 92,4%, el 2021) van a restaurants a degustar la cuina local; cada visitant destina més del 50% de la despesa a gastronomia i el visitant gastronòmic gasta un 24% més que aquell que ve només de vacances. En el cas dels Estats Units, arriba a ser un 30% superior. De fet, aquest viatger el 45,2% dels turistes nord-americans tenen entre les seves activitats preferides «disfrutar de bons restaurants».

Per això, més enllà de l’acció de màrqueting –amb un emotiu vídeo de la ciutat i els seus genis del foc (que obre Adrià) i una inversió inicial de 400.000 euros–, l’estratègia abastarà les presentacions que faci Turisme de Barcelona a nivell internacional. «Serà de llarg recorregut», ha afegit el seu president, Eduard Torres, assenyalant que malgrat el ‘boom’ de viatgers que es viu en aquests moments, es desconeix com evolucionarà l’activitat. Ha recordat que la capital catalana està segmentant el seu públic i la gastronomia està al centre del relat d’una estratègia lligada a la descentralització i la desestacionalització.

D’Espanya als EUA

D’entrada, els mercats clau per conquerir pel paladar són la resta d’Espanya (dijous hi haurà un sopar de llançament a Madrid), la Gran Bretanya, Itàlia, Alemanya, França, els Països Baixos i Nòrdics, i accions als Estats Units (Nova York i Boston). A tots ells se’ls vol vendre «singularitat» barcelonina a la taula, des de la tradició local fins a la cuina més innovadora.

En la presentació s’ha explicat que l’anomenada ‘nova revolució’ està protagonitzada per xefs que no superen la quarantena, «professionals compromesos i emprenedors, amb projectes de restauració personals, singulars i que continuen amb l’ADN de la cuina de Barcelona», amb el denominat comú de la passió i el talent, l’aposta pel producte de proximitat i la ‘contribució a democratitzar l’alta cuina, acostant-la a un gran públic». Molts d’ells, i altres primeres espases, com Oriol Castro (Disfrutar), Jordi Artal (Cinc Sentits), Jordi Cruz (Àbac), Sergi Torres (Cocina Hermanos Torres), Albert Enrich (La Mar Salada), Tomàs Abellán (Savia), Ada Parellada (Semproniana), Albert Raurich (Dos Palillos), Jordi Vila (Alkimia), Romain Fornell (Caelis), Rafa Penya (Gresca) i Nandu Jubany han acudit a la posada en escena de la campanya, a la Fundació Miró.

Pel regidor de Turisme, Xavier Marcè, aquesta gastronomia enllaça directament amb altres valors locals, com els mercats o el producte de km 0 i de temporada, per la qual cosa també espera aconseguir fons europeus per aprofundir en aquesta línia. «Volem que qui ens visiti sàpiga per què vol venir i cal donar-li contingut», ha defensat. La gastronomia permet aquesta interacció tot l’any (no en temporada alta) i apunta a un client de poder adquisitiu mitjà-alt, més de 35 anys i interès per la cultura autòctona.

Fogons d’altura

Notícies relacionades

Barcelona promociona a Nova York el turisme de qualitat i del bon menjar

Barcelona vol despuntar com a destí de compres amb les noves obertures en diumenge

Les reobertures o novetats s’ha anat succeint en els últims mesos. En la llista hi figuren Enigma, d’Albert Adrià, i Teatre, amb els germans Iglesias al capdavant. També Alapar, amb Jaume Marambio i Victoria Maccarone; el mexicà Come, de Paco Méndez, i Tamae Bar, l’‘open kitchen’ que aglutina bar i Delivery de Albert Raurich i Eugeni de Diego. Sense oblidar la força de les cuines dels hotels, Rafa Zafra al timó del nou Amar al Palace des de fa unes setmanes; Gastón Acurio, de tornada al Terrat al Mandarin Oriental Barcelona; Alain Guiard amb Contraban a Wittmore Hotel; Rafa de Bedoya a l’Aleia de Casa Fuster, i Víctor Torres al capdavant de Quirat, a InterContinental Barcelona.

Segons dades de Turisme de Barcelona, els visitants més interessats en la restauració venen de França i Bèlgica, seguits del mercat nacional. Els turistes valoren la gastronomia local amb un una nota de 8,4 sobre 10 de mitjana, en especial els nord-americans (8,72).