Tast a la Rambla: algunes de les tapes que més triomfen

El xef Chema Martínez (ex Inòpia) exemplificava el que hauria de ser (i no sempre és) el desplegament culinari. El crac de la Bodega Amposta il·lustrava sobre la recepta i les particularitats de la seva sublim bomba de melós de vedella amb suc del rostit, a peu de barra, davant de tots els que sucumbien a a seva tapa. «És la mateixa recepta que fem al celler, però en lloc del picant oferim l’oli a part, amb el caldo del rostit i verdures amb vi negre i una cocció a foc lent», explicava. Un dels germans titulars de l’exitós local de La Font de la Guatlla, Josep Barragán, afegia que han passat dues setmanes elaborant les 5.500 racions que despatxaran, acabades de fregir i amb genuïna il·lusió, aquests dies.

Triar les millors tapes el dia del debut implicaria tenir un estómac XXL o un jurat amb hores de dedicació. Així que aquí donem compte d’algunes de les més celebrades pels comensals o més destacades per la seva elaboració i/o gust, amb totes les limitacions que implica servir a milers de comensals diàriament.

Hi ha tapes sempre assegurades, com el caneló de rostit amb trufa de Gaig Barcelona, petit però increïble. Hi ha presències meritòries com les d’Amar, el nou temple gastronòmic d’alta volada (Hotel Palace) que atrapa la seva cuina de mar en una tapa de fideus melosos de sípia i costella (Rafa Zafra i Gonzalo Hernández). O explosions de sabor com el taco de ‘carnitas’, ‘kimchi’ i maionesa de ‘sriracha’ d’Anormal Plaza que Jon Giraldo presentava amb passió.

Del mos a les tapes

Notícies relacionades

La iconografia verda de Barcelona fa 20 anys

Barcelona negocia la cessió d’un bloc de pisos de Coderch

Jesús Saura era un de tants ‘foodies’ atrets per la idea de tastar fins a rebentar. A cinc euros la tapa. «El més difícil és triar, perquè n’hi ha moltes amb pa, ‘bao’ o torrades que omplen i t’impedeixen degustar-ne més», raonava. «Aquest està boníssim», al·ludia a la poderosa coca de tomàquet, sardina fumada i papada amb allioli i bitxo de Teòric Taverna Gastronòmica (un dels imprescindibles). També brilla el Pepito de Casa Guinart, on el fricandó es desborda del panet, pletòric de salsa amb hores de foc, amb l’afegit d’un digestiu bitxo. Sense perdre parada a Cecconi’s, que adapta els seus mítics ‘spaguetti cacio e pepe’ al format rigatoni, amb muntatge (més de mil al dia) in situ per part dels artífexs. O amb el tàrtar de salmó vermell d’Alaska de Jordi Esteve de Nectari.

El xef Carles Abellán, nouvingut del concert dels Rolling Stones a Madrid, explicava a aquest diari que ha optat, amb humilitat, per unes braves amb salsa especial (Tapas 24) per assegurar una execució perfecta en un esdeveniment tan multitudinari que arriba en un moment en què el sector està tan orfe de personal. Escollir les postres pot ser encara més difícil davant tanta rivalitat xocolatera. Per trencar, un final verd com el de Takashi Ochiai.