HISTÒRIES METROPOLITANES (22)
Més de tres anys clausurat, per sorollós, el casal... d’avis
El jutge va precintar el gener de 2019 el casal de Can Mercader, al centre de Badalona, per les denúncies de dos veïns pel soroll del billar, de la coral i del bingo
Fonts de l’ajuntament i de La Caixa asseguren que estan en la «fase final» de les «obres d’adequació del centre», que esperen que pugui reobrir «aviat», sense més concreció
Una tarda a la setmana, bingo per recaptar diners per a les excursions. Una altra, assaig de la coral. Cada dia, escacs, cartes, dòmino, diaris i billar. També la tele i una petita barra de bar on demanar el tallat. Servei de podologia i perruqueria i classes d’informàtica bàsica. Una llista d’activitats i serveis que vindrien a ser l’abecé de qualsevol casal d’avis. Res de l’altre món, però tot un món per als més de 100 avis de Badalona que acudien al casal de Can Mercader cada dia a participar en alguna o totes aquestes activitats. O potser cap, simplement per passar una estona acompanyats. «El casal és vida», diu una de les pancartes.
L’extraordinari d’aquesta història no és el que es fa –es feia– en aquest casal, sinó la reacció que aquestes activitats van provocar en una part del veïnat, que va portar als jutjats el soroll que feien els avis, i la reacció del jutge, que va decidir precintar el local, de gestió municipal, el gener de 2019.
Malgrat múltiples promeses incomplertes i després de diversos canvis d’alcalde, en el dia d’avui, juny del 2022, el casal segueix tancat els usuaris mantenen viva la seva lluita per recuperar-lo.
Als seus 74 anys avui, tres i mig més que quan van tancar el casal, Francesc Alís és dels joves, però s’ha pres aquesta lluita com «una cosa personal», diu, enfadat i dolgut per tots els que ja no hi són ni podran veure el casal obert de nou, i pels que ara s’han de repartir per bars de la zona per poder fer el cafè i la partida de cartes, i pels que ja no ho fan perquè van amb taca-taca. «S’han perdut tots els serveis, tot; els de la coral assagen aCan Canyadó, això sí, però ara s’han de desplaçar i són molt grans, i la majoria d’activitats s’han deixat de fer. És molt injust, no ens resignem; no hi ha dret», assenyala Alís, que va encarregar i va penjar una enorme pancarta amb l’eslògan ‘¡Volem el casal de Can Mercader, el casal és vida!’, una pancarta que va durar molt poc temps penjada. L’endemà havia desaparegut.
«Vam tallar dues vegades la carretera i vam cridar a l’alcalde, però no hi ha hagut una voluntat real de solucionar-ho», continua l’home, veí del complex residencial en un dels baixos on estava el casal.
El juliol de 2020, en pocs dies farà dos anys, l’Ajuntament de Badalona va anunciar que el casal reobriria a principis de la tardor (del 2020, s’entén).
«Amb normalitat»
Després d’una reunió entre l’alcalde de llavors, Xavier García Albiol, i el director general de la Fundació La Caixa –propietària del local, gestionat per l’ajuntament–, el consistori va anunciar que havien decidit que el casal «podria reobrir després de l’estiu [del 2020] però que no podria acollir activitats sorolloses, com ball i cant de coral, mentre que la resta d’activitats es podrien desenvolupar amb normalitat».
El novembre del 2020, quan en principi hauria d’haver reobert, segons l’anunci d’aquell estiu, la web de l’Ajuntament de Badalona va publicar que les obres per a la reobertura del casal «finalitzarien al febrer» (del 2021, s’entén). «Les obres de condicionament del local van a càrrec de la Fundació La Caixa, propietària del local, i consisteixen a realitzar millores generals dels espais com arreglar sostres, finestres, fontaneria i pintura, entre d’altres, per garantir el confort dels usuaris i usuàries», assenyalava llavors una nota del consistori, que deia també que les obres «permetran la reobertura amb totes les activitats habituals dels casals però en quedaran exclosos els balls, festes i activitats massa sorolloses, ja que la poca altura del sostre impedeix executar-hi obres d’insonorització».
Impossibles... ¿Impossibles?
De fet, en una visita d’obres el novembre del 2020, Albiol va destacar que havien «aconseguit el que semblava gairebé impossible: desembussar la situació del casal amb una proposta que convenç els usuaris i que no generarà problemes als veïns de l’entorn». Dos anys més tard d’aquest anunci, el local continua tancat amb candau –literalment–, però el cartell oficial que indicava que allò era un casal de la Fundació la Caixa ja no hi és.
Sí que recorden el seu passat uns cartells petits de mida de foli amb el text «Volem el casal» enganxats als vidres.
Reformes més profundes
Notícies relacionadesFonts de l’Ajuntament de Badalona i de La Caixa apunten a aquest diari que quan van començar els treballs acordats a l’estiu del 2020 es van adonar que «eren necessàries actuacions de més profunditat per adequar l’equipament a la normativa vigent en relació amb els centres de gent gran; actuacions com la incorporació d’extracció d’aire als lavabos i adequacions de la instal·lació elèctrica en matèria de prevenció de riscos i seguretat».
Les mateixes veus assegura que estan «en la fase final d’aquest procés» i esperen que «aviat» –sense més concreció– «la gent gran de Can Mercader pugui tornar a disfrutar del seu centre».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia