Beatriz Guijarro, antropòloga: «Jo hauria començat les superilles per la Barcelona amb la renda familiar més baixa»

¿Què és una superilla? Depèn d’a qui se li pregunti. La definició original, el que significava entre el 2014 i el 2016, diu que és una cèl·lula urbana de 400 per 400 metres, que equival a unes nou illes de l’Eixample, on es dona prioritat a l’espai d’estada per al vianant i es proposa una diversitat d’usos concreta. Aquesta és la definició en funció de la qual està feta la del Poblenou. És una nova dimensió de ciutat: teníem illes, barris, districtes.

Aquí al Poblenou hi estem veient cotxes que passen per la superilla. Inicialment, aquí es va prohibir el trànsit motoritzat i després es va modificar. La superilla s’inaugura a principis de setembre del 2016, amb un procés participatiu inexistent. El canvi es va fer dos mesos després per reivindicacions veïnals. És cert que el traçat era molt rígid i que els veïns havien de fer girs difícils d’entendre, sobretot perquè s’havia informat poc. La superilla del Poblenou es va presentar a principis de juliol d’aquell any en un consell de barri al qual van anar dos veïns, presidents d’associacions. I com una instal·lació temporal prevista per al dia sense cotxes del setembre. No es va dir mai que seria un pla pilot que tindria una llarga durada. Es va fer una bustiada a l’agost: no hi havia gaires veïns. Cartells als edificis. La gent va tornar de vacances i es va trobar que el 5 de setembre es van aplicar els canvis de mobilitat. Tornar als pàrquings es feia difícil. L’escassa informació no va jugar a favor del fet que es veiés com a una cosa positiva pel veïnat.

Molta gent creu que Colau va inventar les superilles. Però la primera es data el 1993 al Born i la segona a Gràcia el 2006. Depèn d’a qui es pregunti es poden trobar quatre primeres superilles. Inclosa la prevista en el pla Macià, de 1932, que només es va plantejar, no es va fer. A la Vila Olímpica es parlava de superilles. Però sí que és cert que Salvador Rueda (fundador i director durant 20 anys de l’Agència d’Ecologia Urbana de l’ajuntament), pare del concepte, el 1987, defensa que la primera és la de 1993, amb la transformació del barri de la Ribera. El primer ús del concepte ‘supermançana’ apareix als documents de la transformació de Gràcia, del 2006. Va ser una conversió en zona de vianants que per a alguns és la primera superilla. També ho podria ser la de la Maternitat i Sant Ramon, de les Corts, feta entre el 2014 i el 2015. Als últims mapes de l’ajuntament hi ha 30 superilles.

¿Vostè quantes creu que n’hi ha? Per a mi, amb la definició estricta, amb l’ús de l’urbanisme tàctic, la reducció del trànsit, diria que hi ha dues superilles a Barcelona: la del Poblenou i la de Sant Antoni.

Explicava vostè que no es va informar els veïns del Poblenou del que es faria. El traçat de la superilla del Poblenou, quan es va planificar el 2014 i el 2015, amb Xavier Trias com a alcalde, no anava aquí. Anava a la mateixa altura, però entre Bilbao i Llacuna. Agafant la rambla del Poblenou, Marià Aguiló: una zona que ja estava convertida en zona de vianants. Allà no s’hi va fer un procés participatiu, però sí informatiu. Si el nou traçat es va presentar el juliol del 2016, la roda de premsa es va fer el 19 d’agost, i els canvis, el 5 de setembre, no hi va haver temps per fer partícips els veïns. Crec que la predisposició era fer el canvi de manera empírica: provem i després preguntem. Amb tots els efectes que té això. No es va activar un procés formal de participació fins al 13 de setembre. Una sessió amb molta gent a la Pompeu Fabra. El debat estava molt polaritzat. Als veïns, que feia anys que estaven en un experiment, el del 22@, no els va semblar bé afegir-ne un altre. Es va generar un clima més bel·ligerant que a Sant Antoni, on es va crear un grup impulsor i un procés participatiu diferent.

¿Quina és la diferència entre una conversió en zona de vianants i una superilla? La promoció dels nous usos. Perquè convertir en zona de vianants, com en el barri de la Ribera, és una altra cosa: segueixen circulant cotxes, però menys. En canvi, l’ajuda de l’urbanisme tàctic –una solució que ha de ser temporal– per promocionar nous usos i noves funcionalitats urbanes marca la diferència.

¿Quins nous usos estem promocionant? En el tema mediambiental, l’ús és clar: és indubtable que a l’apartar el cotxe es redueixen la contaminació atmosfèrica i l’acústica. Però en canvi hi ha una tensió sobre què fem en aquest espai alliberat. Una tensió entre un avenç ràpid en l’aspecte arquitectònic i un de tan limitat en les qüestions que incumbeixen la gestió i el govern de l’espai públic. L’ordenança del civisme criminalitza els usos no delictius de l’espai públic. La por de l’ajuntament a l’autogovern col·lectiu de l’espai públic continua present.

També amb el govern de Colau. L’ordenança del civisme es volia modificar, però continua aturada. Es continua associant l’espai públic a usos negatius, delictius, no es té en compte que també es donen molts de positius i que aquest espai públic és un dret, un espai necessari per a la vida quotidiana. A més, hi ha una sobredimensió, lògica però certa, dels usos familiars i infantils a la ciutat.

La superilla del Poblenou s’assembla molt a un d’aquests espais del programa ‘Protegim les escoles’ (zones annexes a escoles en les quals es va restar l’espai al cotxe i es va guanyar perquè els nens puguin jugar abans o després de classe sense por a ser atropellats). Un d’aquests espais, però més gran. A certes hores del dia, la superilla sembla un èxit. A les de la sortida i entrada de l’escola Flor de Maig i quan persones de les oficines venen a menjar-se el tàper. Durant el cap de setmana, pots veure de tant en tant joves jugant a jocs de taula, veïns parlant. Però són usos molt residuals. Si no tens en compte els usos infantils i familiars a l’entrada i sortida de l'escola, queda una fotografia molt buida de la superilla. Fer una barreja d’usos a la sortida d’una escola és molt difícil. I l’escola Flor de Maig, que és en barracons, anirà a l’emplaçament definitiu, per a la qual cosa encara no hi ha solar, el 2029, i aquí es construirà l’Institut 22@ i el centre esportiu municipal de Can Felipa.

¿Això portarà gent? La portarà, però l’entorn no està preparat per a aquesta gent, ho està per a un ús infantil i familiar. ¿Què podem oferir a adolescents? El monocultiu dels usos infantil i familiar fa que t’arrisquis a aconseguir que quan se’n vagi l’escola Flor de Maig la vitalitat de l’entorn sigui molt baixa.

Això a Sant Antoni no passa. No, els usos són més diversos. Hi ha més població i crec que el mobiliari urbà està menys codificat cap a una direcció d’usos. No hi ha un parc infantil que t’asfixiï l’encreuament. El programa de les superilles no acaba de complir els objectius socials que es va proposar al principi, omplir de vida els carrers. Per omplir de vida els carrers cal pensar de què vols omplir-les i per a què.

¿Els eixos verds de l’Eixample són superilles? Són dins del programa superilles. Tanta polisèmia és perillosa. Quan utilitzes un terme per a tantes coses, el buides de contingut. ¿És un eix verd una superilla? Tal com estan plantejant els de l’Eixample, diria que sí.

L’antropòleg José Mansilla ens va dir que l’ideal seria haver fet una superilla a Nou Barris, on els veïns tenen menys recursos, vivendes més petites i més necessitat d’espai públic, i no a l’Eixample. Hi estic totalment d’acord. Els criteris per escollir on es fan les superilles són ara purament mediambientals. On hi ha més cotxes es fan les superilles. No entenc per què no es tenen en compte també els socials. Jo començaria per la part baixa de la ciutat en renda familiar. Hi ha una superilla prevista a Nou Barris, a la Prosperitat. Però dels 13 barris de Nou Barris és la que ha de tenir més espai d’estada. Moltes places, carrers convertits en zona de vianants. És una aposta segura, no valenta. Valent seria fer una superilla a Porta. Al Bon Pastor. Baró de Viver. Sorprèn que a Sant Martí, el barri amb menys impacte de transformació de l’entorn urbà sigui el Besòs i el Maresme. Sí, hi arriben uns petits eixos verds. No hi ha cap plaça d’intersecció prevista.

¿El fet que les superilles només frenessin el cotxe seria, llavors, perdre una oportunitat? Si no s’incorporen objectius socials clars, sí, per descomptat. Crec que falten idees de com omples els carrers alliberats. Que amb la diversitat d’usos es fan passos interessants. La Clariana de Glòries n’és un exemple: un entorn agradable, amb ombra, on conviuen molts usos.

¿Quina diferència hi ha entre Glòries sense cotxes i una superilla? Ja li diran superilla. Compleix les condicions: reducció del trànsit, prioritat per al vianant, espais habitables, més espai verd urbà. I amb una funció social que combina usos: zona infantil, gent fent esport.

Notícies relacionades

Anatomia de la superilla

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

¿Són les superilles una arma llancívola entre partidaris i detractors de Colau? No només les superilles, tota la transformació urbana, la zona de baixes emissions. Però a escala local. Crec que les reticències davant les superilles s’han reduït. Malgrat que en altres ciutats s’han transformat les funcions d’un entorn amb l’urbanisme tàctic i la pintura, l’ajuntament ha aconseguit generar una marca, un model, i internacionalitzar-lo amb el nom ‘superilla’. ‘Superblocks’ té una identitat relacionada amb Barcelona, que ha aconseguit l’hegemonia del terme. I parlem d’una cosa bàsica: convertir en zona de vianants un carrer, canviar les funcions urbanes i promocionar nous usos socials, amb un pressupost reduït.

¿Quan hauríem de deixar de veure aquests dibuixos tan criticats? Quan es facin transformacions urbanes definitives. En el cas del Poblenou, que sis anys després segueixi havent-hi aquests testos amb un arbratge deficient: s’hi hauria de fer alguna transformació estructural definitiva. ¿No podem aspirar a arbres millors que aquests que no creixen?