Fenomen urbà
Barcelona reactiva l’ofensiva contra pisos turístics il·legals
L’ajuntament només n’ha detectat 360 casos, però tem que el repunt de viatgers comporti l’auge d’apartaments per dies sense llicència
A1-111316486.jpg /
Barcelona va arribar a sumar 6.000 pisos turístics il·legals (davant 9.600 amb llicència), que s’han anat eliminant durant anys amb diferents fases ofensives d’inspecció municipal, detecció en plataformes de reserves i tallant les ales a la seva difusió. Però la tornada de l’activitat turística disparada, després de dos anys d’aturada, ha encès el risc que torni a aflorar el lucratiu negoci sense control. L’ajuntament ha comprovat que actualment n’operen almenys 360 de no autoritzats, i ja ha reactivat un operatiu de 70 persones a la caça de l’apartament il·legal.
La decisió arriba previ rastreig de 21.000 anuncis en plataformes digitals. La presència d’activitat il·legal detectada és mínima fins ara, però es vol erradicar abans que vagi a més. L’ajuntament sol·licitarà als operadors que retirin els anuncis. I sense promoció, i per tant sense reserves, el negoci mor per si sol, més enllà de les sancions que rebran, d’entre 3.000 i 60.000 euros i les ordres de cessament d’activitat. Tanmateix, aquesta estratègia es pot veure amenaçada per la recent sentència del Tribunal Suprem que va anul·lar l’ordre del Govern que obligava Airbnb a bloquejar anuncis turístics il·legals. Aquests es detectaven amb facilitat en tant que no tenen número de registre, d’obligatòria publicació.
L’alcaldessa Ada Colau ha anunciat personalment la reactivació del pla de xoc contra la il·legalitat en aquest àmbit, després de reunir-se amb la seva homòloga d’Amsterdam, Femke Halsema, a Barcelona, on han compartit de nou els seus problemes i reptes respecte a les externalitats que comporta el turisme. No obstant, Colau ha insistit que «el turisme és positiu, genera riquesa i llocs de treball, però ha de ser equilibrat i sostenible».
Entre els reptes que totes dues manegen hi ha evitar la utilització turística de vivendes sense llicència amb finalitats turístiques, de manera que es genera especulació i s’afecta el preu dels lloguers, ha dit. La líder municipal dels comuns ha recordat el «descontrol» que va arribar a viure l’activitat a la capital catalana fa uns anys.
La il·legalitat implica economia submergida, sense impostos i sense control, ha remarcat. També ha al·ludit als problemes de convivència veïnal, que poden augmentar en la mesura que el volum d’activitat es dispari, tot i que també es poden donar amb vivendes amb llicència si els seus titulars no les gestionen adequadament, com bé saben en moltes comunitats de veïns.
Les llicències vigents a Barcelona s’havien concedit fins al 2014 (quan l’exalcalde Xavier Trias va imposar la primera moratòria) a tot el qui les va sol·licitar, sense més requisits que pagar una taxa municipal d’uns 200 euros i tenir cèdula d’habitabilitat. Els seus beneficiaris a la ciutat han aconseguit un negoci de mínima inversió, altíssima rendibilitat i sense caducitat, que amb el temps ha suposat a més la concentració de moltes llicències en mans d’alguns grans operadors que després van comprar pisos amb aquest permís.
25 visualitzadors al carrer
La reactivació del pla contra la il·legalitat suposa mobilitzar un equip de més de 70 persones, entre les quals hi haurà 25 visualitzadors a peu de carrer. Davant cada cas que es detecti, es procedirà a demanar la retirada immediata dels anuncis i s’iniciarà el corresponent expedient, que pot acabar amb les esmentades sancions.
En paral·lel a aquesta ofensiva, també està previst posar en marxa una campanya d’informació per recordar als visitants «que no s’allotgin en pisos sense llicència», i a la ciutadania que no es poden oferir serveis d’allotjament turístic sense permís.
Altres temes que han posat sobre la taula les dues dirigents han sigut com controlar o afrontar el volum de vols ‘low cost’ i els creuers, qüestions compartides per moltes altres destinacions.
Precisament, Barcelona, Amsterdam i altres grans ciutats planegen traslladar a responsables de la Unió Europea la petició d’una regulació per protegir les grans urbs que han de combatre en solitari efectes secundaris del turisme lligats a grans plataformes digitals de reserves d’allotjament, que solen no tenir seu en països on operen, i esquiven moltes normatives.
