La nova i burgesa Barcelona del XIX
Una exposició mostra les primeres imatges preses de Barcelona i com la tècnica fotogràfica va ajudar a dibuixar l’imaginari d’una ciutat que estava transformant-se urbanísticament i socialment
Periodista
Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat
Ubicada/t a Barcelona
ver +
La història és de sobres coneguda però està bé recordar-la: la primera fotografia de Barcelona es va fer el 10 de novembre del 1839 des d’una terrassa del Pla de Palau, però ningú sap qui la va fer ni si es conserva en algun lloc. El tema és que la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts havia adquirit una càmera a París i va convocar tots els ciutadans a participar en l’esdeveniment amb un anunci que afirmava que es capturaria «l’edifici de la Llotja i la bonica illa de casa Xifré». La fotografia es va sortejar per recaptar fons i mai més se n’ha sabut res més. El lloc escollit no va ser casual, ja que des de finals del XVIII aquest era el cor de la ciutat burgesa. No només això, també gaudia d’un important conjunt monumental i d’un ambiciós projecte urbanístic en marxa. I aquesta transformació urbana, alhora que social, que va patir Barcelona en el XIX és el que recullen les primeres instantànies captades de la ciutat que van acabar modelant el discurs de la nova realitat urbana: la d’una Barcelona moderna i predominantment burgesa. Cent quatre d’aquestes imatges, que no la primera, llueixen ara a la mostra ‘La ciutat davant la càmera’, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
La ciutat que no existeix
Notícies relacionadesEls fotògrafs, igual que abans havien fet els artistes plàstics, van dirigir la mirada als conjunts monumentals, al port i a la muralla de mar; però també als nous espais de sociabilització als voltants de a Rambla sorgits després de la desamortització i a l’arquitectura de les noves vivendes burgeses. La mostra recull totes aquestes mirades i ofereix vistes d’una Barcelona ja desapareguda o d’una Barcelona que encara existeix però que llavors encara estava en construcció. Entre les primeres, l’estampa d’una catedral desconegudíssima amb un mur per façana (l’actual, malgrat ser d’estil gòtic, data de finals del XIX); una vista des del Morrot amb la platja de Sant Bertran (actualment jeu sota les instal·lacions del port), el portal de Santa Madrona (l’únic que queda dempeus) i el baluard del Rei o de Mar (que ocupava la mateixa ubicació que avui acull la plaça de les Drassanes), i una plaça de Catalunya que no té res a veure amb l’actual: el 1888 on ara hi ha uns grans magatzems s’hi aixecava el Círculo Ecuestre i al mig de la plaça l’espai se’l menjava el Panorma Waterloo (cine 3D ‘avant la lettre’).
Les grans atraccions
La Barcelona que s’estava aixecant també ofereix postals curioses, com l’estructura metàl·lica que es va edificar abans d’erigir l’escultura a Colom o la primera planta construïda de l’edifici de la Universitat de Barcelona enmig del no-res. Però si en el XIX hi va haver un esdeveniment que va marcar la importància que estava prenent la fotografia aquest va ser l’Exposició Universal del 1888. Es va retratar tot: els preparatius, l’arquitectura, les relacions institucionals i el públic, a més, per descomptat, de les grans atraccions, com el globus captiu que des del parc de la Ciutadella permetia la vista aèria de la ciutat. La vida al carrer o els moments sorprenents, també van tenir protagonisme a les càmeres fotogràfiques de llavors. Allà hi ha la nevada del febrer del 1887, els cotxes de cavalls al passeig de Gràcia o el públic del Frontó Barcelonès, un espectacular edifici firmat per Enric Sagnier i el primer frontó que va acollir Barcelona. Fins al 23 d’octubre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
