la ciutat ‘bee friendly’
¿Per què moren les abelles entre flors de tipuana?
En plena Oktoberfest del nèctar aflora una misteri: aquest arbre és una maledicció per a les abelles
Se’n va adonar Pau G., apassionat, pel que diu en el seu compte de Twitter, dels «ocells i els bitxos». Va fotografiar nou abelles mel·líferes mortes al costat d’una flor pansida de tipuana, una espècie vegetal originària de Sud-amèrica que aquests dies, per cert, està encatifant de manera preciosa carrers, places i parcs de Barcelona i de l’àrea metropolitana. També va gravar vídeos d’alguns exemplars en plena agonia, com si fossin Molière, donant pàbul a llegenda que el groc porta mala sort quan surt a escena. La pregunta, així, va quedar en l’aire. ¿És tòxica la flor de la tipuana per a aquests himenòpters? Posem la resposta en el primer paràgraf. No.
El que Pau G. ha entreobert (gràcies per fer-ho) amb la seva curiositat és una porta a una matèria poc tractada. ¿És Barcelona un desaconsellable ecosistema per a les abelles? Doncs sembla que no del tot. És una ciutat, segons es miri, ‘bee friendly’. Així ho sosté Gerardo Caja, professor responsable del projecte UABee que porta a terme la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per desentranyar els misteris de l’anomenada síndrome de desaparició de les abelles, la brutal mortaldat que pateix aquesta espècie des de fa anys i que posa en perill, molt més del que es pot suposar, la biodiversitat a la Terra.
Què passa amb les abelles i les tipes (Tipuana tipu)? Us hi heu fixat que sota aquests arbres, en època de floració, està ple d'abelles agonitzant o aparentment mortes? Us explico el que porto ja alguns anys observant a Badalona...👇🏼 pic.twitter.com/qdDHAiVPCp
— Pau G. (@Larax_gaul) 16 de junio de 2022
«Al revés, les tipuanes no són perjudicials per a les abelles», aclareix. No només això, sinó que ja s’han localitzat a la ciutat ruscos amb mel de tipuana. Les abelles, en realitat, estan morint a Barcelona i a la resta de l’àrea metropolitana per un paràsit, la varroa, un àcar minúscul amb l’aspecte d’un cranc que s’acomoda al dors de les abelles per consumir el seu greix. No és un hoste ocasional. És una plaga. Les varroes infecten els ruscos. Dins de les seves cel·les, les larves poden créixer ja amb paràsits que limiten el seu creixement. Ocorre aquí, però també a la resta d’Europa, Àsia i Amèrica. Els apicultors saben bé a què s’enfronten. Hi ha tractaments per guarir els panals, però en alguns casos són productes químics que, si s’apliquen en més quantitat, comporten riscos.
Als peus d’algunes tipuanes, per respondre més concretament a la pregunta de Pau G., hi pot haver desenes de cadàvers d’abelles perquè, des del punt de vista d’aquesta espècie, la floració d’aquest arbre és una mena d’Oktoberfest del nèctar. És una oportunitat de recol·lecció que no desaprofiten. Pot ser que estiguin febles pel mal que els causa la varroa, però no deixen de treballar. Són abelles.
Notícies relacionades...Això és el que els hi passa, sembla que vulguin treure's alguna cosa de sobre i no paren de moure's i revolcar-se, realment és bastant angoixant. pic.twitter.com/BxNPftuA7x
— Pau G. (@Larax_gaul) 16 de junio de 2022
Més amenaces planen sobre elles. Aquest estiu es tem un creixement exponencial dels nius de vespa asiàtica, un altre problema enorme per a les abelles. Cada dia que surt de caça, una vespa torna al niu amb el tòrax desmembrat d’unes 25 abelles. Són l’aliment de les seves cries. La vida animal a la ciutat és molt animal. Però sempre es pot veure el got mig ple. Hi ha vida animal a la ciutat.
En certa manera, la presència d’abelles, aquesta etiqueta de metròpoli ‘bee friendly’ abans esmentada, es pot atribuir en part a una bona decisió que va prendre l’Institut Municipal de Parcs i Jardine fa un quart de segle. Dins del seu pla de reduir el monocultiu de plàtans, va assignar arbres de flors vistoses per als xamfrans de diferents barris de l’Eixample. Acàcies a Sant Antoni, cercis a l’Esquerra de l’Eixample, til·lers a la Dreta, cínamoms a Sagrada Família i xicrandes a Fort Pienc. Tot i que aquell projecte no es va completar al 100%, els seus resultats, mesurats en presència d’abelles, són positivament evidents.
