Barcelonejant
De les paelles d’Aragonès als pebrots d’Unzué
A la festa de l’Acadèmia de la Gastronomia se li ha sumat Ametller Origen en el seu projecte d’aliar cuiners i atletes per recaptar fons en la lluita de l’ELA. Tots amb el futbolista navarrès.
El president Pere Aragonès es va mostrar amablement ofès quan li vaig preguntar si sabia cuinar alguna cosa més que aquestes paelles que de tant en tant penja a Instagram. «És clar que sí. M’agrada molt cuinar i em relaxa molt». Va ser en una xerrada prèvia als premis de l’Acadèmia de Gastronomia Catalana. Això sí, vaig coincidir amb Aragonès, que, d’entrada, em produeixen una certa sospita aquelles persones que no saben disfrutar del menjar. Aquests que quan arriben a un restaurant, sense escoltar el ‘maître’, diuen «porti’m el que vulgui». Per sort, aquest dimecres, a Mas Marroch, l’espai on els germans Roca celebren esdeveniments privats, no hi havia cap individu d’aquests que menyspreen el plaer de menjar. La mateixa Magda Carlas, membre de l’Acadèmia i nutricionista, comentava a taula, mentre demanava més pa, que en determinats àpats un no s’han de posar límits... Doncs això, que hi va haver rècord d’assistents, gairebé 430, la majoria de Barcelona i que van disfrutar d’un excel·lent sopar amb una organització perfecta.
I és que el president de l’Acadèmia, Carles Vilarrubí, ha aconseguit que els Premis Nacionals de Gastronomia siguin un referent de la cultura catalana i una d’aquelles nits que ningú es vol perdre. Es va agrair, també, que només Vilarrubí i el president fessin discursos. Per cert, Aragonès, sense cap paper, va recordar aquell Jordi Pujol, que després d’un d’aquests sopars pujava a l’escenari i feia una fantàstica glossa de l’acte sense errar ni oblidar cap nom dels assistents i premiats.
Barcelonejant a Girona
Durant l’aperitiu previ, el tresorer, Ramon Agenjo, m’explica que l’èxit va ser tan notable que havien hagut de renunciar a taules. Mentrestant, l’escriptor i periodista Rafel Nadal, que sempre té dos llibres al cap, va demostrar que està en plena forma malgrat que ha superat dos infarts gairebé sense assabentar-se’n. També lesionat està Carles Gaig. El genoll del xef català que més quilòmetres ha recorregut rere els fogons han dit prou.
Qui està en plena forma és Sol Daurella, la presidenta de Coca-Cola European Partners. La dona de Carles Vilarrubí estava pletòrica després de completar el cap de setmana passat la ‘Marnaton’ de Bagur mentre ja prepara el seu primer triatló. Entre els acadèmics van assistir Artur Carulla, Josep Maria Sancliments, Joan Font, Montse Folch i Ignacio García-Nieto. I entre els xefs, a més de Gaig, vam veure Nandu Jubany, Fina Puigdevall, Joel Castanyé i els germans Torres.
També hi era Rosa Clará, Víctor Font i el periodista Ramon Besa. ¡Ah! A més dels premiats del sector, Joan Junyent, Elisabet Farrero i Albert Sastregener, els més observats de la nit van ser David Madí i l’escriptora Maria de la Pau Gener.
Els pebrots d’Unzué
Un altre dels assistents als premis de l’Acadèmia va ser Josep Ametller, CEO i cofundador d’Ametller Origen. En una mostra més de la seva habitual discreció, Ametller va viatjar amb l’autocar que l’organització havia posat al servei dels assistents i això que l’endemà tenia un acte important. Al Mercat d’Autors del carrer Berlín i coincidint que demà és el dia Mundial de l’ELA, Ametller va presentar el projecte benèfic ‘Cuina Solidària’.
Notícies relacionadesLa iniciativa consisteix a fer que cinc parelles formades per un esportista i un xef elaborin cinc plats que es vendran a Ametller i el 100% dels beneficis aniran destinats a la Fundació ELA Miquel Valls. Alex Corretja, que al costat d’Ona Carbonell i Alexia Putellas participen en el projecte, va explicar que li ha demanat a Ruscalleda que elabori un bon arròs. Per la seva banda, Juan Carlos Unzué ha sol·licitat a Nandu Jubany el seu plat preferit. O sigui, uns pebrots del piquillo amb brandada. El vam poder degustar allà mateix i és espectacular.
Doncs això, que el publicista Enric Jové, que és a tot arreu, un dia va reunir Josep Ametller amb Unzué i d’aquí va néixer tot. Un projecte per aplaudir i per llepar-se els dits. Això sí, de tot l’ocorregut aquesta setmana em va quedar una frase del mateix Unzué. «No havia pensat mai que podria ser feliç assegut a una cadira de rodes». ¡Quin gran exemple! Dilluns tots a comprar pebrots del piquillo. Ja estan a la venda. És el mínim que podem fer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.