El TSJC anul·la la norma catalana que regula el lloguer d’habitacions a turistes

La Generalitat va incorporar aquesta figura en la llei de turisme després d’anys en uns llimbs d’alegalitat. Per llar compartida s’entén el lloguer d’habitacions en vivendes particulars per curta estada, que l’Ajuntament de Barcelona –des del flanc dels comuns– rebutjava de ple. Finalment es va decidir limitar-la a operadors que abans tinguessin una llicència de pis turístic i optessin per renunciar a aquella activitat per passar-se al lloguer d’habitacions. Això, a la pràctica, suposa gairebé la prohibició, perquè ni interessa al sector ni ha permès que els amfitrions «casolans» que llogaven habitacions a casa seva hagin pogut continuar fent-ho.

El consistori va prendre aquesta decisió considerant que seria molt difícil controlar-la i evitar la il·legalitat, però amb la idea de desenvolupar més la qüestió en una ordenança. Els socis de govern socialistes sí que estan per la feina de reconèixer-la en un marc domèstic.

ViA havia denunciat que «les contínues modificacions substancials realitzades en el projecte de decret 75/2020 des de l’any 2017 d’ara endavant haurien d’haver sigut posades a consideració en audiència pública per a la seva discussió abans de la seva aprovació el 2020, cosa que no va succeir», explica el seu advocat, Dylan Tarín. El lletrat creu que el tribunal ha apreciat que les modificacions introduïdes després de les converses del Departament de Turisme de la Generalitat i l’ajuntament eren prou importants per repetir aquest procés previ.

Fonts de Turisme expliquen a aquest diari que en els pròxims dies presentaran un recurs i que, al tractar-se d’una sentència que no és ferma, no afecta la regulació vigent. Afirmen també que és una qüestió formal –potser esmenable– i no afecta el reconeixement de l’activitat i les normes que cada municipi hagi adoptat.

Batalla judicial

Des del consistori barceloní han remarcat que la sentència «no és ferma i ara l’ajuntament l’està estudiant, a l’espera que la Generalitat procedeixi al respecte». Afegeixen que les competències municipals en la regulació d’aquesta matèria se sustenten en la llei 13/2002 de Turisme de Catalunya, que determina que els ajuntaments tenen la potestat d’elaborar instruments de planejament i «poden elaborar normatives per regular les activitats d’allotjament turístic en vivendes d’ús turístic i les llars compartides i establir requisits particulars per exercir aquestes activitats d’acord amb la legislació vigent». En aquest context, van veure la llum les regles del joc Barcelona en la recent actualització del Pla Especial Urbanístic d’Allotjament Turístic (PEUAT).

Notícies relacionades

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Quirós: "És moment d’intervenir en el cor de l’Hospitalet"

ViA continua defensant que llogar habitacions a les llars de particulars servia a molts barcelonins per arribar a final de mes. Va ser molt criticat que l’activitat perdés el seu caràcter particular en favor de la professionalització. I més encara que l’ajuntament prioritzi «la modalitat de les vivendes turístiques, que són els que es troben en mans de grans forquilles» i, segons el seu parer, creen els veritables problemes de convivència i extreuen del mercat residencial més de 9.000 vivendes només a Barcelona».

Tarín destaca que ViA demanarà l’execució provisional de la sentència, però es posa a disposició de la Conselleria d’Empresa i Treball i de la Direcció General de Turisme per col·laborar en «un nou capítol de l’esmentat decret que garanteixi la participació ciutadana, legalitat i la seguretat jurídica de l’activitat». Consideren que, en cas contrari, totes les sancions que s’imposin des d’ara als qui optin per continuar allotjant turistes a casa seva podran ser revocades temps després (com ha succeït ja amb pisos turístics sense llicència) si la justícia els dona finalment la raó.