Estudi municipal
Les ocupacions van baixar un 7% a Barcelona del 2019 al 2021
Un informe del govern de Colau amb dades dels Mossos indica que la xifra va passar de 1.610 casos fa tres anys a 1.502 l’exercici anterior
A1-150318923.JPG /
Si hi ha una cosa de què els detractors d’Ada Colau acusen el seu govern és d’afavorir l’ocupació a Barcelona, de protegir els okupes i de fomentar la seva activitat. Potser per això cobra una importància especial per al consistori la dada que avui ha donat a conèixer la regidora de Vivienda, Lucía Martín, que, citant un informe municipal elaborat amb xifres del Ministeri de l’Interior i de denúncies per ocupacions a la capital catalana facilitades pels Mossos, ha afirmat que el nombre d’ocupacions va a la baixa a la ciutat, i que del 2019 al 2021 van caure un 7%.
En xifres absolutes, indica l’informe, el 2019 hi va haver 1.610 ocupacions a Barcelona, 1.562 el 2020 i 1.502 el 2021. En el primer semestre del 2022, fins al 13 de juny, la xifra està en 579 ocupacions. L’ajuntament afirma que entre les famílies ateses pels serveis municipals el 2021, el 100% havien ocupat vivendes buides, en un 73% dels casos, de grans forquilles, de les quals un 79% són d’entitats financeres.
L’estudi remarca que en el període 2019-2021 les ocupacions van pujar un 15% a Espanya (de 14.621 a 17.274) i un 10% a Catalunya (de 6.638 a 7.345). També argumenta que les xifres de Catalunya són tan eleves per ser la comunitat autònoma amb més desnonaments a Espanya «des de fa dècades» i per l’elevat preu dels lloguers. Factors que segons l’informe estimulen l’aparició de «màfies que es volen aprofitar de la situació d’emergència habitacional».
Rèplica a Parera
Notícies relacionadesLa qüestió ha sorgit en el ple municipal de Barcelona i Martín ha aportat les dades en resposta a una proposició del grup de Valents, defensada per la seva presidenta, Eva Parera. La iniciativa reclama al consistori crear punts d’atenció a les oficines d’atenció municipal per a petits propietaris que pateixin ocupacions; crear un telèfon especial per a aquests casos; oferir assessorament jurídic gratuït; elaborar un cens de vivendes i locals ocupats que generen problemes de convivència o que siguin escenari d’activitats il·legals, i instar el Govern central que canviï la llei per agilitar els desnonaments.
Parera, la proposta de la qual ha sigut rebutjada, ha acusat el govern de Colau d’encoratjar l’ocupació: «Estic preguntant per un delicte i em responen per la vivenda», ha afirmat la regidora de la resposta de Martín.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Xarxa elèctrica ¿Què és el zero energètic, la principal hipòtesi de l'apagada generalitzada?
- Espanya, paralitzada per una gran apagada d’origen desconegut
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Xarxa elèctrica Les causes de l'apagada massiva a Espanya i Portugal
- D’Olot a l’armada japonesa
- Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables
- Apagada Cimera d'urgència a Moncloa de Sánchez amb els caps d'Iberdrola, Endesa, EDP, Naturgy, Acciona Energía i REE
- Testimonis de l'apagada Viggo Mortensen, atrapat a Sants per l'apagada: "Cal millorar la comunicació per a la gent"
- Resolució elèctrica nacional El Govern obre dos expedients a Red Eléctrica i Endesa per esbrinar les causes de l’apagada
- Danys a l’economia Impacte econòmic del tall de subministrament: Catalunya estima pèrdues de gairebé 900 milions d’euros