La primera bicicleta aquàtica del món és a Badalona

«La primera bici aquàtica del món», exclamen des de fa anys els tecnogurus per internet. Va ser un dels invents que més va fer parlar en el CES de Las Vegas –la fira ‘tech’ més important– del 2018. Nom tècnic: Hydrofoiler XE-1. El solen anomenar Manta5: és el nom de l’empresa de Nova Zelanda que la va idear. A hores d’ara, als antípodes ja han creuat amb aquesta bici fins a l’estret de Cook: uns 24 quilòmetres pedalant sobre l’aigua. Gesta amb rècord mundial.

«Ja s’està treballant perquè sigui un esport aquàtic més», apunta l’Adrià després de fer un volt amb bici entre les onades davant de l’expectació de platja. «Amb aquesta hidrobici –promet– es poden arribar als 22 km/h». ¿Avantatges sobre les bicicletes de secà? «Si caus –riu–, no et fas mal».

Adrià Mercader, 31 anys, és el gerent de Manta5.cat. És una nova empresa catalana dedicada exclusivament al ciclisme aquàtic. Darrere hi ha tres socis. Tres amics. Tres «bojos de fer projectes», resumeix l’Adrià. La idea va sortir d’un dels seus dinars dels divendres. «Sempre estem debatent idees, projectes... –explica el gerent. I ens va arribar de casualitat un vídeo d’aquest producte». I se’ls va encendre la bombeta, ¡plin! Això va ser fa poc més d’un any. Es van posar en contacte amb l’empresa original i els van convidar a provar la bici a Marsella. Al febrer ja estaven amb 4 hidrobicis en el Canal Olímpic de Castelldefels. Han organitzat fins i tot team buildings.

Club Nàutic Bétulo (Badalona). Avui hi ha onades de mig metre. «L’ideal sempre és menys de 0,4». L’Oriol arronsa les espatlles i et somriu amb cara de desafiament a l'estil de Jesús Calleja. És el teu monitor d’avui: Oriol Uviedo, 23 anys, quan no està ensenyant a pedalar sobre l’aigua, és oceanògraf. «La clau, al principi, és equilibrar-te», t’aconsella entre les onades amb la calma zen del senyor Miyagi. «Puges ajudant-te amb el pedal, agafes el manillar i equilibres el pes», indica com s’ha de sortir amb bici a pocs metres de la vora. Trigaràs almenys tres intents a deixar de semblar que estàs ballant el ‘Gangnam style’.

«Quan vingui una onada –t’explica l’Oriol–, aprofites per pujar el morro, com si anessis a fer un cavallet, i llavors comences a pedalar com si t’hi anés la vida». Pedales, pedales, pedales. Però t’enfonses més que el PSOE després de les eleccions andaluses. «És un repte –adverteix el monitor. La gent que es frustra ràpid no surt». Sense onades, un principiant estàndard sol trigar 15-20 minuts a posar-se a pedalar.

Acaben de començar la primera temporada d’estiu a Catalunya: a més de Badalona, les Manta5 seran a la Costa Brava (Torroella de Montgrí). No són les úniques hidrobicis que s’albiren per les costes espanyoles. Ja n’hi ha també a Mallorca, Alacant i Vigo. Fins i tot s’està organitzant una carrera aquàtica de bicis per al juliol.

 ¿Com funciona? «Han copiat la tecnologia dels velers de la Copa Amèrica –l’Adrià destapa el truc–, el que fan és agafar molta velocitat amb les veles, el barco s’aixeca i és el ‘foil’ que et manté a l’aigua». És la paraula que cal saber pronunciar d’una tirada des de fa tres anys: foil. És la base de l’ eFoil, wing foil, wake foil i altres taules voladores amb què últimament la humanitat sobrevola els mars com Aladdins surfistes.

¿Què és el ‘foil’? «És com un aleró –detalla l’Adrià. Com una ala d’un avió que va per sota de l’aigua». És el que té aquesta bici en comptes de rodes. «Tenim dues ales: una gran darrere i una de petita davant. ¿Què passa? Que quan nosaltres li donem velocitat a la turbina que hi ha sota, els ‘foils’ fan pujar la bicicleta i llisquen per sota de l’aigua».

Ja hi estan acostumats. Els curiosos els miren amb la dissimulació de l’inspector Clouseau. «La gent s’acosta, pregunten, ‘¿això què és?, no ho havíem vist mai’ –explica l’Adrià. Hi ha qui s’interessa més per la part lúdica i qui s’interessa més per la part esportiva». «Ah, ¿es pot fer ciclisme a l’aigua?», els diuen. «Sí –els responen–, es pot fer ciclisme a l’aigua i suaràs».  

«Molt futurista», descriu una parella a la vora, ciclistes de secà, es confessen. «Molt millor que una moto d’aigua, perquè és més ecològic», diu ella. L’Adrià i l’Oriol assenteixen al costat. «No contamina. Gens de gasolina i gens de soroll». ¿Preu?, pregunta la parella. «Això val 10.000 euros», li responen. «Ah, com la meva bici», diu el ciclista de secà sense immutar-se.

¿Objectiu a mitjà termini? «Fer rutes per tota la costa, que és el que estan fent a Nova Zelanda», explica l’Adrià. «Igual que la gent fa rutes de bicicleta de muntanya, et pots agafar una bici i fer una ruta de cales». Com qui fa un camí de ronda. «Has de ser una mica ‘màster’ –adverteix–, perquè si no, t’hauran de venir a rescatar», riu. Sortir des de mar endins ja requereix hores d’entrenament.

Notícies relacionades

Així és la xurreria de Barcelona que s’ha fet viral a TikTok

Obre a Barcelona el Zara de les sirenes

«És una cosa que vicia», adverteix l’Oriol. És veritat: t’hi enganxes més que un concursant de ‘Supervivientes’. «Ho vols tornar a intentar fins que realment ho aconsegueixes i t’entra una adrenalina que no es pot explicar: estic anant en bici per sobre de l’aigua». És una adrenalina, diu, de superació. «De realització d’un mateix: ho intento, ho intento, ho intento i ho aconsegueixo». I, sí, acabaràs pedalant uns metres. «Avui ja té mèrit –t’animen–, ja té mèrit».  

No és el més insòlit amb què pot topar un aquest estiu pel mar. Fa un any que Blue Salt School munta partits de surf polo: waterpolo sobre planxes de surf. «Per entrenar la remada de surf –expliquen– amb diversió afegida». S’hi juga cada divendres a la plataforma marina del Fòrum. T’empasses més aigua que Leonardo DiCaprio a ‘Titanic’, sí. «Però més t’empasses amb les onades», et replicaran ells.