El parc de les Glòries estarà acabat abans de 2025

La proposta Canòpia Urbana va guanyar el 2014 el concurs públic convocat pel consistori liderat llavors per Xavier Trias. El projecte es va pactar el 2007 en temps de Jordi Hereu, però va ser amb Joan Clos quan la reforma de la plaça va entrar en els plans públics a l’incorporar-se al pla d’acció municipal. Ada Colau serà l’alcaldessa que l’executarà. És a dir, que Glòries, si tot acaba com està previst, serà un d’aquests escassíssims projectes que els governs han respectat i continuat segons estava previst, com passa amb el pla de biblioteques o la gestió de les festes populars de Barcelona.

Mobilitat activa

El cost del projecte, aprovat en comissió de govern aquesta setmana, ascendeix a 26,4 milions d’euros i està previst actuar sobre 4,3 hectàrees de superfície en les quals es plantaran 472 arbres. Per fixar sobre el mapa el que vindrà, els treballs s’executaran entre la gran esplanada, oberta al públic el setembre de 2021, i les vies del tramvia, sobre les quals es treballa des de març per connectar-lo, en un primera fase, des de Glòries fins a Verdaguer. Per més endavant, ja en el següent mandat i sempre que el govern sortint de les eleccions de maig de 2023 ho aprovi, abordar el segon tram fins a la plaça de Francesc Macià. L’objectiu de la transformació, després de 100 anys de domini del ferrocarril i 60 del cotxe, és que finalment sigui la mobilitat activa (a peu i amb bicicleta) la protagonista de l’espai. Però no només això. La plaça oferirà tota mena d’elements d’oci, des de la cultura fins a la simple contemplació. Perquè ara, en la plaça, ja es produeix un fenomen insòlit fa tres mesos: el silenci.

«Per primera vegada podrem veure la magnitud i la dimensió del futur parc de les Glòries. Finalment, podrem contemplar la transformació d’un espai amb vocació de centralitat, com va projectar Ildefons Cerdà», assenyala Xavier Matilla, arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona. El pla d’eixamplament de Barcelona dissenyat el 1859 pel genial urbanista convertia la plaça en l’epicentre de Barcelona, des del Besòs fins a Montjuïc. Però l’autopista C-32 va entrar fins a Glòries i donava la sensació que la ciutat començava aquí, no 3,5 quilòmetres més enllà, quan Sant Martí marida amb Sant Adrià i el Besòs.

Els valors

Segons Matilla, el nou disseny dota a la plaça de noves potencials, nous valors: «El valor de la trobada després de dècades de barris segregats i separats; el valor ambiental, amb 9.000 metres quadrats de nou verd, i el valor social», vinculat a tot el que poden allotjar en el futur, per a qualsevol grup d’edat, els espais que es crearan amb la reforma de l’entorn. Tot això amb una Diagonal que continuarà travessant la plaça amb un terra de blocs de formigó que donarà continuïtat als que van a peu i en bici, però que no permetrà el pas de cotxes i motos. Al llarg d’aquest passeig s’instal·larà una font ornamental de 70 metres de longitud, una «làmina d’aigua que reflectirà la naturalesa i el cel».

Per sota de l’avinguda, al costat de la rambla dels Encants, se situarà l’àgora sensorial Berta Cáceres, un espai de 1.000 m^² d’ús polivalent envoltat d’una corona de bambús gegants i pensat per allotjar esdeveniments culturals. Just a sota se situarà una segona zona per a gossos de 760 m^². I a costat el jardí d’immersió, un petit bosc de cactus en diferents altures que exercirà d’entrada i sortida de l’estació de metro de Glòries. Aquest concretament no serà un espai accessible per a persones amb mobilitat reduïda, però sí que tindran l’accés al soterrani a través d’un ascensor situat molt a prop. L’accessibilitat, remarca Matilla, sí s’ha garantit en la nova àrea de joc infantil (coneguda com a node dinàmic), amb diferents altures i una superfície de gairebé 2.000 m^². Segons Ana Coello, una de les arquitectes responsables del projecte, el disseny de la plaça està pensat «per a usos molt diferents, de manera que tots els perfils de la societat disposin d’un espai específic». Això inclou, com és obvi en aquests temps, les mascotes.

Jardí botànic

Notícies relacionades

Aquest és l’espai que ocupen les 90.000 motos mal aparcades a Barcelona

La congestió ciclista a Barcelona obre el meló dels carrers bici

Altres elements seran una zona de jocs d’aigua pensada per a l’estiu, un enorme mirador just a sobre de l’entrada del túnel de Glòries, amb grades i espai verd amb vista a la Gran Via, i un aparcament subterrani per a bicis que s’instal·larà en un dels quatre grans espais sota terra que han quedat lliures amb la construcció del túnel viari (un segon espai s’utilitzarà per a magatzem i vestuaris de l’àgora sensorial). També s’instal·laran zones per potenciar la biodiversitat vegetal i animal de la ciutat.

En aquests espais no hi haurà cap espècie vegetal que superi el 15% de la superfície. És a dir, un petit jardí botànic a la plaça més gran de la capital catalana. Tot això amb una gestió de l’aigua que s’espera que sigui autosuficient. Una vegada finalitzades les obres, en el segon semestre de 2024, Barcelona haurà guanyat un parc de nou hectàrees en el qual s’alçaran més de mil arbres i es generaran 30.000 metres quadrats de verd. Serà necessari, tanmateix, un temps prudencial, un cop estigui l’obra acabada, perquè l’ombra i l’espessor vegetal arribin al seu clímax. I faltarà, a més, completar el parc immobiliari previst, en el qual s’inclouen, entre altres, edificis de vivenda privada i social i una escola.