La recuperació de congressos, fires i convencions dispara l’agenda de Barcelona el 2022 i 2023

El millor termòmetre d’aquest estratègic àmbit turístic que el 2019 es va calcular que tenia un impacte econòmic de 1.900 milions per a la ciutat (comptant només congressos, convencions i incentius) l’ofereix l’oficina de Barcelona Convention Bureau (BCB), una àrea de Turisme de Barcelona, de què forma part la Diputació de Barcelona, dedicada a promocionar la capital catalana com a seu per a les esmentades trobades. El seu director, Christoph Tessmar, explica a aquest diari que a l’agenda d’abans de la pandèmia, s’afegeix ara el que es va ajornar en el seu moment i altres cites noves, amb el resultat de «tsunami» de peticions i un renovat interès per fer aquest tipus d’iniciatives a Barcelona.

Es tracta d’un boom compartit per altres grans destinacions especialitzades en aquesta activitat, tot i que la ciutat sempre figura en els podis dels congressistes i de nombre de cites, cosa que ha suposat una recuperació accelerada des del Mobile World Congress (MWC). Les empreses han perdut la por de la presencialitat en grans congressos i també en viatges d’incentius, afirma. Si això s’afegeix a esdeveniments esportius i musicals, com el recent Gran Premi de fórmula 1, el Primavera Sound i el Sónar, s’entén la històrica recuperació que està vivint el turisme i que va molt més enllà de l’afany viatger vacacional de milers de particulars.

Medicina i tecnologia

En matèria de turisme de congressos i fires, Barcelona ha agafat embranzida aquest any amb els 61.000 assistents al de mòbils, els 29.200 de la Seafood Expo Global i els més de 43.000 de la fira tecnològica ISE. Medicina i tecnologia (aquesta última en ple auge a la ciutat) tornen a protagonitzar l’agenda. Per endavant, afronta el congrés anual de la Societat Europea de Cardiologia, que solia acollir uns 33.000 participants, també el de l’especialitat respiratòria (14.000), el de cardiovascular i radiologia (CIRSE, uns 6.000) i l’europeu de medicina nuclear. Però a més, la tardor també tornarà a portar la gran trobada del sector dels incentius, l’IBTM, que sol aglutinar uns 14.000 professionals.

En l’actual context, tanmateix, resulta difícil preveure l’afluència perquè els països asiàtics continuen evitant la presencialitat. «Ara ens estem acostant a una assistència del 70% –respecte a la prepandèmia–, i millorant les previsions de l’any», afegeix Tessmar. Mentrestant, el BCB treballa en 117 candidatures obertes que van del 2024 fins al 2028, algunes de captades i altres a petició de l’organitzador en qüestió.

Per a l’any vinent «estarà ple de gom a gom, serà molt fort», afegeix, en al·lusió a congressos de cert volum. El centre de convencions CCCB és a ple rendiment i la Fira també viurà un any pletòric si no es torça res. L’especialista lamenta que el Palau de Congressos continuï tancat des de la pandèmia, ja que podria acollir demandes d’esdeveniments mitjans a què de vegades no es pot donar sortida. I tot això sense comptar la contractació directa que fan els mateixos espais, i els centenars de reunions de treball que acullen els hotels de Barcelona en els seus espais amb aquesta finalitat. El ventall és tan ampli que en aquests moments no hi ha un balanç de l’abast econòmic de tota l’activitat, una cosa que reivindica el sector.

Suma de públics dispars

El director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals, remarca que és precisament aquest segment professional, recuperat en els últims dos mesos després d’haver desaparegut durant dos anys, el que ha marcat la diferència i propiciat l’alta ocupació hotelera. «Per nosaltres és important sumar, tenir vacacional, però també gent que vingui a esdeveniments i congressos», explica. Això sí, cap hoste sol ser tan esperat com el del MWC o el del congrés de cardiologia, com a exemples de rendibilitat. Les empreses internacionals que fan les reserves solen tenir un pressupost folgat i veuen competitius els preus de l’allotjament barceloní davant del d’altres grans destinacions.

El visitant professional suposa, a més, injectar viatgers distribuïts fora del saturat període estival. I el seu consum és de tota mena de serveis i fora de les massificades rutes de les icones locals. Solen ser viatgers repetidors que no venen a recórrer la Rambla.

Notícies relacionades

La nova cocteleria màgica

Les subvencions del transport el 2025 seran més socials

El calendari de l’any vinent repetirà els grans congressos celebrats fins al maig a la ciutat, però amb expectatives d’afluència molt més altes si no irromp cap nova crisi sanitària. Hi ha tota una llarga llista de cites per sobre dels 4.000 congressistes, però potser destaqui especialment The UITP Global Public Transport Summit (calcula unes 10.000 persones) per la seva importància estratègica, al posar el focus del debat sobre el transport públic a la capital catalana, destaca Tessmar. No faltaran tampoc convocatòries mèdiques (mundial de Parkinson, nacional d’odontologia, mundial d’osteoporosi...).

Barcelona ja ha anat nodrint la seva agenda fins al 2025, ja que algunes grans convocatòries es planifiquen amb molta antelació. En aquest sentit, el paper del BCB és determinant, no només en la captació, sinó també en la «coordinació» de tots els muntatges en el conjunt de la ciutat, emfatitza Casals. I és que el Convention Bureau, després de la promoció, desplega opcions als organitzadors internacionals quant a llits, gastronomia, serveis, comerç, espais singulars..., un trampolí d’or per a l’activitat econòmica.