Sector clau

El centre de Barcelona llança un SOS pel seu model comercial

La gradual pèrdua de botigues amb arrelament i el relleu descontrolat de les activitats, moltes vegades enfocades només al turisme barat, preocupa les associacions de venedors
La Rambla, malgrat la seva imminent transformació i l’entrada d’uns quants operadors que han aportat qualitat, suma ja quatre establiments tipus ‘sexshop’

A1-152314985.jpg / JOAN CORTADELLAS (EPC)

L’últim establiment emblemàtic a caure ha sigut New-Phono, el temple per a melòmans del carrer Ample datat del 1906 (amb història prèvia al carrer de Ferran), on aquests dies es liquiden fantàstics instruments musicals abans d’abaixar la persiana. A falta de conèixer el seu recanvi, s’augmenta l’angoixa de les associacions de comerciants de Ciutat Vella, que observen la pèrdua sense pausa del patrimoni comercial més arrelat, però que a més tremolen davant cada potencial relleu. I és que les botigues amb identitat –especialment fràgils perquè les seves vendes (no massives) són incompatibles amb els lloguers de la zona i els efectes de la crisi sanitària–, estan donant pas sobretot al comerç d’articles o serveis enfocats sobretot en el turisme de masses, sense aportar cap valor afegit al centre de la ciutat.

El cas de New-Phono, que després de quatre generacions de la família Massó al timó va aconseguir un digne successor el 2019 amb l’empresa Tico Música, de manera que va mantenir el tipus d’activitat i el nom, és paradigmàtic. El confinament els va agafar gairebé acabats d’instal·lar a la zona, on feien el salt a la venda minorista. Però tant tancament i caiguda de públic, junt amb la vertiginosa competència d’internet, els han causat estralls. El seu lloguer no ha augmentat ni era abusiu, tot i que sí que ha finalitzat la rebaixa de temps de pandèmia, sense que les vendes anessin a l’una, indiquen a aquest diari fonts de l’empresa.

En l’actualitat, la botiga es componia de tres locals contigus sota el mateix nom. El catàleg del Patrimoni arquitectònic, historicoartístic i paisatgístic dels Establiments emblemàtics de Barcelona (2016) impulsat per l’Ajuntament el situa en la categoria E2, pel seu interès (elements de façana i alguns expositors modernistes), i al·ludeix també a la importància de l’activitat: de la venda de gramòfons fa un segle, a música clàssica, arribant a un ‘boom’ en els anys 60, quan l’èxit del rock (i els Beatles) va disparar la demanda de guitarres elèctriques i amplificadors. I d’allà fins a la data, entre àlbums i instruments.

«El carrer Ample ha tingut molts canvis, hi ha poca consciència de barri, molt resident temporal estranger i molts d’emblemàtics han tancat», afegeix la mateixa font. No hi ajuda que un dels seus actuals espais de més afluència sigui el Museu de l’Hash (on es venen marihuana i haixix). Però el cas es repeteix una vegada i una altra. Com va informar fa unes setmanes aquest diari, el carrer de Comtal (que desemboca a Portal de l’Àngel) és un cas clamorós. La mudança de la Casa del Bacallà (entre d’altres, desplaçat al carrer de les Moles) i el tancament de l’herbolari Agricolia, han donat pas aquests dies a un negoci de manicures i un altre colmado, en un vial ple ara de botigues tipus souvenir o de baix perfil, en mans d’emprenedors forans.

Llei i trampa

La normativa prohibeix explícitament obrir més establiments de records, però feta la llei feta la trampa: són molts els empresaris que fan regals o presumpta artesania, o que sota l’epígraf de comerç tèxtil (que limita a un 20% les peces tipus souvenir) incorporen samarretes de farcit per acabar venent essencialment les que imprimeixen el panot o altres icones de Barcelona. «Una samarreta del Barça és souvenir però una de l’Espanyol es pot considerar que no», ironitza un venedor.

«No pot ser que no es prenguin mesures per frenar la pèrdua de botigues arrelades i que aquestes es vegin substituïdes per models de negoci estacionals, repetitius i de baixa qualitat, que no donen servei ni al barri ni a la ciutat», reflexiona Teresa Llordés, presidenta de Barna Centre, la xarxa que integra el comerç del Gòtic. «El centre s’està convertint en un no-lloc (com una destinació clonada), amb un teixit veïnal i comercial castigat a anar-se’n a altres barris», afegeix. Un altre cas recent, La casa de les Sabatilles, tancat fa uns dies al seu enclavament històric de la Baixa de la Llibreteria després d’una llarga batalla judicial amb la propietat, protagonitzarà el seu petit miracle ben aviat, a l’haver arribat a un acord per iniciar una nova etapa al carrer de Freneria, 3. «Trobar un nou local ha sigut una carambola extraordinària», confessa esperançat el seu titular, Joan Carles Iglesias. L’arquitecte Alberto Mejías, precursor de la defensa i protecció dels emblemàtics, és darrere de l’assessorament i empenta a molts supervivents.

La Rambla, que aquest any afronta per fi la seva esperada reforma urbanística, il·lustra i magnifica el risc de cada canvi i les deficiències de la normativa. Després que la botiga Musical Emporium fos substituïda per una finestreta de canvi de moneda, mantenint l’estètica i rètol, però amb aquesta perversió comercial, tot sembla possible. Va esperonar de fet la necessitat de protegir també les activitats (com a patrimoni immaterial, més enllà del físic) dels emblemàtics, en una iniciativa impulsada pel PSC des de l’Ajuntament i el Govern, però que encara no s’ha materialitzat al carrer.

Amb desenes de botigues tancades fins i tot després del pitjor de la pandèmia, hi havia incertesa sobre l’esdevenir de la Rambla i la seva anhelada millora comercial. I els canvis en l’eix turístic més transitat de la ciutat s’estan saldant amb una de freda i una de calenta. Entre els establiments amb l’objectiu d’un relleu que aixequi el llistó en figuren dos de l’àmbit de l’hostaleria. El primer va ser el cas de l’antic Viena, rehabilitat amb elegància i cura com Barra&Art, conservant elements de façana, mobiliari, vidrieres serigrafiades amb motius florals, sostres i fins i tot al taulell, malgrat ser modificat després de la seva primera vida comercial (l’antiga Casa Mumbrú, xarcuteria que va allotjar al segle XIX). Oferir «tapes de qualitat, vins i bona cocteleria» és un repte en aquest territori. La seva bellesa, de fet, sembla imposar molts visitants que elegeixen les terrasses i les seves cerveses de litre a preus estratosfèrics.

També està a punt de començar la que va ser la històrica cerveseria Baviera, al costat de Canaletes, en plena fase de renovació de la mà de l’hotel boutique Yurbban Rambla, que ocupa fa uns mesos un edifici catalogat del 1889, després d’una efímera obertura llastada per la crisi del coronavirus. Fonts de l’hotel destaquen la seva «ànima local» i el seu repte d’amplificar la cultura autòctona, a través de l’obra d’artistes i estudis de Barcelona, que impregnen tant espais comuns com habitacions. Amb un increïble aïllament acústic, l’establiment situat en ple cor és un oasi de silenci, rematat per vistes panoràmiques de la Rambla des de la seva terrassa. El projecte del seu nou espai gastronòmic, de cerveseria i restaurant de qualitat, és vist per l’associació Amics de la Rambla com un altre brot verd, donada la degradació que havia anat patint la Baviera des de fa anys.

Futur incert

Però altres recanvis al vial, més centrats en l’explotació intensiva amb restauració anodina i fins i tot terrasses desmesurades que incompleixen la normativa no han tingut un aterratge aplaudit per la patronal. Entre els veïns de l’entorn alarma també la creixent oferta comercial vinculada al sexe. Ja són quatre els establiments després de la botiga del Museu eròtic de Barcelona i, fa tot just uns dies, No Taboo (abans una botiga de roba), a l’entrada de la qual una pissarra anuncia «very interesting excursions in the sex shop» per a més grans de 18 anys. L’ajuntament no ha aclarit en quina situació administrativa i de llicències està el local.

Hi ha poc coneixement i seguiment al districte de Ciutat Vella del que s’esdevé després de cada tancament important, sigui d’un emblemàtic o d’una ubicació destacada. La regulació europea sobre el lliure comerç es domestica de vegades amb plans d’usos territorials, restrictius amb l’hostaleria i algunes activitats (locutoris, souvenirs, botigues amb degustació...) però sense una política municipal que recolzi i potenciï realment els negocis de qualitat, autòctons o amb identitat diferencial respecte al centre d’altres grans ciutats. «No hi ha suport per a la seva supervivència quan estan amenaçats», lamenta Gabriel Jené, president de la patronal Barcelona Oberta que uneix els eixos més cèntrics.

També hi havia recels sobre el futur de l’espai que va ocupar la bicentenària camiseria Xancó, després de dos anys de tancament, ja que el seu nou titular explota tant negocis d’artesania, com una botiga eròtica al carrer d’Escudellers. Finalment, després de les obres que porten a terme (com va informar aquest diari) es destinarà a la venda de ceràmica (Art Escudellers), enfocada sobretot al visitant.

Actuar primer a l’espai públic

El president dels comerciants de la Rambla, Fermín Villar, apunta que l’enfocament d’una part de la iniciativa privada és conseqüència de la falta d’intervenció municipal als carrers. «S’ha de recuperar l’espai públic abans que el privat». I al·ludeix a la venda una altra vegada disparada de llaunes de cervesa i cànnabis en ple carrer quan es fa fosc. «L’administració està desapareguda», acusa. «Les il·legalitats fan baixar la mitjana comercial del mercat», amb una oferta comercial afí, afirma.

Notícies relacionades

També és determinant l’imparable auge de la venda per internet i els canvis d’estratègia de les grans marques de mercat, amb menys punts de venda. Un exemple clar és el carrer de Portaferrissa, amb una quinzena de tancaments en l’actualitat i un panorama incert davant el replegament de moltes firmes i franquícies.

Llordés afegeix que la problemàtica afecta sobretot el Gòtic, «però s’ha d’entendre que estem davant un problema de ciutat». I ho remarca «no només perquè la degradació comercial impacta a tot Barcelona», sinó perquè també repercuteix en «l’especulació respecte al mercat de lloguer, els costos dels serveis públics o el conflicte social derivat de la falta de cohesió». Aquesta entitat reclama mesures urgents: «És un problema que no es pot continuar negant i davant el qual fa falta actuar.