Apnea: la nova meditació subaquàtica

És dels pocs que poden dir sense creuar els dits que treballa sense respir. No hi ha metàfores en el seu currículum: Miguel Lozano pot passar sense respirar 8 minuts i 23 segons. No és dels que s’ofeguen en un got d’aigua, no. Ell es treu ferro. «El secret d’un apneista –riu– és tenir un cervell petit que consumeixi poc».

Ha deixat sense respiració Bisbal, Pablo Motos, Miguel Bernardeau –un dels actors d’‘Élite’– i els futbolistes Jesé i Daniel Carvajal. Fa anys que el subcampió del món ensenya a gestionar les emocions a través de l’apnea, a prendre decisions sota pressió. Fa formacions, conferències, ‘team buildings’. El contracten directius, artistes, esportistes d’elit, empreses en procés de canvis. «Per a mi l’apnea és una meditació subaquàtica», resumeix el teu nou guia zen. 

És esportista professional, però cada 30 segons deixa anar alguna frase terapèutica. Cap guru de l’autoajuda podria arribar tan al fons. «12 persones han trepitjat la Lluna –compara a la seva web–. Només 6 hem descendit fins als 120 metres».

Oficialment, és la tercera persona més profunda del món (en immersió lliure): ha baixat a pulmó, sense ni tan sols aletes, fins als 122 metres. Això, segons els rècords oficials. Entrenant-se ha arribat als 126. Sobre el nivell del mar, entraria al ‘top 5’ dels gratacels més alts de Barcelona. Un dia amb ell i juraràs que té brànquies.

És profund, o alt, segons com te’l miris: 1,96. Té una capacitat pulmonar de 10 litres (l’habitual és 6 en homes i 4 en dones). Ha sigut dues vegades subcampió del món. Preveu tornar a competir l’any que ve. «Soc vell –riu–, però encara puc». En té 43. «És el que té de bo l’apnea. En qualsevol altre esport estaria més que retiradíssim».  

¿Que què és l’apnea? «Aguantar la respiració, òbviament –respon el Miguel d’una tirada–. Però si fos només això, per a mi seria avorrit. Baixar i pujar un cap és avorrit. Aguantar la respiració flotant a la piscina, a priori, sembla avorrit –diu arronsant les espatlles–. Per a mi és una teràpia». 

Abans que apneista, va ser consultor d’empreses. És de Montgat, ara amb base a Tiana. El 2008 se’n va anar a viure a Egipte per formar-se amb Umberto Pelizzari, una llegenda dels abismes. El 2009 ja era campió d’Espanya.

14 rècords després, té dues escoles (a les Canàries i Dahab), dues filles (3 i 5 anys) que ja van pel mar com si fossin sirenetes i el seu pòster d’‘El gran blau’, la mítica pel·li dels vuitanta, firmat per Enzo Maiorca en persona, un dels reis de les profunditats que van inspirar la pel·lícula. «El top de la meva carrera –riu– va ser fer apnea davant del Cigala». Va ser durant la seva visita a remull a ‘El hormiguero’. 

Arribes a la piscina amb més nervis que a una cita Tinder. «Perquè penses: ‘Aguantar la respiració és un acte fisiològic. Si no respiro, em moro. Per tant, si aguanto la respiració serà un patiment’ –el Miguel et llegeix el pensament–. Aquesta primera associació ja és negativa. –Igualet que a Tinder–. Per trencar-la, necessitem donar coneixement, tècnica i seguretat. Amb aquests tres pilars, la gent pot fer quatre minuts sense cap problema». Fins i tot 4,40. 

En aquest punt de l’article, la majoria de lectors ja estaran vermells d’intentar aguantar la respiració més de mig minut. És normal. En sec és més incòmode. Tampoc és agafar aire i prou. Per deixar de respirar, abans cal aprendre a respirar. El Miguel insisteix en els tres pilars: coneixement, tècnica –repetició, molta repetició–, seguretat. Mai provar a soles a l’aigua. 

«Els beneficis de no respirar són molts», promet. Tu te’l mires amb cara de ‘sticker’. «Els estudis científics diuen que, quan aguantes la respiració, als 20 segons augmenta la saturació d’oxigen en sang a causa de l’augment de la pressió pulmonar». Parla de temps ‘amateurs’: un minut, tres, quatre. ¿Avantatges terapèutics? «Et reforça a nivell de confiança: ‘Soc capaç de fer una cosa que jo no creia que fos capaç’. I això t’ajuda en el teu dia a dia. En la teva seguretat en tu mateix». Perquè tothom sap que 4 minuts 40 no els aguanta qualsevol. 

Ironies de l’apnea: «La clau és la respiració», assegura el Miguel. «Centrar-se en l’aquí i l’ara i ser equànime. No crear estrès o ansietat en una situació que no pots controlar. No pots fer res si els de la competència són més llestos que tu. Si el semàfor no es posa verd i vaig tard, per molt que m’emprenyi, trigarà el que hagi de trigar. Multiplicat per 8 hores al dia d’estrès, el teu sistema nerviós central està esgotat». L’apnea, conclou, ajuda a aprendre que hi ha moments en la vida que no pots controlar.

«No hi ha cap truc», diu el subcampió amb la boca gran. El que ell ofereix són «guies», «maneres d’ajudar», puntualitza. «Als famosos, per exemple, els diem que posin la cara a l’aigua. Perquè tu actives el reflex d’immersió abaixant el ritme cardíac. Si estàs nerviós i tens 140 pulsacions, posa la cara a l’aigua i en 30 segons et baixaran a 60-70». «Ja –explica que li replicava Bisbal–, però jo vaig maquillat abans de sortir. «Doncs aguanta la respiració sense aigua –li deia l’apneista–. Només el fet d’aguantar-la, t’activa. El que passa és que l’aigua indueix més ràpid».    

Notícies relacionades

La primera bicicleta aquàtica del món és a Badalona

Toni Parra, ‘l’Eliminador’: l’home que buida pisos

I no, el Miguel no ha topat en els abismes amb cap monstre amb llum i dents afilades al ‘Buscant en Nemo’. De vegades ha intuït alguna ombra. «Hi ha foscor i anem sense màscara», justifica sense escarafalls. ‘A-122’: aquest serà el títol del llibre que està acabant d’escriure. ¿La seva moral vital? «Parlo molt de l’èxit –apunta–. ¿Què és l’èxit? La gent diria que jo no he tingut èxit, perquè els tres rècords del món que he intentat els he fracassat. Però jo he passat el mateix procés que el que ho ha aconseguit. He baixat el mateix. I m’he enfrontat al mateix. Però la societat només reconeix el ‘number one’ –el Miguel renega amb el cap–. Això és una mala manera d’enfocar l’èxit. L’èxit en si mateix és el camí fet, no el resultat».    

Temps total de lectura: menys de 4,40.