Barcelona inverteix més de 3,2 milions a netejar les pintades del seu patrimoni artístic

Titularitat pública

Arreglar el paisatge després de les pintades no surt gratis. El pressupost el 2022 per eliminar les bretolades ascendeix a 7,4 milions d’euros (2,5 destinats a edificis patrimonials) sense comptar la xifra que inverteix el departament d’Hosta en les pintades, uns 700.000 euros anuals, el 63% de l’import dirigit a la conservació i manteniment de l’art públic. «¡Imagina tot el que podríem fer si només ens haguéssim de centrar en l’envelliment natural de les peces!», exclama. I és que netejar els elements patrimonials (mobles i immobles), els que tenen un interès històric o artístic, costa com a mínim 3,2 milions d’euros. Com a mínim perquè des de l’ajuntament s’encarreguen només del patrimoni de titularitat pública, el de titularitat privada va a compte dels propietaris.

Els més vandalitzats

Així, arreglar l’animalada de pintar lafusteria modernista i el cartell dissenyat per Ramon Casas que llueixen a la façana de Queviures Múrria,al carrer de Roger de Llúria, és tasca de l’amo del local. Com ho és del Macba arreglar diàriament ‘L’onada’ d’Oteiza, situada a la plaça dels Àngels però de propietat del museu. El consistori s’ocupa dels de titularitat municipal, més de 1.500 elements i escultures repartits per tota la ciutat, entre ells un dels més vandalitzats l’‘Homenatge a Emili Vendrell’, un conjunt firmat per Rafael Solanic, Beth Galí i Rosa Maria Clotet situat al carrer de Joaquim Costa. Les dues últimes peces són al Raval i són de les més pintades, però Hosta avisa que «n’hi ha a tot arreu». Tot i que sí que és cert que als llocs més freqüentats, les peces en pateixen més; també les que tenen superfícies planes –«són pissarres a l’aire lliure»–, com ‘El mur’ de Richard Serra. Als grafiters els relleus de les escultures clàssiques no els agraden per pintar; als que fan ‘tags’ (firmes) tant els hi fa, ho embruten tot.

El pitjor malson

Notícies relacionades

Barcelona contempla fins a penes de presó per frenar les pintades de carrer

Els punts negres de la Rambla

Com s’ha dit, la feina del departament d’Hosta «és un no parar». Els tècnics en manteniment de monuments recorren cada dia Barcelona equipats per eliminar qualsevol rastre de vandalisme: «El que tenim clar des de fa anys és pintada que es fa, pintada que intentem esborrar tan ràpidament com sigui possible», tot i que no sempre és fàcil. Cert, tot i que no és fàcil mantenir el paisatge impol·lut. Els brètols no donen treva i no sempre val tapar amb més pintura ni ruixar amb productes químics i aigua a pressió sense miraments. Són obres d’art i cal eliminar el vandalisme sense fer més mal del que ja ha patit la peça. Cada material i cada tipus de pigment tenen les seves particularitats. No és el mateix ratllar amb retolador una escultura de metall, com ‘El gat’ de Botero de la rambla del Raval, que banyar amb esprai blau una obra de la Ciutadella feta amb pedra de Montjuïc. Això últim, el pitjor dels malsons: la pedra és porosa i absorbeix tot el que li llancin; l’esprai penetra ràpid i no s’esborra fàcilment. És el cas de l’agressió soferta sobre un dels escuts de pedra del segle XIV de Santa Maria del Pi, un atemptat en tota regla al patrimoni protegit. De fet, un delicte penat amb presó segons el Tribunal Suprem, que al març va condemnar a cinc mesos un grafiter per pintar una peça d’Eduardo Chillida de la Plaza del Rey de Madrid.

Qüestió de civisme

Gairebé és impossible netejar sense espatllar la pedra, tot i que hi ha tècniques per fer-ho, però cares i lentes. Hosta calcula que eliminar els rastres de pintades sobre les escultures o monuments té un cost d’entre 56 i 400 euros per actuació, que és el que cal invertir moltes vegades a arreglar ‘El drac’ d’Andrés Nagel del parc de l’Espanya Industrial. No només pateix pintades recurrentment, sinó que també s’utilitza permanentment com a urinari. Amb tot, Hosta assegura que no percep un augment de la vandalització de monuments, però sí a les façanes i afirma que Barcelona no és pitjor que altres ciutats. Defensa la feina del departament, per descomptat, «les nostres escultures estan molt ben restaurades i conservades»; i apel·la al civisme dels ciutadans: «Cal entendre que és un bé comú que cal respectar, que el gaudim tots». Agredir-lo costa diners, i l’arranjament el paguem entre tots.