Anàlisi

Que bruts són els barcelonins

Les campanyes municipals perquè la gent se n’adoni que ha de cuidar la ciutat semblen fracassar al contemplar l’estat en què els carrers comencen i acaben el dia. Som lliures i mediterranis, maleïda excusa de tant marrà. El paisatge de residus es renova cada dia malgrat els esforços de les brigades de neteja.

IOSU DE LA TORRE

L’Ajuntament de Barcelona saludava l’arribada del juliol amb dos missatges per buscar la col·laboració ciutadana: «Fer un bon ús de cada paperera és cuidar Barcelona» i «La brossa al contenidor, no al terra. ¡Gràcies!». El primer embolica les papereres com una faixa de color violeta («Fer un bon ús de cada paperera és cuidar Barcelona»). L’altre és un llarg adhesiu als peus dels nous contenidors que llueixen l’eslògan ‘Cuidem Barcelona’, que també està estampat als nous uniformes verd i groc dels i les escombriaires.

La mirada posada en aquestes dues setmanes conclou que farà falta més temps perquè la campanya cali enmig de tant ciutadà curt de vista, barcelonins i arribats de fora, els turistes, perquè Barcelona continua mostrant-se bruta quan surt i se’n va al llit. I és per culpa dels barcelonins. Molt orgullosos de viure en una ciutat mediterrània que viu al carrer, però incapaços de cuidar-la ni que l’hi demanés cantant Rigoberta Bandini (en la primera joventut va formar trio amb la campanya ‘Envàs on vas’, del 2012, quan vam aprendre per què servia el contenidor groc, el del plàstic).

L’albada i el capvespre de Barcelona deixen empremtes de gent marrana. Al matí, quan els paletes acceleren el pas per arribar puntuals al pis que reformen i els xavals van mig adormits a les colònies (com quan van al col·le la resta de l’any), les voreres estan guardonades amb residus diversos. Llaunes de cervesa buides o semibuides, vasos de plàstic, bosses d’escombraries trencades fora dels contenidors i papereres, embolcalls de plàstic, burilles, moltes burilles... L’amanida de residus s’amaneix amb pixades de gossos d’uns amos que encara no han après a passejar-los amb una ampolla d’aigua que les dilueixi, que el pipí és tan nociu com la caca, que sí que recullen en bossetes que llancen a les papereres que anuncien que cuiden Barcelona. (¿És correcte utilitzar les papereres per apilar la merda de gos?)

Notícies relacionades

Les llaunes i els vasos surten dels bars que tanquen de matinada, mentre a les seves portes queden les restes de desenes de cigarrets (fa temps que es va prohibir el tabac dins). Les restes de menjar sobre l’asfalt potser les hagi deixat gent que passa gana (cada cop n’hi ha més) furgant als contenidors com si la deixalla fos un tresor . Per sort, abans de les 10 del matí les brigades verd-i-grogues s’esforcen amb màquines i escombres per eliminar tanta brutícia. Durant les hores següents aparentment la neteja i l’ordre queden restablerts. Però aquesta és una ciutat que no para i cap al tard la sensació és que tot torna a embrutar-se al contemplar els contenidors plens en tots els seus colors i envoltats d’altres bosses, cartrons, sabates òrfenes, roba, ampolles, trossos d’electrodomèstics que impedeixen que es llegeixi el missatge ‘la bossa al contenidor, no a terra’. Les nits de recollida de mobles alimenta el paisatge catastròfic perquè encara no s’han assumit les ordenances i hi ha gent que no respecta els calendaris.

La ciutadania no n’aprèn. Fan ganes de ruixar-la amb les mangueres d’aigua a pressió que amb prou feines es fan servir en aquests temps orfes de pluja, cremats de tanta calor. Que bruts són els barcelonins.

Temes:

Ordre i neteja Escombraries Ada Colau

Inicia sessió 0 Comentaris

L’habitatge escala al segon lloc de les preocupacions dels veïns de l’Hospitalet

El retard en la demolició de l’edifici Venus decep la Mina