Barcelona entaula la batalla contra el mosquit en 82 zones de risc

El Poble-sec, el Clot i el Putxet i el Farró són els barris on és més habitual trobar colònies de mosquits. Però no es confiïn, perquè són a tot arreu. Tomás Montalvo és el responsable del programa de vigilància i control de mosquits de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i aquest dimecres ha explicat al parc de la Tamarita, a 50 metres d’on hauria de ser el Tramvia Blau, de quina manera la ciutat combat aquests molestos camallargs entre l’abril i el novembre. La primera cosa pot semblar molt lògica però no ho és: no només sobrevolen el carrer, també actuen a les terrasses i jardins privats. Això vol dir que la convivència amb aquesta espècie requereix certa col·laboració ciutadana.

Causa-efecte

¿Com? Doncs tan fàcil com assegurar-se que als nostres espais exteriors particulars no tenim recipients, testos, bassals, el que sigui, amb aigua estancada, una vigilància que hem de fer cada cinc o set dies. Si no cooperem, és com ser a la platja, agafar el bocata, treure l’embolcall i aixecar el braç: vindran exèrcits de gavines en vol ras a emportar-se’ns el braç. La natura del causa-efecte. Per tant, la primera lliçó és no crear hàbitats aquàtics estables on els mosquits puguin dipositar els ous. Evitar que es reprodueixin és la millor estratègia per mantenir-los a ratlla. I no és una cosa menor, perquè cada part escampa entre 80 i 100 ous.

Un altre dels focus de vigilància de l’ASPB són els hospitals, ja que determinades malalties poden transmetre’s a través de la picada d’un mosquit, que l’únic que vol és alimentar els seus futurs ous i sense voler està transportant el dengue o els virus del Zika o el chikungunya. No sol passar, però tampoc és impossible: a Espanya s’han donat set casos de dengue diagnosticat en persones que no havien viatjat a països tropicals. La globalització no ha sigut de gran ajuda per a la proliferació de malalties que no són autòctones. I el mateix ha passat amb els mosquits.

Ell mosquit tigre es va detectar per primera vegada a Catalunya el 2004. Va ser a Sant Cugat. L’agost del 2005, Montalvo va ser requerit a la plaça de Sanllehy, a la frontera entre Gràcia i Horta-Guinardó, d’on s’havien rebut múltiples trucades d’alerta per picades fora de l’habitual. Després d’una detallada anàlisi de la situació, van localitzar la primera colònia d’aquesta hercúlia versió de l’insecte. Però el millor va ser descobrir-ne la procedència. Resulta que el pacient zero va ser un home amb segona residència a Sant Cugat. El més probable és que el mosquit tigre pugés al seu cotxe i arribés a Barcelona instal·lat còmodament entre la roba bruta i la bossa amb el menjar que havia sobrat del cap de setmana. I un cop a la gran ciutat, va començar a posar ous com si no hi hagués un demà, que igual no n’hi havia, davant l’atònita mirada del mosquit comú, que, per sort per ell, mai ha tingut problemes amb el seu cosí de Zumosol.

Crisi climàtica per a tothom

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’escassetat d’aigua és el principal enemic d’aquests insectes, així que també ells estan patint el canvi climàtic. El 2021 va ser el menys plujós a Barcelona des que es recullen les dades de pluviometria, i el quart més càlid. Com a resultat, va ser un dels exercicis amb menys activitat de mosquits a la ciutat. Malgrat això, l’ASPB va fer gairebé 27.000 revisions d’elements de risc (aquest any s’han afegit els voltants de les escoles i de les residències de gent gran) i es va detectar la presència de l’insecte en 406 casos. Fruit de l’experiència i l’observació, i en col·laboració amb Barcelona Cicle de l’Aigua, s’ha portat a terme un pla de millora dels embornals de sorra, modificant-ne un total de 113 perquè no acumulin tanta aigua.

Està més o menys clar com combatre el mosquit. El que continua generant multitud de teories és per què hi ha éssers humans que semblen immunes a la mala llet d’aquest petit bitxo. No els piquen. Montalvo no s’aventura amb les conspiracions, però sí que té clar què és el que els agrada: «Se senten atrets per l’exhalació de CO2, les altes temperatures, la suor i l’àcid làctic». Sobre el tipus de sang no es mulla, però el que sí que té també clar és que la roba fosca també els torna bojos. A viure, que són dues setmanes.