Els amfitrions que lloguen habitacions turístiques a Barcelona trencaran la prohibició municipal

Pere L. –prefereix preservar la seva identitat– explica a aquest diari que des del 2015 ha allotjat centenars de viatgers en una de les dues habitacions de casa seva. Ho va deixar quan el consistori va blindar la seva activitat, però és dels que ara pensen tornar a activar l’anunci. Per moltes càbales que faci, l’economia d’aquest ballarí que ara es guanya la vida fent classes, només li permet sobreviure amb austeritat. Per poder «afrontar qualsevol eventualitat o estalviar una mica per a la jubilació» necessita l’ingrés extra que va aconseguir durant anys amb el turisme, explica. «Durant la pandèmia vaig haver de recórrer als estalvis i a la meva edat (52) no puc fer encara més classes. No veig quin mal fem allotjant un turista a casa». A la seva, en un barri de l’Eixample, il·lustra els viatgers sobre què fer a Barcelona més enllà dels tòpics, i mira de transmetre els valors locals. No hi ha problemes de convivència veïnal, perquè com a ‘propietari’ és qui posa les normes i qui, de passada, conviu amb el turista, insisteix.

Els amfitrions de ViA han anunciat aquest dijous en roda de premsa que la majoria dels centenars d’associats «han dit prou» a la prohibició, reactivant els seus anuncis amb l’objectiu d’oxigenar les seves tocades economies domèstiques, «més col·lapsades des del principi de la pandèmia». Consideren que el consistori, «en únic benefici dels interessos econòmics dels grans propietaris i corporacions, ha vetat injustificadament la seva activitat mitjançant una campanya de força i intimidació». Al·ludeixen al gran negoci «gentrificador» que creuen que suposen les 9.434 vivendes amb llicència turística sense data de caducitat (moltes en mans d’empreses i grans tenidors) i al fet que el Govern català reconegués fa dos anys la figura de la llar compartida (llogar habitacions en una vivenda particular on viu el titular). No obstant, a través del modificat pla especial urbanístic d’allotjament turístic (Peuat) l’ajuntament va optar per no autoritzar llicències al respecte, tret de pisos turístics reconvertits, una cosa bastant improbable i que no té repercussió per als amfitrions domèstics.

Un dels arguments municipals en contra és el difícil control de l’activitat, per una possible irrupció de pensions encobertes o pisos turístics il·legals anunciats tramposament per habitacions sense que el propietari hi visqui de facto.

De moment no hi estan havent multes, diuen els afectats. El col·lectiu confia que no n’hi hagi, perquè tot i que la Generalitat recorri la sentència (que qüestiona com es va aprovar el decret), creuen que la justícia els donarà la raó i les sancions municipals no tindrien recorregut, manté l’advocat.

Així que els llits instal·lats per l’ajuntament al centre de la ciutat contra l’allotjament il·legal han sigut com vinagre per a la ferida d’aquests operadors. El seu advocat, Dylan Tarín, ha llegit la definició d’«estigmatització», que creu que és exactament el que ha fet el Govern municipal des de l’àrea que dirigeix Sanz. «No s’entén que defensin un sector d’empresaris poderosos» i «castiguin el que realment seria economia circular i repartiment de la riquesa que genera el turisme», ha intervingut José Luis Rodríguez, portaveu de l’entitat.

Així, ViA no només ha presentat denúncia, sinó que exigeix la retirada immediata de l’esmentat muntatge. Però a més ha contraatacat amb una campanya de comunicació amb vídeos de testimonis afectats per conscienciar sobre la «desestigmatització del col·lectiu i l’empoderament ciutadà». En la primera entrega, s’explica el conflicte municipal i alguns afectats reivindiquen aquests «ingressos bàsics per sobreviure». «Barcelona m’està fent fora de casa meva», diu un altre participant. Després de trencar un precinte en el vídeo, deixen clar aquest dijous que reprenen l’activitat (un 80%) per «arribar a final de mes».

No volen hostes de llarga durada

En el cas de la Claudia, que fa uns anys ja va aparèixer en aquest diari, la solució de Sanz, que es passin al lloguer de més de 31 nits (no turístic), no ha funcionat. «No és el mateix allotjar puntualment un viatger quan tu vols i pots, que tenir permanentment algú vivint a casa, hi ha una pèrdua d’intimitat. I molta menys seguretat respecte als pagaments», diu aquesta divorciada que es val d’aquesta via per pagar els estudis dels seus fills.

Notícies relacionades

Barcelona planta llits en ple carrer contra els pisos turístics il·legals

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

El mateix li ha passat a la María, amb una filla de 19 anys que no vol deixar sola a casa amb estranys convivint, i ja va tenir una mala experiència. «Mai m’havia trobat tan insegura». La dona no pot arribar a pagar el lloguer només amb el seu salari i ja va acordar amb el propietari poder llogar una habitació. «Mai hem tingut cap problema, al contrari que amb els dos pisos turístics que hi ha a l’escala, on sempre hi ha gent jove, gresca i fins i tot pixades a l’ascensor», es queixa.

¿Quins ingressos pot suposar allotjar viatgers? A Airbnb hi ha habitacions des de 30 euros (individuals) fins a més de 150, quan inclouen bany en ‘suite’, més metres quadrats o una ubicació molt demanada. Al setembre abunden les tarifes d’entre 60 i 90 euros, tot i que molts les adapten a la demanda de cada moment. «Ho fem per necessitat», afegeix el Fran, un amfitrió canari establert a Barcelona que destaca que el denominador comú de tots els amfitrions «és que es tracta de llars amb algun tipus de fragilitat», mares amb fills a càrrec, persones amb un familiar discapacitat, persones amb llocs de treball precaris... que necessiten «un ingrés extra». I insisteixen que la veritable integració turística es produeix als seus domicilis, on compartint cuina o xerrades s’acaben fent amics de mig món. Els que ja han reactivat l’anunci afirmen que ja tenen «l’agost ple».