Festa olímpica

Barcelona celebra amb orgull i sense nostàlgia el 30è aniversari dels Jocs de 1992

Els representants institucionals destaquen el paper que va tenir per a la cita més important de la ciutat Pasqual Maragall, el més elogiat en l’acte juntament amb Joan Antoni Samaranch

MANU MITRU

Han passat 30 anys i la sensació és que, des que van tenir lloc, els barcelonins mai han deixat de parlar dels Jocs Olímpics de 1992. Han sigut sempre, gairebé diàriament, el símbol de la unitat, per la qual cosa de vegades han servit com una forma de retret quan ha prioritzat la desunió. El record és positiu i positiu ha sigut l’ambient dels actes organitzats per l’Ajuntament de Barcelona per celebrar el 30è aniversari dels Jocs Olímpics i Paralímpics, un dels moments més històrics, sinó el principal de la història de la ciutat. De fet, l’aniversari de la inauguració de la cita serà dilluns, 25 de juliol.

Els «millors» Jocs Olímpics

Davant cares conegudes d’aquella Barcelona, en què hi havia entre moltes altres les del dissenyador de la mascota olímpica, Cobi, i la paralímpica, Petra, Javier Mariscal, i la de l’alcalde que va iniciar la carrera olímpica, Narcís Serra, Ada Colau ha qualificat els Jocs d’«esdeveniment que va marcar la ciutat i el país». Ha remarcat que van ser «els millors de la història» i ha agraït la seva tasca als que van treballar perquè se celebressin a Barcelona i tinguessin èxit.

Colau ha destacat que la celebració va permetre «recosir la ciutat», reformar-la. Ha mostrat el seu agraïment a Serra i molt especialment a Pasqual Maragall, «l’alcalde a qui hem d’agrair l’èxit, un visionari envoltat d’un equip». La regidora ha enviat una mostra d’afecte a qui és considerat com el millor alcalde de la història de Barcelona, afectat per la malaltia de l’Alzheimer.

Mirar cap al futur

Colau ha cridat a evitar la nostàlgia: «No és així com Barcelona va encarar els Jocs Olímpics». No és així, ha afegit, com es guanyarà el futur. Del present ha destacat les cites que la capital catalana acull ara, del Mobile World Congress a la Copa Amèrica.

«Els Jocs de 1992 van ser la palanca necessària per a la transformació», ha proclamat. I ha afegit que aquest pas ha fet possible que arribin els èxits posteriors: «Aquesta és una magnífica ocasió per recuperar el compromís de la col·laboració i projectar-lo cap al futur, per mirar-lo sense nostàlgia i amb il·lusió».

Collboni, a la plaça de Catalunya

La periodista Olga Viza ha presentat els altres parlaments institucionals. El primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ha recordat com el jove que era va anar corrent a la plaça de Catalunya per celebrar la nominació, el 1986. El socialista ha elogiat el paper de Maragall, Serra, Mariscal i molts altres, i ha recordat que Espanya va aconseguir 22 medalles olímpiques: «Vam demostrar que també podíem ser una potència esportiva». Collboni ha citat qui era el president del Comitè Olímpic Internacional, una persona que va ser decisiva perquè Barcelona acollís els Jocs: Joan Antoni Samaranch

També ha parlat Miquel Segarra, president del Comitè Paralímpic Espanyol, com el seu homòleg del Comitè Olímpic, Alejandro Blanco. Segarra ha remarcat que per als Jocs Paralímpics Barcelona va ser un punt d’inflexió en positiu i també ha lamentat que la possibilitat d’organitzar els Jocs d’hivern del 2030 s’hagi diluït.

La carrera de Fermín Cacho

Blanco ha mostrat el seu reconeixement als que fa 40 anys van impulsar la candidatura de Barcelona, i ha citat Carlos Ferrer Salat, president del Comitè Olímpic durant els Jocs de 1992. «He vist la teva carrera 200 vegades», li ha dit a l’atleta Fermín Cacho, medalla d’or en la prova dels 1.500 metres fa tres dècades. Un dels molts records que ha citat. Blanco ha afirmat que els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona gràcies a una persona: Samaranch.

El ministre d’Esports, Miquel Iceta, també ha citat Serra i Samaranch, però ha posat el focus en Maragall: «Sempre hem tingut la sort de veure la jugada abans que els altres», ha assenyalat en al·lusió a l’exalcalde. També ha destacat una cosa que crida l’atenció: no es van conèixer casos de corrupció, ni tan sols una ombra de dubte, relacionada amb els Jocs de 1992. Sobre la unitat, ha afegit: «Hi va haver col·laboració perquè hi va haver lideratge, el de Pasqual».

L’últim a intervenir ha sigut el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha recordat que tenia 9 anys el 1992, «i sense saber molt bé què passava, notava que Barcelona era protagonista al món». Com els seus predecessors en l’ús de la paraula, Aragonès ha omplert d’elogis Maragall.

Relleu generacional

Dos medallistes del 92, Cacho i Natàlia Via-Dufresne, plata en vela classe Europa, han mantingut un diàleg amb dos successors generacionals, la waterpolista Helena Lloret i el nedador medallista paralímpic Toni Ponce.

L’acte s’ha acabat amb l’entrega de Mariscal a Barcelona d’una litografia del Cobi i la Petra celebrant el 30è aniversari olímpic i amb la interpretació de la cançó ‘Amics per sempre’ per la cantant Beth, Jofre Bardagí i el Quartet Brossa.

Màping a Sant Jaume

Notícies relacionades

Després de l’acte institucional, el Saló de Cent ha cedit el protagonisme com a escenari a la plaça de Sant Jaume, on s’ha pogut assistir a actuacions musicals, entre d’altres de Los Manolos, com a convidats que no podien faltar a la cita.

A la plaça s’ha vist un màping amb imatges de la ciutat des que va ser escollida com a seu, el 1986, fins a la inauguració dels Jocs Olímpics.

Temes:

Jocs Olímpics Ajuntament de Barcelona Pasqual Maragall Jocs Barcelona-92