Carla Simón, d’‘Alcarràs’ a pregonera de la Mercè 2022

Hi ha ocasions en què rebre l’encàrrec de pronunciar el pregó de la Mercè és un reconeixement a una trajectòria vital o professional i, vist així, un honor per a la persona elegida, i d’altres en què és just el contrari, en què l’afortunada és la mateixa ciutat i la seva festa major. Així serà aquest any. Carla Simón, cineasta amb un do, directora de la premiada i emocionant ‘Alcarràs’ i de la no menys important i autobiogràfica ‘Estiu 1993’, serà la pregonera de la Mercè 2022, tot un honor per als barcelonins. Serà pregonera, a més, d’una festa que tindrà com a cartell oficial un oli del pintor i il·lustrador David de las Heras, un basc establert a Barcelona que, com són les coses, ha concebut una obra molt alcarrasiana. Ja ho veureu. Primer, el marc general.

Aquest serà un mal any per als perepunyetes de la polèmiques, perquè un parell de regidors, per exemple, s’aixequin enmig de l’acte inaugural i se’n vagin ofesos per les paraules del pregoner (així va succeir el 2020 quan Jaume Mateu ‘Tortell Poltrona’ va ser l’encarregat d’aquest discurs al Saló de Cent) o, millor encara, perquè al clergat li saltin els alçacolls perquè el cartell el protagonitza la competència, com va passar el 1999, quan Nazario va presentar una plaça Reial amb tocs arabitzants. Més encara, de vegades és als governs municipals, o sigui, als mateixos responsables de l’encàrrec, a qui els tremolen les cames abans de l’estrena. En dues ocasions, 1992 i 2010, el cartell va ser censurat, se suposa que per lúbric o inadequat, abans fins i tot que veiés la llum.

Després hi ha les censures totalment inesperades, pot ser que còmiques en principi, però reveladores dels temps que corren. L’any passat la cartellista va ser Malika Favre, autora d’un cartell que immediatament es va convertir en un clàssic, tant que va caldre fer-ne una segona tirada perquè a les oficines municipals, que el regalaven, no donaven l’abast. El cas és que la intel·ligència artificial d’Instagram, que no és gaire llesta, va interpretar els mosaics amb què estava composta la figura de la Mercè com una cosa pròxima al porno i així ho va fer saber l’autora.

El 2022, pel que sembla, serà plàcid, apolèmic. Carla Simón és ara com ara una figura immaculada, una directora de cine que ha enamorat dues vegades l’exigent jurat de la Berlinale (un mèrit majúscul, ja que dos és el nombre total de llargmetratges que ha rodat) i que amb ‘Alcarràs’ ha demostrat una envejable capacitat d’observar i després narrar, en aquest cas, les vides i inquietuds de les tres generacions d’una mateixa família rural.

Aquesta idea, la de com tres generacions diferents, fills, pares i avis, comparteixen un mateix present és, en certa manera i per casualitat, l’argument central del cartell que ha sortit de l’estudi de David de las Heras. Potser el seu nom no els digui res si no estan al dia del que es maquina al món de la il·lustració, però, per poc que siguin lectors, resultarà que indirectament el coneixen. Algunes de les seves obres han servit per il·lustrar la portada de conegudes novel·les, una decisió que les editorials no prenen a la lleugera. Seva és la portada d’‘Absolutamente música’, de Murakami, per a Tusquets, i també la d’una reedició d’un clàssic com ‘El corazón en las tinieblas’, de Conrad. Com si es tractés d’un llibre que es llegirà al setembre, De las Heras ha pintat a l’oli no una, sinó tres Mercès, cada una d’una edat diferent, en un clar missatge que la festa de Barcelona és realment ‘major’ en el sentit que mira de no deixar ningú fora, per a totes les generacions. Sense pretendre-ho potser, ha sintonitzat així amb l’esperit simonià d’‘Alcarràs’.

Mà a mà, l’alcaldessa Ada Colau i la directora Carla Simón han ajudat David de las Heras a aixecar la tela que cobria el cartell en un acte de presentació celebrat al Palau de la Virreina, una obra que, a diferència del que va passar en anys precedents, no ha sigut dissenyada amb una pantalla i un ratolí, sinó a la manera antiga, amb pinzells, cosa que dona més valor encara a l’original i posa de nou sobre la taula la inexistència en aquesta ciutat d’un espai museístic en què es pugui tenir de forma permanent la història dels cartells de la Mercè. El treball de De las Heras, per tant, s’ha emportat gran part de l’atenció en aquesta jornada de presentació, però la gran curiositat ara és saber quin pregó bastirà Simón per al 23 de setembre, ella, que és barcelonina de naixement i, per tràgiques circumstàncies, de la volcànica Garrotxa d’adopció.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El programa detallat de la festa major es revelarà aviat, però l’Institut de Cultura de Barcelona n’ha donat a conèixer ja alguns importants detalls i novetats. La primera qüestió és que la ciutat convidada serà Roma, amb el que això comporta. En un sopar amb amics els convidats porten les postres o el vi i en una festa major, un aperitiu de la seva cultura. A la plaça de la Mercè, per exemple, es projectarà cine d’Ennio Morricone, Federico Fellini i Paolo Sorrentino, i en diferents escenaris es programarà la música d’artistes italians com Alessandro Mannarino, Vinicio Capossela i Paolo Agneli, entre d’altres. Cal recordar, en aquest paràgraf, que els italians són, de llarg, la comunitat estrangera més nombrosa de la ciutat, uns 42.000, aproximadament. El 2023 la ciutat convidada serà Kíiv, la capital d’Ucraïna, per motius que no és necessari explicar.

En el capítol de novetats, el que aportarà la Mercè 2022 serà la incorporació de nous espais per a la festa, una estratègia en marxa des de fa anys que ha descentralitzat enormement la programació. En aquesta edició s’hi sumaran com a recintes la Zona Universitària i Ciutat Meridiana, que acolliran concerts de gran aforament la primera i la programació de Pallassos sense Fronteres la segona, i la ronda de Sant Antoni, que es consagrarà a l’alimentació sostenible, i repetiran a l’agenda alguna de les últimes incorporacions, com el passeig de Gràcia, que ja a la festa del 2021, encara molt pandèmica, va ser l’escenari de les festes tradicionals.