Toni Parra, ‘l’Eliminador’: l’home que buida pisos

«El Toni de TikTok», l’anomenen. Els ‘tiktokers’ miren els seus vídeos amb mirada d’Indiana Jones. Peregrinen a les seves macrobotigues a la recerca de tresors de segona mà. A les xarxes socials és @vaciamos. Té més de 120.000 seguidors entre TikTok, Instagram i YouTube. «Va venir un de Saragossa expressament a veure’m», explica, encara sorprès.   

«Les escombraries són diners». Aquesta és la moral dels seus vídeos. «En el buidatge de pisos i la botiga hem facturat més d’1 milió», deixa anar, sense sorprendre’s. «A mi no m’agraden els diners –renega–. Jo estic moblant pisos gratis de gent que ho necessita. ¿Saps el que passa? Que com ens n’hem anat diverses vegades a la merda, no valoro els diners. Perquè he hagut d’anar a menjadors socials a menjar. A menjadors socials als quals ara faig donacions». 

Es diu Toni Parra. Dilluns en farà 40. Sempre el veuràs amb la mateixa samarreta. En té 50 i escaig iguals a casa. «Vaig buidar una oficina en la qual n’hi havia dues caixes plenes –somriu–. Doncs ja tinc samarretes per a tota la vida». És impossible parlar amb ell menys d’una hora. Tan aviat et regala un piano com et detalla quant costa la ferralla (avui, un quilo de llaunes buides, unes 65 unitats, 0,70 cèntims) se li escalfa la boca a la mínima que li parlis de... ¿Has dit gasolina? Ha obert dos comptes a TikTok perquè sempre en té bloquejat algun. 

Aquests són els Encants de Granollers (Francesc Ribes, 7). Nany, la mare de Toni, t’ensenya un faldó de bateig que podria remuntar-se a la infància de Jordi Hurtado. «Et puc ensenyar tot el que vulguis», promet, amb el seu accent extremeny. No està exagerant. Aquesta és la sala on guarden les relíquies de segona mà que no estan a la venda. Rellotges, rosaris, nines ‘vintage’, gramòfons, cupons de racionament, sacs i caixes de pessetes, ¿això és una granada?

«Tot ‘vintage’». La Nany apareix ara amb un barret dels anys 20. En mitja hora la veus amb tres de diferents. «Quan no em disfresso, malament», riu ella. «¿Vols enviar un ‘e-mail’?», i t’ofereix un telèfon de roda.

«Tot això era per llençar». L’Antonio, el pare del Toni, assenyala una lleixa amb una filera de robots reconstruïts amb cafeteres, ràdios i tota mena d’aparells trencats.

El Toni també reconverteix les escombraries en art. A dalt té un coronavirus gegant amb bastons que ha anat trobant als pisos. «Un homenatge a tots els morts per coronavirus».  

Treballen en el negoci pare, mare, germà, cosí. Eren tots pastissers. Aquest era el negoci familiar abans de la crisi del 2008. «Ens vam arruinar», recorda el Toni sense esbufegar. 

Fa 20 anys –encara era pastisser–, el Toni va començar a fer pàgines web. «En tinc gairebé mil i escaig», calcula. Serveis de la llar en format puntcom: mudances, buidatge de pisos, reformes, manyans. «Fem pàgines web –explica–, les posicionem, busco clients, passo les comandes a professionals i jo en rebo una comissió». ¿És un intermediari? «Un buscavides», riu ell. 

Entre el maremàgnum de webs, tenia una pàgina de buidatge de pisos. Però va tenir un problema amb el professional a qui li passava els clients i la va deixar aturada. Un dia –ja amb la crisi a sobre– li van trucar per buidar un pis. Era a prop i hi va anar ell mateix. «Vaig estar dos o tres mesos buidant-los jo sol –recorda–. Anava a buidar pisos amb tren. Ho deixava tot al carrer [ho feia el dia de recollida de mobles] i la gent s’ho emportava ràpidament». 

Es va comprar una furgoneta i va llogar un local petit a Badalona. «Estava pagant per tirar a la deixalleria coses que es podien vendre», justifica. I va començar a vendre-les. A vendre «molt». Es va canviar a un local més gran a Mataró i el negoci es va disparar. «I va ser per això», t’ensenya una cicatriu a l’avantbraç. «Més de 50 punts». Any i mig de baixa. «Em va caure un vidre –recorda– així, plaf». En fa just 5 anys. «Jo no volia delegar, però vaig haver de fer-ho per collons».      

Es va posar a crear més pàgines web. «Em vaig tornar boig –confessa–. Ara en tinc més de 70 només de buidatge». I es van multiplicar les trucades. «Tenia una furgoneta i dues persones –detalla–. A l’any i mig, quan em van donar l’alta, tenia 6 furgonetes i 20 persones». Amb la pandèmia ha arribat a buidar 9 i 10 pisos cada dia, assegura. «Una bogeria». ¿Conclusió? Fa un mes que es fa la seva pròpia mudança. «I encara no he acabat», riu. 

A hores d’ara, el negoci s’ha expandit a dues macrobotigues de segona mà (els Encants de Granollers i Canovelles), una nau a Granollers i un altre local a Mataró amb fusteria (fan mobles amb la fusta que troben). ¿Alguna cosa més? «Dues tortugues, dos gats i dos nens», somriu.  

A uns metres de la botiga de Granollers hi ha «el banquet dels regals». Així l’anomena Toni. Avui hi deixa tres llibres i uns escacs solars, tots amb la seva etiqueta: «Gratis per a tu». També fan sortejos, subhastes solidàries, donacions i col·laboren amb oenagés. Han arribat a tenir una secció d’articles que es podien robar. Sol venir algun fill a tornar coses de la seva mare cleptòmana. «Nosaltres la deixem robar –diu Toni– i després el fill porta les coses. Així no roba en cap altre lloc».  

Té vídeos amb més de mig milió de visualitzacions. «Jo faig un vídeo del pis, obro els calaixos i armaris i el penjo sense editar. A la tarda ja tinc gent que ve a la botiga i que li diu al meu pare: ‘Escolta, ¿on és el que heu buidat aquest matí? Que he vist no-sé-què, que ho vinc a buscar». Fa dies que regala un piano a través de TikTok.

vaciamos2♬ so original - Vaciamos y Donamos 2

Ara mateix venen pals de golf, una cabina de telèfon, un parapent. ¿Tenen de tot? «¿Què t’he de dir?», sospira l’Antonio, que et treu del no-res un espècul vaginal. El Toni ha trobat fins i tot un crani amb forat de bala, en dona fe. «En un armari em vaig trobar 250.000 pessetes en bitllets de 10.000», just una setmana després que es deixessin de canviar per euros. ¿El més estrany? «Una moto gran en un cinquè pis sense ascensor –respon. O dues rodes de tràiler en un quart sense ascensor utilitzades com a somier. Amb llanta i tot». Capítol a part mereixen les baralles familiars per les herències. «Un [home] li va mossegar l’orella al seu germà –explica–. I el tio anava sagnant i tot. Van venir els Mossos». 

«Hem llençat de tot», promet. Àlbums sencers de fotos, cintes VHS de casaments... «Aquest d’aquí és el meu pare», li va dir un dia un client, assenyalant una urna. «I em pregunta: ‘¿Això on es llença?’». «A la platja, la muntanya...», li va donar idees Toni. «No, no, no, jo no hi aniré», li va replicar el fill de l’any. «¿On van els altres gerros? Tira el meu pare allà també».

Notícies relacionades

Així és la xurreria de Barcelona que s’ha fet viral a TikTok

Rutes friquis per Barcelona: de Harry Potter a ‘Dragon Ball’

¿Què ha après de tot això? «El que més m’està afectant psicològicament és el tema del consumisme –assegura el Toni–. La gent compra, compra, compra i no necessita res. Després et mors i no t’emportes res, els teus fills tampoc volen res i acaba tot en una botiga com la meva». El sarcasme del reciclatge: buida pisos amb mil contenidors de reciclatge a la cuina però tenen l’armari a rebentar de roba amb etiquetes i caixes d’Amazon per tot arreu. «Per això TikTok em bloqueja. Perquè gravo vídeos en els quals els insulto». S’encongeix d’espatlles. «No vull callar. Faig vídeos, ¿què em queda?».

Que es preparin a Sant Pol de Mar. El Toni se n’acaba d’anar a viure allà i ja ha aconseguit la web del poble. «He comprat el domini santpoldemar.com».