La nova barcelonitat
La natalitat es desploma a Barcelona: només 11.510 nadons el 2021
Padró 2021: Un de cada tres pisos de Barcelona són unipersonals
L’últim padró radiografia una ciutat de rècords: població centenària (931), mitjana d’edat (44,2 anys) i nascuts a l’estranger (481.657 barcelonins)
Saturn, que es menjava els seus propis fills, era tot un paràs al costat de Barcelona. L’ajuntament acaba de donar a conèixer els resultats de l’últim padró de la ciutat, que no són només números, sinó tot un perfil sociològic de què són els barcelonins en el seu conjunt. És un padró de rècords. Primer, la xifra de veïns centenaris, 931, sobretot dones, xifra sense precedents, un col·lectiu que ni tan sols va deixar de créixer durant la pandèmia. Segon rècord, vinculat a l’anterior, l’edat mitjana dels barcelonins, 44,2 anys, la més alta de la seva història i no sembla que baixi a mitjà termini, al contrari. Tercer rècord: 481.657 barcelonins (un 29,4% dels 1,6 milions d’habitants) han nascut a l’estranger, tot i que una tercera part ja han obtingut la nacionalitat espanyola. La quarta dada no és formalment un rècord, però mereix aquest qualificatiu perquè és el que millor retrata, al cap i a la fi, la saturnització de Barcelona. El 2021 van néixer a la ciutat només 11.510 nadons. Cal remuntar-se a 1939 (final de la Guerra Civil i gran exili cap a França) per trobar una ‘nursery’ més buida que aquesta. Segur que hi ha diverses causes per a aquesta última i preocupant dada, però a ningú se li escapa que l’impacte del preu de la vivenda en la taxa de fecunditat és immens. Algun Picasso hauria de pintar el ‘Guernica Immobiliari’.
Barcelona encadena ja 37 anys consecutius de saldo vegetatiu negatiu, és a dir, 37 anys en què han mort més persones que les que han nascut. Si fos una societat estanca, impermeable al món exterior, aniria de cap a l’extinció. Ha sigut la immigració la que, des de fa un quart de segle, ha equilibrat àmpliament la balança.
Per tercer any consecutiu, els barcelonins nascuts a Barcelona són menys de la meitat (48,8%) i, sobretot, la resta (51,2%) són una macedònia de procedències en la qual cada vegada té menys pes la de resta d’Espanya en detriment d’altres països del món. Per exemple: a Barcelona viuen 12.464 madrilenys, la procedència més nombrosa procedent d’Espanya, una nimietat en comparació amb els 44.233 italians censats, per molt que un terç siguin sud-americans amb passaport de la bota europea.
A la ciutat hi ha representants de 176 països diferents del món. En comparació amb el padró anterior, hi ha hagut en aquest capítol algunes baixes (Lesotho, Comores, Sudan del Sud, Belize, Saint Vincent i les Grenadines i Corea del Nord), però en sentit contrari hi ha hagut altes (Salomó, Vanuatu i Kiribati). Són casos anecdòtics. L’estadísticament interessant és la xifra total i probablement la nebulosa imatge que els autòctons tenen sobre els barcelonins nascuts a l’estranger.
Només un parell de dades més, a tall d’aperitiu i senyal que seran necessàries noves immersions en aquest padró. Primer, la seva formació. Un 42,7% dels estrangers de la ciutat tenen estudis universitaris o, com a mínim, un grau superior. Segon, en una ciutat en la qual el debat sobre la mobilitat sembla una addictiva sèrie de Netflix, sorprèn que els estrangers de la ciutat estan molt poc motoritzats. El 91,5% dels vehicles són propietat d’espanyols. Només la resta, un 8,5%, 68.699 vehicles els condueixen persones amb passaport d’un altre país, malgrat que numèricament representen una quarta part de la població.
Com és obvi, continuarà...
