Barcelona torna a ser capital mundial del pòquer amb participants de més de cent països

La bogeria pel pòquer que es viu des de finals de juliol a Barcelona no té comparació a part de Las Vegas. La coincidència de 61 tornejos d’ampli espectre, entre els quals figuren el Campionat d’Espanya (celebrat la setmana passada) i l’European Poker Tour, la converteixen durant 24 dies en capital mundial d’aquest joc de cartes que necessita tanta matemàtica amb les possibilitats de les cartes com psicologia per llegir la cara del rival. I la consoliden com a segon referent internacional per la continuïtat i creixement de les principals cites al casino de la capital catalana, que aquest agost sembla de pel·lícula. Es calcula que hi haurà més de 22.000 inscripcions (un jugador pot apuntar-se a diversos tornejos), des de 250 euros.

Afició i professió

A un pas de Mateos es pot trobar un modest aficionat que hi juga per entreteniment, un amateur que ha convertit el joc en segona font d’ingressos, un milionari que s’apunta a tot pel mer plaer del joc... Uns i d’altres, col·lateralment, tenen un impacte econòmic important en la ciutat, tot i que no hi ha xifres oficials dels seus perfils, rutines ni consum durant l’estada. Sí que se sap que han omplert fins dalt el luxós Hotel Arts (els seus baixos s’han unit aquests dies al casino per poder muntar-hi unes 200 taules de pòquer, entre les de sempre i les de competició), així com l’Hotel W, entre altres de l’entorn, i també s’han repartit en allotjaments per tota la ciutat.

Alguns compatibilitzen vacances i joc, com Jeraume Rattat, de París, acompanyant de la jugadora Alexandra Laudicina, que ja va venir el 2019 i que ara està disposada a jugar fins dilluns. En alguna estona lliure faran turisme, diu ella mentre ell es passeja amb els dits creuats. Els francesos són una de les nacionalitats més presents, però tampoc hi falten asiàtics, nord-americans i sud-americans, repartits per aquí i per allà.

El director del Casino, Xavier Ballena, ha coorganitzat durant mesos la macrotrobada internacional que lidera PokerStars, amb enorme majoria masculina. Tot està monitoritzat i sembla un embarbussament per al neòfit: torneig Main Event (inscripció de 5.300 euros) per aquí, torneig sènior per allà, un de ‘ladies’, distribució de taules i places per colors... Aquests dies encara no s’hi han deixat veure famosos, però possiblement hi aterraran quan s’iniciïn les partides més elitistes, en les quals cal entrar amb 100.000 euros. El premi no es coneix fins que es tanca el número d’inscrits, però hi ha molts zeros.

Perdre i tornar a jugar

Divendres, fins i tot els que en sortien eliminats –i potser mai tindran una escala reial a les seves mans– mantenien el somriure perquè el segon dia de partides ja havien entrat en guanys malgrat haver abonat 1.100 euros per la inscripció. Com Sergio Gustavo de Luca, que va perdre però es va embutxacar uns 3.000 euros per reinvertir. Va néixer a Buenos Aires, té passaport italià, viu al Canadà i treballa als EUA, segons explica. És empresari de transport i arriba a conduir 1.200 quilòmetres al dia, així que jugar el primer dia (acabat d’arribar) de les sis de la tarda a les cinc de la matinada no va ser un esforç. «Hi estic acostumat; puc estar dos dies sense dormir ni menjar ni anar al lavabo», fa broma. En l’última partida fins i tot anava seguint un episodi de ‘The Big Bang Theory’ per mantenir-se relaxat a la taula. Molts mengen en restaurants del recinte, que aquests dies serveixen uns 600 quilos de carn, per tornar a les cartes al més aviat possible mentre segueixen un torneig.

Ballena, que explica que el casino (a part d’aquest esdeveniment) encara no ha recuperat el volum del 2019, ha hagut de reclutar 200 crupiers per incloure el que a ulls aliens resulta una bogeria: les cartes volen, el so de les fitxes genera una banda sonora. Els ‘looks’ ho inclouen tot, fins i tot les rastes i les caputxes. Però «aquí hi ha l’elit del pòquer mundial», remarca el director, exprt, després de 30 anys vinculat a l’empresa. Molts juguen 14 hores al dia i fan petits descansos aproximadament cada hora i mitja.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Gerard Segarra, de 40 anys i amb 20 d’ofici, és un d’aquests ‘dealers’. Va començar la seva carrera al veure una oferta laboral en un diari, va fer un curs de tres mesos i no va deixar d’aprendre; primer es va especialitzar en la ruleta i el ‘blackjack’, després va sucumbir al pòquer: «M’agrada el joc, el reglament, el servei...», resumeix en la seva actual etapa de ‘freelance’, acabat d’arribar d’una altra gran cita a Xipre i a punt per afrontar hores d’arbitratge i control.

Un enorme tragí de taxis a l’inici del carrer Marina conforme s’anaven incorporant més i més jugadors en rotació durant el dia. «És una barreja d’escacs i bingo», resumeix amb sorna Jorge U., gestor de fons de la Corunya. No s’apunta a tornejos de més de 2.000 euros perquè, com més quota es demana, més durs solen ser els rivals a batre. Junt amb Lena 900, que aquest any es dedica només al pòquer, lamenten que els professionals hagin d’«exiliar-se» perquè a Espanya no es contempla aquesta activitat econòmica «per moltes hores d’aprenentatge i treball que hi dediquis», sinó que els ingressos s’equiparen als de jocs d’atzar i arriben a tributar al 47%. «Sense tenir en compte que un any pots guanyar mig milió i en dos anys pots perdre 200.000 euros si ets professional amb continuïtat», sentencia Lena abans del tornar a l’arena.