La Rambla: una reforma per tancar la gran cicatriu de Barcelona

7

Es llegeix en minuts

Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Per què confiar en El Periódico

14 d’agost del 2022. 17:53

0 Comentaris

La Rambla, el carrer més fotografiat de la ciutat, el símbol de Barcelona, l’artèria i el nervi de Ciutat Vella. L’estendard del districte més canalla de la capital catalana. El passeig que encara manté la cicatriu oberta per un terrorista que va conduir a tota velocitat, fa cinc anys, i va sembrar la mort al seu pas. Però la Rambla és també paladí del que potser no va haver de passar, en l’àmbit turístic, social, comercial, immobiliari. Gentrificació veïnal, monocultiu de botigues, restauració centrada en el foraster. Ara té a prop, per a tot just després de les festes de la Mercè, l’inici d’una llarga reforma, per trams, que començarà a Colom, amb vistes, defensa l’ajuntament, a tornar el passeig a la ciutadania. ¿Però de debò hi ha marge per a tan noble objectiu? ¿Pot l’urbanisme cremar mites, cosir ferides i reordenar realitats en aquests 1,3 quilòmetres de trama urbana? ¿No deu quedar una millor alfombra per explotar la gastada Barcelona de postal? Així és avui el carrer que concentra el millor i el pitjor de la història recent de la capital catalana.

17-A: el terratrèmol del dolor

Villar tampoc creu que la reforma torni la Rambla als barcelonins. El president d’Amics de la Rambla està convençut que la ciutadania continua estimant aquest carrer. Ho va demostrar, recorda, després dels atemptats del 17 d’agost del 2017. «Molta gent va venir a donar el seu suport, i la majoria feia segles que no hi baixava. Això ens va demostrar que només fa falta donar-los una raó per venir». El comerç, admet, no ho és, perquè l’oferta actual és «infinitament millorable». Però si és important que els nadius tornin a la Rambla, més ho és, assenyala, que les persones que viuen aquí tinguin totes les facilitats perquè no es vegin obligades a marxar». «L’última botiga de proximitat que hi ha hagut aquí –recorda– devia ser l’Antiga Casa Figueras, una fàbrica de pasta» que allotja, des del 1986 i en el número 83, la pastisseria Escribà.