Veïns del Barri Antic de Santa Coloma, en lluita per preservar la seva essència

Antoni Sancho i Montse Oller, actius membres de la plataforma, recorden aquell ja èpic episodi al passar davant l’edifici, convertit en centre social okupat, nascut també aquell matí, que el consistori s’ha compromès no només a mantenir dempeus, sinó a comprar-lo i convertir-lo en equipament municipal.

Just al costat, un solar d’un edifici que no van ser a temps de salvar i, una mica més amunt, l’esquelet del que anava ser la icona del pla urbanístic contra el qual lluiten. Un edifici ‘singular’ –així l’anomenaven– de 13 plantes –planta baixa més 12–, amb un projecte que a no pocs al barri i a la ciutat els porta a la memòria el controvertit Cubics, símbol d’un model de ciutat i de política urbanística que va acabar amb l’exalcalde Bartomeu Muñoz entre reixes.

Preservar l’essència

L’objectiu de la plataforma veïnal és, han insistit sempre, «preservar l’estructura i la tipologia de les edificacions pròpies del nucli antic millorant l’espai públic».

Amb la crisi del maó, el macroedifici projectat en ple Barri Antic va quedar aturat i només es va arribar a aixecar l’estructura, l’esquelet, de cinc pisos, que allà segueix. Desde la plataforma van plantejar deixar-lo així –acabar-lo, s’entén, però deixar-lo amb aquesta altura–, i intentar una permuta en una altra zona de la ciutat per compensar la propietat per la pèrdua d’edificabilitat. El consistori va escoltar la proposta i la va arribar a estudiar, però la va descartar després de les converses amb el propietari majoritari. «Obligava l’erari públic a abonar a una empresa privada una compensació amb diners públics; fet que va fer descartar aquesta possibilitat per preservar el bé comú i els interessos generals de la ciutadania», defensa el primer tinent d’alcalde, Esteve Serrano.

Així doncs, ara com ara el macroedifici està previst que arribi a l’altura prevista en el vell projecte inicial. ¿Quan? Pel que fa a l’estat actual del ‘pirulí’ –com es refereixen col·loquialment els veïns al polèmic edifici–, a les tanques del qual fa setmanes van aparèixer nous cartells després d’anys d’abandonament, fet que va fer saltar les alarmes de la plataforma, Serrano assenyalava a finals del juliol que es troba «pendent de llicència d’obres, que ja han presentat». 

Alguns compromisos

A més de la conservació de l’Estudi Nou, després de les primeres mobilitzacions de la plataforma, els veïns van arrencar també del consistori el compromís que les tres casetes afectades en la mateixa operació al carrer de Vistalegre –de planta més un, en una fisonomia típica del Barri Antic– no s’enderrocaran mentre les dues persones grans que hi viuen, amb contractes indefinits, visquin.  

El PERI es va començar a gestar a finals del segle passat, tot i que al llarg de les dues primeres dècades del XXI ha anat patint diferents modificacions. A ulls de Sancho, l’execució del PERI comporta «obrir en canal el Barri Antic». «Fins ara el Barri Antic tenia una barrera física, que era el carrer del Pedró, que encara manté unes singularitats pròpies de barri antic d’un cert valor. L’execució del PERI suposa introduir al casc antic aquesta arquitectura de la Santa Coloma ‘moderna’, amb un pla que a més comporta 120 vivendes, és a dir, 500 veïns més en una trama urbana de barri antic amb una densitat baixíssima», argumenta el veí i activista de la plataforma, que considera l’operació «un ‘pelotazo’ en tota regla». 

Notícies relacionades

«No construir centres per a gent gran torna les dones a casa»

Santa Coloma, davant les municipals: el gran bastió socialista de Parlon que fa salivar l’ERC de Rufián

Quant a les noves demolicions al carrer de Josep Pedragosa –entre l’Estudi Nou i les casetes de Vistalegre–, de les quals els veïns es van assabentar per a un anunci oficial en aquest diari a principis d’aquest mes de juliol, el primer tinent d’alcalde apunta que «es portaran a terme quan es licitin en la seva totalitat». «De moment estan aprovats tots els projectes, però no tots licitats, en conseqüència, no tots adjudicats», argumentava el regidor.

Necessitat de zones verdes

Una de les principals demandes de la plataforma veïnal és, insisteixen, la necessitat de «menys maó i més zones verdes» a la segona ciutat catalana amb menys verd per habitant després de l’Hospitalet. Els veïns mobilitzats censuren que el PERI «ni tan sols compleix amb la zona verda marcada pel PGM», extrem que Serrano nega. «El PERI incrementa els metres quadrats destinats a espais lliures i equipaments de caràcter públic; en aquest últim cas hem arribat a acords per adquirir l’edifici de Pedró, 14, i més recentment, la masia de Can Pata», assegura.