El primer restaurant on es pot fer la migdiada a Barcelona

És el nou Lobster Roll Barcelona (Muntaner, 22). Va obrir al juny. Una setmana després ja tenien instal·lat el seu racó de la migdiada. «Nappuccino Corner», anuncia un cartell. És una nova nanofranquícia. «Zones de descans» ideades per a cafeteries, restaurants i «qualsevol lloc on pugui ser útil –anuncien els ideòlegs. Com una Agència Tributària –donen idees– on s’hagi esperar una hora», riuen.  

Sylvain i Celina Delafond s’han convertit en els gurus dels barcelonins amb ulleres. Ella és polonesa, 29 anys; ell, 36, francès. No se’ls veu rastre d’ulleres sota els ulls, no. Fa cinc anys que van obrir en aquest mateix local Nappuccino, «el primer migdiada-cafè del món», proclamava llavors la seva web. Era una cafeteria amb sis cubicles amb cortineta. L’han esmentat fins i tot al ‘Houston Chronicle’. La van arribar a incloure entre les «atraccions de Barcelona», al costat de la Sagrada Família, diu rient Celina. Hi ha qui venia expressament a «fer l’experiència de la migdiada- cafè». 

Migdiada-cafè: prens un cafè i te’n vas a dormir. «Té lògica», assegura Celina. L’adenosina –explica a l’estil Punset– és la molècula química que causa somnolència; disminueix quan fas una migdiada. I el cos triga 20, 30 minuts a absorbir la cafeïna. Conclusió: si prens un cafè i fas una migdiada, en teoria et despertes com nou.

Nappuccino de seguida va passar a ser l’epicentre barceloní dels somnolents: imant capitonat de treballadors del barri, estudiants amb més ulleres que Benicio del Toro, turistes arrossegant els peus com un zombi, algun nuvi ressacós després del seu comiat de solter. «50% turistes, 50% gent local –acota Celina el perfil de la clientela. I molt ‘expat’, els estrangers que viuen a Barcelona’. «¿És veritat que puc descansar aquí?», els va preguntar una vegada un noi. «És que estic molt emocionat perquè li demanaré a la meva nòvia que es casi amb mi». 

«La gent només pensa a menjar bé i fer esport, però si no dormen prou... –Celina arronsa les espatlles. És molt important descansar». «Molta gent pensava que això era per a mandrosos –afegeix Sylvain. Però la majoria de la gent descansa 30, 45 minuts.» Tot i que també han presenciat migdiades de sis hores.  

Per a Sylvain i Celina aquesta era una «fase experimental», justifiquen la desaparició de la cafeteria. «La idea era veure si aquest concepte funcionava». I va funcionar. «La gent necessita descansar de vegades i no hi ha llocs on fer-ho», assegura Celina. Ja estan emparaulant Nappuccino Corner en altres països.  

Van traspassar el local per enfocar-se en el negoci de les migdiades. Van llançar un ‘crowdfunding’ i van desenvolupar el primer prototip: «Els hem fet molt més grans, més còmodes», detallen. «Els hem adaptat segons els comentaris dels clients». 

«Són per descansar, no per dormir», recalca Xiaoyong darrere del taulell. És qui és darrere del nou restaurant amb racó per fer la migdiada. Xiaoyong Chi, 30 anys, en fa 22 que és a Barcelona. Aquest és el primer negoci que munta sense la família. Lobster Roll Barcelona. «El 85% de la gent d’aquí no el coneix», assumeix. «El ‘lobster roll’ és un menjar americà –et detalla abans que li clavis la dent. Utilitzen el pa de ’hot dog’ i l’omplen de llamàntol. Nosaltres tenim brioix i preparem el llamàntol cada dia». I t’ensenya una colla de crustacis que et miren amb ullets de Nemo. Se’t treu l’empatia quan proves el bocata. 

«Ara faria una migdiada», pensen en alt un parell de clientes davant les molles dels seus ‘rolls’. Trigaran uns minuts a tancar la boca després d’assenyalar-los els llits del fons. «Jo he vingut a fer la migdiada», confessa la Nerea encara en horitzontal. Ho ha buscat per Google. Està fent temps per agafar un tren. «És molt tranquil –somriu. És molt curiós».

Notícies relacionades

Que la Força t’acompanyi, Dani Vader

Apnea: la nova meditació subaquàtica

Amb un ‘roll’ (entre 12,90 i 18.50 €), tens una hora de migdiada gratis. Depèn de l’afluència d’ullerosos: només hi ha dos llits, un agafa torn de migdiada per ordre d’arribada. Advertència per a cites Tinder: aquí no hi ha opció d’‘edredoning’ exprés. Els cubicles són individuals. Tant és que hi vinguin noi-noia, noia-noia, «fins i tot mare-fill», riu Xiaoyong. 

«Ah, que guai», somriu algun client al veure els llits. «Que estrany», deixen anar d’altres arrufant el nas. Hi ha qui entra directe als cubicles. «Molta gent es pensa que és un lloc públic per descansar», esbufega Xiaoyong. És la primera adreça que apareix al teclejar a Google «fer migdiada a Barcelona». «No és un hotel», han d’insistir al restaurant, tot i que algun ronc ja han sentit. «Si no hi ha ningú –riu Xiaoyong–, intento apujar una mica la música. Per despistar».