Caos en el relleu de les terrasses de formigó de Barcelona: només 30 ja són de ‘disseny’

Un pobre balanç que s’atribueix a una lenta tramitació dels casos per part del consistori, més una allau de denegacions seguida d’altres tants recursos, i l’agreujant afegit del fet que els costos s’han disparat per la inflació i cada mòdul (taula amb quatre cadires i la seva corresponent plataforma i elements perimetrals) surt a uns 4.000 euros, cosa que resulta molt difícil d’assumir per a molts petits operadors.

El que va començar amb l’anunci a so de bombo i platerets el juny del 2021 del pla per consolidar les terrasses –amb Ada Colau, Jaume Collboni i Janet Sanz garantint recursos per agilitzar-lo– s’està enredantdes de fa mesos. N’han transcendit poques dades oficials, però sí que se sap que del total de les 3.600 terrasses covid (1.588 en calçada i gairebé 2.100 en voreres, fruit de noves llicències o ampliacions)en van demanar la continuïtat unes 2.800 (sense especificar-ne quantes de cada cas).

L’ajuntament ja va advertir que les segones es mirarien amb lupa, cas per cas, perquè competien per l’espai per als vianants. Però va assegurar tota mena de facilitats per a la consolidació gairebé automàtica de les de calçada, perfilades des del 2020 amb lletges barreres New Jersey i pilons en gris formigó i groc, però que al refermar-se serien sobre plataformes de disseny a triar per cada operador entre les quatre empreses autoritzades (Urbadis Microarquitectura, Escofet, Fablab Alberch i Lekustudio Durbanis) després d’haver superat un període de proves pilot que es va donar per finalitzat fa un any.

Una vegada modificada l’ordenança de terrasses per donar cabuda als vetlladors de calçada es va voler posar l’accelerador, però el cert és que ni al juny (segons el pla inicial) ni «a finals d’estiu» (segons es va dir posteriorment) s’ha aconseguit implantar amb prou feines cap plataforma definitiva.

El que sí que han començat a desaparèixer són algunes New Jersey de les terrasses que no han demanat la llicència definitiva. ¿I per què no ho han fet? Perquè no els sortien els números. Aquestes taules van ser clau per sobreviure durant la crisi sanitària, quan no es podia tenir obert l’interior dels locals, però ara no tenen capacitat per afrontar la reforma que necessiten ni per abonar les taxes anuals que aquest any continuen amb reduccions, però a curt termini es normalitzaran.

Costos a l’alça

Quan el procés va començar es va estimar que rondarien els 2.500 euros, però alguns fabricants assenyalen que l’augment dels costos dels subministraments ha elevat aquesta mitjana als 3.000 euros, mentre que operadors que les han instal·lat parlen de 4.000. Sense comptar amb els gairebé mil que costa el projecte d’enginyeria previ que exigeix l’ajuntament i que moltes vegades topa amb un «no».

El Gremi de Restauració de Barcelona viu un moment agredolç. D’una banda, de satisfacció veient que l’esforç del sector comença a donar fruit amb aquestes terrasses permanents que han reivindicat com a dinamitzador econòmic i que milloren l’actual estètica dels carrers. Però per una altra, amb indignació per l’«incompliment de les promeses municipals». Les últimes dades amb què compten (obtingudes a través de la llei de transparència, a principis de l’estiu) eren que llavors s’havien tramitat quatre de cada 10 sol·licituds, amb un 80% de denegacions, que augmentava fins i tot gairebé al 99% a Ciutat Vella, fet que negava el consistori, sense donar-ne xifres.

La patronal afirma que ja ha presentat més de 300 al·legacions després de topar amb denegacions que es basen en articles «aplicats incorrectament». Critiquen també que en ocasions es comuniquen deficiències i una vegada es corregeixen, es torna a notificar un altre argument per a la negativa. Per això, demanen al consistori que «rectifiqui i compleixi el seu compromís», per «evitar una judicialització massiva».

Xifres ben aviat...

Fonts municipals repliquen que «el procés no ha finalitzat. Cal tenir en compte que les respostes estan en mans de cada un dels districtes». Afirmen que s’està treballant «per tenir totes les dades centralitzades i així poder donar xifres ben aviat». A més, emfatitzen que «després de les autoritzacions, és el mateix restaurador qui ha d’instal·lar el mobiliari i en aquest sentit s’ha creat una línia d’ajudes per posar el mobiliari». Unes subvencions que ascendeixen a tres milions d’euros (ampliables a 4,5) i un màxim del 50% de la despesa. Ara bé, els que ja han instal·lat terrassa definitiva han hagut d’avançar els diners.

És el cas de l’Ángel H., del Racó de l’Àngel a Sant Gervasi. Ha consolidat una plataforma amb cinc taules amb quatre cadires per la qual ha abonat 19.000 euros, sense saber encara si aconseguirà ajudes. «M’ha costat sang, suor i llàgrimes, perquè la factura de la llum s’ha triplicat i aquesta tardor ho passarem malament», assumeix. Però al prohibir-li el vetllador en vorera no tenia cap altra opció per mantenir l’activitat a la fresca. «Era necessari per al negoci», diu.

En el mateix cas es veu la Susana F. del Café Fontal, que abans no tenia terrassa perquè el seu negoci és posterior a l’ordenança i fa cantonada. Amb la pandèmia va aconseguir una solitària taula a la calçada, que ara que ja no hi ha distàncies de seguretat n’han pogut ser dues, més una a la vorera. Està esperançada amb aquesta eina que li dona visibilitat i facturació, però també ha patit per abonar els 8.000 euros d’inversió en el mobiliari, més la tramitació. La fa consolar una ajuda de 3.300 euros ja notificada però encara sense cobrar.

Notícies relacionades

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Quirós: "És moment d’intervenir en el cor de l’Hospitalet"

Menys sort ha tingut, com tants petits empresaris, l’Inés, del bar Cruzeiro al carrer de la Independència, al Camp de l’Arpa del Clot. Es va il·lusionar pensant que les seves dues taules a la calçada serien per sempre però les hi han tombat per estar prop d’un pas de vianants. «I ara que no hi ha distància de seguretat hi caben mantenint l’espai de passada», assegura. També n’ha demanat en vorera, perquè «és ampla» i l’habitual és que hi hagi motos o algun cotxe mal aparcat. «S’acosta una crisi, però no ens ajuda ningú», es lamenta.

El gremi tem que l’ajuntament vulgui «que els restauradors es cansin i s’acabin rendint».