42 segons amb Miquel Iceta

Explico això perquè aquest dijous s’ha estrenat la pel·lícula ‘42 segundos’, en què es reflecteix la història d’uns joves waterpolistes catalans que es rebel·len quan un nou seleccionador els imposa a uns desconeguts arribats de la capital. Va ser a la piscina Picornell, on es va celebrar aquella final. Un espai emblemàtic de la ciutat on va poder celebrar-se un acte dels grans i tot va quedar en una simple estrena. És una pena que a Barcelona no ens creguem el que fem. No hi van faltar els protagonistes. Bé, sí, només dos representants d’aquell equip hi van ser presents. La resta no està d’acord amb el relat de la pel·lícula.

Ara bé, el més greu va ser l’absència institucional. És una pena que ni l’alcaldessa, ni cap conseller o regidor fos a Montjuïc. Expliquen que no els van convidar. Tampoc hi va haver dirigents esportius o personatges vinculats amb els Jocs Olímpics del 92. En fi, una falta de respecte als actors o al mateix Manel Estiarte que va fer l’esforç de desplaçar-se des de Manchester en un vol llampec. Només el ministre de Cultura, Miquel Iceta, va donar la cara recordant aquell estiu olímpic. «La veritat és que durant els Jocs de Barcelona m’ho vaig passar com un nen petit». M’explica el ministre que en aquella època treballava al gabinet de la Presidència del Govern a les ordres de Narcís Serra i ho va seguir tot molt de prop. L’exconsellera de cultura, Àngels Ponsa, el director de RTVE Catalunya, Oriol Nolis, o els periodistes Pere Mas i Llucià Ferrer van donar un aire d’estrena a l’acte on no van faltar els actors. Va destacar Cristina Serra, la dona de Pep Guardiola, que va estar acompanyada del seu fill i les seves dues filles. Cristina, que cada dia està més jove, competia amb la seva filla Maria que s’ha convertit en una guapa instagramera d’èxit. Felicitar els protagonistes Jaime Lorente i Álvaro Cervantes per la seva interpretació i lamentar de nou que no fos una festassa. Això sí, després hi va haver farra a Luz de Gas...

De Harrison Ford a Carlos Latre

La tempesta de dimecres tard m’agafa al carrer de Mandri camí de Muntaner. A Bisbe de Sivilla em creuo amb Luis Kao, un dels germans propietaris dels restaurants Shangai i el Kao. El Shanghai és, sens dubte, el millor xinès de Barcelona. El segon representa la versió més moderna del primer. El Luis em convida a entrar per ensenyar-me una de les llibretes on anota gairebé diàriament en aquests establiments. Els dos restaurants estan plens a vessar, observo com José María, el seu germà, atén amb aquesta elegància innata i ‘savoir faire’ la seva fidel clientela mentre la seva dona, Mercedes Santín, controla des de la distància.

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

El bon menjar i aquesta manera de tractar el client són les claus de l’èxit del Shanghai. El Luis em mostra la llibreta amb una espectacular cal·ligrafia. No hi ha ni un sol guixot i sembla redactada per un escrivent. Té 25 llibretes com aquesta i no li costa trobar el dia que va ser-hi l’actor Harrison Ford, el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, o els últims presidents del Barça. No m’ho explica, però també té anotades anècdotes de les freqüents visites de Guardiola, Messi, Puyol, Nadal, Gasol o del comiat de Riqui Puig abans d’emprendre el viatge a Los Angeles. En fi, que fa goig entrar en locals on encara es cuida fins a l’últim detall. Per cert, un dels habituals és Carlos Latre. Segur que ara que al desembre actuarà a Barcelona passarà a visitar els Kao. Al sortir em creuo amb la Meilan, la filla de Jose María, una de les protagonistes més moderades de la sèrie de Neflix ‘First Class’.