Model de ciutat
El bicibús torna a Barcelona amb vocació de créixer durant el curs
La mobilitat ciclista escolar, que continuarà comptant amb el suport de la Urbana, preveu crear noves línies i estudia sortir més dies a la setmana a part de divendres
Sembla que portem tota la vida parlant sobre el bicibús a Barcelona però el cert és que fa només un any i mig que es va estrenar la primera línia, la creada el març del 2021 per l’escola Santa Isabel de Sarrià. El fenomen es va disparar durant el curs escolar 2021-2022 amb fins a 11 recorreguts diferents a cinc dels 10 districtes de la ciutat. L’estiu els ha donat un descans, però aquest divendres tornen als pedals. Sembla una festa, però això no ha perdut cap àpex del seu objectiu inicial: reivindicar una ciutat segura perquè circular en bici, a qualsevol edat, no sigui un perill. La novetat d’aquesta nova temporada és que, lluny de disminuir la marxa, el moviment torna amb vocació de créixer. Algunes línies, com la de Sant Antoni a l’Eixample, estudia sortir més d’un dia a la setmana, cosa que ja feien les de Sarrià a finals del curs passat i mantindran ara (dilluns i divendres). Altres recorreguts estan a punt de néixer, com el de Fort Pienc. També està en estudi la connexió de la de Sarrià amb la de Les Corts, amb connexió amb la plaça de Francesc Macià.
El mecanisme serà el mateix. Els pares, mares, nens i nenes que vagin en grupet ciclista fins a l’escola comptaran amb el suport de la Guàrdia Urbana, que continuarà creant un cordó policial perimetral perquè puguin pedalar sense problemes. No han sigut poques les ocasions en què un conductor de cotxe o un motorista els ha increpat. És un símptoma més del camí que queda per recórrer a Barcelona en l’acceptació de la tornada massiva de les bicis als carrers. I diem tornada perquè ja hi eren molt abans del desembarcament a patolls dels automòbils, a partir dels anys 60. Els promotors del bicibús reclamen la ciutat 4/80, això és, una urbs en la qual se senti còmode i segur tant un nen de 4 anys com un ciutadà de 80. I totes les edats que queden al mig, per descomptat.
Reunió al consistori
Prop de 700 persones participen cada setmana en algun dels 11 bicibús que recorren la ciutat cada divendres a primera hora. El de Sarrià, el de Sant Antoni, el de Letamendi, el de Sant Andreu, el de la Diagonal, el de Ciutat Vella, el de Les Corts, el de la Sagrada Família, el de Sant Martí, el de Consell de Cent i el de la Bonanova. Podrien ser aviat 12 si prospera la línia de Fort Pienc. O 13 si també tira endavant la que a final de curs estava en estudi des de Francesc Macià fins a les escoles de la zona alta de la ciutat.
Presa de contacte
Els promotors del bicibús a la ciutat tenen aquest dimarts una cita a l’Ajuntament de Barcelona. Serà la primera sessió de la taula de la mobilitat escolar amb bicicleta que van reclamar el curs passat en una trobada amb Ada Colau. Si no hi ha canvis, s’espera la participació de l’alcaldessa i els seus tinents d’alcalde Janet Sanz, Laia Bonet i Albert Batlle. Serà una bona oportunitat de calibrar el nivell de suport municipal a la iniciativa.
Un dels temes que posaran sobre la taula és la burocràcia per organitzar el bicibús. Per poder pedalar en grup, els corresponents districtes els obliguen a realitzar una sol·licitud d’ocupació de via pública, tota una metàfora sobre la situació de la bicicleta a la ciutat. És a dir, que per poder anar en bici a l’escola en grup, apel·len a un permís d’ocupació del carrer. No és el cas de Sarrià, que es va negar a aquesta opció i va triar una alternativa una mica més conforme amb el moviment: la manifestació. Això els obliga a sol·licitar el permís de protesta de carrer amb 15 dies d’antelació, un per a cada línia, assenyala Yago Raventós, l’impulsor del primer bicibús de Barcelona. Un altre element que esperen resoldre és la formació de la Urbana. Pel que sembla, cada divendres hi participa una patrulla diferent i les línies han de donar als agents un curs accelerat sobre on col·locar-se (millor darrere que davant).
A ningú se li escapa que les opinions dels comuns i del PSC sobre el fenomen són una mica dispars. Mentre Barcelona en Comú ha encoratjat l’assumpte (irònic suport, ja que el bicibús és una queixa sobre l’absència de seguretat i infraestructura), els socialistes han compartit en més d’una ocasió els seus recels sobre l’invent, al·legant que el bicibús no pot generalitzar-se perquè la policia té moltes altres coses per atendre.