Memòria històrica
L’eix verd de Consell de Cent mantindrà les antigues vies del tramvia
Janet Sanz explica que la troballa ferroviària s’integrarà a la transformació per ser un «testimoni d’una ciutat en la qual el transport públic era el protagonista»
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Les obres sobre la via pública deixen sovint al descobert retalls del passat. Més recent o més antic, però allà hi ha un tros de la història del lloc. Posem per cas Barcelona. A Ciutat Vella solen ser coses molt antigues, mentre que en el cas de l’Eixample, com ha passat amb els treballs de construcció del primer eix verd, són records gairebé contemporanis. Van sortir recentment a la llum les vies del tramvia, record de les línies que unien el centre social i econòmic de Barcelona amb Horta. L’ajuntament, apel·lant a la memòria històrica, i una mica a l’oportunisme, ha decidit integrar els raïls a la transformació urbanística. Formaran part, tot i que cal veure de quina manera, del nou terra del carrer.
Així ho ha anunciat aquest dimarts la tinenta d’alcaldessa d’Urbanisme, Janet Sanz, a través del seu compte personal de Twitter. «Conservarem les vies de l’antic tramvia que s’han destapat amb les obres de la Superilla Barcelona: són el testimoni d’una ciutat en la qual el transport públic era el protagonista. Protegirem la memòria del tramvia, que ara torna a creuar l’Eixample més verd i saludable», ha concretat la regidora de Barcelona en Comú, amb referència al projecte del tramvia per la Diagonal, desencallat després de més d’una dècada de zitzània política.
Notícies relacionadesGràcies a la desaparició de l’asfalt, conservar aquest patrimoni serà possible als nous eixos verds
— Janet Sanz (@janetsanz) 6 de septiembre de 2022
És el que han fet a València, on les vies que van aparèixer durant la reforma de la plaça de la Reina s'han integrat al paviment pic.twitter.com/TPoBxWL0ij
La regidora ha posat com a exemple la integració de les vies que també van emergir durant la reforma de la plaça de la Reina de València. En aquell cas, l’ajuntament també va trobar, a més de restes de la xarxa ferroviària injuriada en els anys 70 (com a Barcelona), una muralla tardoromana i paviments i conduccions de diversos segles enrere. Aquell encreuament de vies ha quedat per a la posteritat, també, com a homenatge als trens que connectaven el centre amb la perifèria.
Sanz acaba el seu llarg fil a Twitter, en el qual vincula les decisions municipals en matèria d’urbanisme amb la filosofia d’Ildefons Cerdà, amb tota una declaració d’intencions de cara a les pròximes eleccions municipals de maig del 2023: «Conservar la memòria del tramvia és protegir el patrimoni i la identitat de la ciutat. Però també és un recordatori que l’Eixample no sempre ha sigut un lloc saturat de cotxes i fum, i que amb el projecte de Superilla Barcelona aviat deixarà de ser-ho».
