¿En què consisteix el pla urbanístic de les Tres Xemeneies? La polèmica, en 4 claus

L’última versió del PDU contempla que s’edifiquin com a màxim 1.959 vivendes. Del total, 1.106 domicilis serien de venda lliure (el 56,5% de les que s’erigeixin) i 853 s’oferirien en règim de protecció oficial (el 43,5% del conjunt). Els càlculs situen 1.503 pisos en terrenys pertanyents a Sant Adrià i 456, als de Badalona, repartits en blocs de 10 plantes, el màxim permès per no competir en altura amb les xemeneies i la seva sala de turbines. El projecte que va superar el tràmit d’aprovació inicial el 2020 prefigurava 1.844 vivendes, una xifra que ja era superior a les 1.702 vivendes que es quantificaven en un document preliminar.

Els governs municipals de Badalona i Sant Adrià es mostren d’acord que es contraguin les dimensions mitjanes de les vivendes de lloguer assequible. Afirmen que així es diversifica l’oferta, però reclamen que es redueixi l’edificabilitat perquè el nombre total de vivendes baixi.

A part, es reserven 36.673 metres quadrats per a equipaments, si bé el pla no precisa quins serien. Queda per veure si el risc d’indubtabilitat que es detecta a la zona condiciona i limita el ventall de serveis que puguin prestar-se. El PDU es dota de 103.250 metres quadrats de sostre per a noves empreses i negocis, dels quals 20.650 metres seran com a màxim per a un hotel –fins ara se li destinaven 10.325 metres quadrats– i la resta donarà empara a oficines, amb preferència per al sector tecnològic. També es desplegarà una zona verda annexa a la platja.

Els opositors al pla veuen interessos especulatius en la promoció immobiliària i advoquen per un gran parc metropolità que s’expandeixi al voltant de les Tres Xemeneies. Els partidaris oposen que l’edificació és necessària perquè els ingressos que generi financin els costos per crear zones d’esbarjo, obrir carrers, tendir ponts i fer caure alguns immobles en un paratge ara desangelat, cosa que costarà més de 87 milions d’euros.

Els informes elaborats per aquest efecte –amb dictàmens inclosos de l’Agència Catalana de l’Aigua i de Protecció Civil– declaren que la franja on s’ordeix la remodelació és zona inundable, si bé avalen que pot edificar-se prenent prevencions per aturar el risc. L’estudi ambiental del PDU indica que l’amenaça d’inundació no és immediata; sí que detecta que part del barri pot quedar negat una vegada cada 100 anys i, tot sencer, una vegada cada 500.

L’última versió de la reforma urbanística incorpora mesures de seguretat que s’hauran d’implantar, com sistemes d’alerta per avisar la població en cas de desallotjament, cartells d’avís del perill potencial, edificis i vies d’evacuació construïts en una cota per sobre del nivell en què podrien irrompre les aigües i garatges amb portes blindades, aixecades a 45 centímetres per sobre del rasant del carrer. També es preveuen unes zones verdes adaptades que drenin aigua en cas de desbordament en la urbanització, enganxada a la desembocadura del riu Besòs i a escassos metres del mar.

És l’aposta de la Generalitat perquè empreses dedicades a l’entreteniment digital –des del cine i les sèries fins als videojocs– es traslladin a l’entorn de les Tres Xemeneies, que les fàbriques han anat decaient per ser substituïdes per magatzems de productes d’exportació. El Departament de Vicepresidència va verbalitzar la idea de promoure un pol de la indústria audiovisual l’any passat, denominat Catalunya Media City.

De moment, el Govern no ha anunciat quines companyies s’instal·laran al parc tecnològic, quants llocs de treball es generaran ni quin tipus de tasques tindran seu a les portes de Barcelona. El que es coneix per ara són les línies generals del projecte, que no escatimen en ambició: segons figura en el projecte del PDU, el ‘hub’ aspira a ser un «centre referent a nivell internacional» en producció, investigació i capacitació de continguts digitals, que allotgi les productores locals i que, alhora, sedueixi «les grans plataformes, amb produccions de gran pressupost», indica el document.

La singular figura de la planta no desapareixerà de la silueta de l’extraradi de Barcelona. Després d’extirpar-se el seu interior i perdre el pantalà que penetrava al mar, les xemeneies i la sala de turbines estan declarades Bé Cultural d’Interès Local des del 2016, una categoria que obliga a conservar-les i impedeix enderrocar-les. No obstant, les condicions de protecció es van atenuar el 2021 per facilitar que acomodi nous usos, vinculats al projecte empresarial que s’idea.

Tot i que continuaran dempeus, els esbossos del PDU deixen clar que el perfil de la central variarà: d’una banda, una plataforma penjant travessarà les xemeneies i les unirà per la cavitat que s’obre en cada una d’elles. Arran de terra, es vol desplegar una via per a vianants, bicicletes i transport públic que penetri els tres edificis gegants a través dels seus pòrtics. A part, la sala de turbines s’ampliarà.

El PDU no especifica amb què s’acabaran ocupant les instal·lacions de l’antiga central. En tot cas, es proposa que les xemeneies allotgin activitat privada, amb preferència per activitats vinculades al coneixement, les noves tecnologies i el sector audiovisual, tot i que s’admet que puguin complementar-se amb comerços, places hoteleres o oficines. L’oci nocturn queda vetat. La nau de turbines donarà sostre a equipaments públics, amb la possibilitat que albergui serveis de formació i divulgació sobre el canvi climàtic, la transició energètica i el sector audiovisual.